La Policia Nacional ha identificat 18 responsables civils i policials marroquins que van estar presents en les immediacions de la frontera amb Ceuta durant l’entrada massiva de migrants registrada els dies 30 i 31 de juliol de 2026. Així consta en un nou informe del Centre Nacional d’Immigració i Fronteres (CENIF) tramès a la jutgessa de l’Audiència Nacional María Tardón, que investiga les circumstàncies d’una crisi migratòria sense precedents i les possibles responsabilitats penals derivades d’aquells fets.
El document situa entre els identificats el governador de la regió de Tànger-Tetuán-Alhucemas, Younes Tazi, i el prefecte de Policia de Tetuán, Mohamed El Oualidi, a més d’altres comandaments de les forces de seguretat i representants de l’Administració marroquina. Els investigadors consideren que hi ha indicis d’una «acció planificada i organitzada», en detectar comportaments comuns entre diferents unitats policials i autoritats que es trobaven desplegades a l’entorn fronterer mentre desenes de milers de persones tractaven d’accedir a territori espanyol.
L’informe assenyala una coordinació entre les forces de seguretat del Marroc
La investigació es recolza en els testimonis de 81 migrants, l’anàlisi d’imatges captades durant les jornades de major tensió i diferents actes de reconeixement fotogràfic. A partir d’aquest material, els agents han reconstruït la presència i els moviments de responsables marroquins que es trobaven a Castillejos, localitat propera al pas fronterer del Tarajal, durant les hores en què es van produir les principals onades d’entrada.
Segons el CENIF, en un mateix espai van coincidir membres de les Fuerzas Auxiliares, la Gendarmeria, la Policia marroquina i diferents autoritats civils, els comportaments dels quals reflectirien l’existència d’un nivell superior de coordinació. El document recull situacions d’inactivitat, control dels moviments i suposades indicacions als migrants perquè es dirigissin cap al mar i creuessin nedant fins a Ceuta.
Un dels elements que més crida l’atenció dels investigadors és que nombrosos testimonis coincideixen a assenyalar que agents marroquins guiaven les persones cap a l’aigua, en lloc d’impedir-ne la proximitat a la frontera. Per a la Policia espanyola, aquesta coincidència, juntament amb la presència de responsables de diferents organismes, reforça la hipòtesi que els esdeveniments no van ser exclusivament el resultat d’una mobilització espontània, sinó que podien haver respost a instruccions compartides.
Qui són els alts comandaments marroquins identificats per la Policia
Entre les figures més rellevants hi apareix Mohamed El Oualidi, prefecte de Policia de Tetuan, a qui diversos migrants han reconegut en les imatges analitzades pels investigadors. L’informe el situa durant la tarda del 30 de juliol, entre les 18:00 i les 20:00 hores, a l’avinguda que connecta Ceuta amb el lloc fronterer, on hauria estat donant instruccions a altres comandaments mentre es desenvolupava una de les grans onades d’entrada.
El responsable policial també apareix durant la nit del 30 i la matinada de l’31 de juliol, aquesta vegada vestit de paisà i reunit amb altres autoritats a les immediacions de la platja. En aquestes mateixes imatges, els investigadors han identificat a Younes Tazi, governador de Tànger-Tetuan-Alhucemas, màxima autoritat civil del Ministeri de l’Interior marroquí a la regió i responsable de determinades competències relacionades amb el manteniment de l’ordre públic.
La relació d’identificats inclou també Abdel Fattah Sayed Al-Radi, responsable de seguretat de M’Diq-Fnideq, i Muhammad Al-Sassi, comandant dels Grups Mòbils d’Ordre Públic, unitats amb funcions similars a les dels antidisturbis espanyols. A ells se suma Youssef El Hajji, pacha de Castillejos, a qui els investigadors situen donant instruccions a efectius policials en una zona propera als punts d’accés utilitzats pels migrants.
També hi figuren Rachid El Kaddouri, cap de districte de seguretat de Tetuan; Yassine Jari, governador de la prefectura de M’Diq-Fnideq, i altres responsables administratius, policials i de les Forces Auxiliars. No obstant això, el grau d’identificació i els indicis disponibles són diferents en cada cas, ja que alguns han estat reconeguts per testimonis, mentre que la presència d’altres s’ha establert mitjançant imatges i fonts obertes.
L’Audiència Nacional investiga si va existir una operació organitzada contra Espanya
El nou document s’incorpora a les diligències obertes per la jutgessa María Tardón el passat 7 de setembre, amb l’objectiu de determinar si els fets registrats a Ceuta poden constituir delictes relacionats amb la pau o la independència de l’Estat i contra els drets dels ciutadans estrangers.
La investigació judicial cerca aclarir si, al darrere de l’arribada massiva de migrants, hi va haver una operació destinada a desbordar els dispositius espanyols de control fronterer i si determinats responsables de les autoritats marroquines van exercir algun paper en la seva organització, execució o facilitació. Els informes policials anteriors ja havien advertit de la presència d’agents uniformats i de paisà en actituds compatibles amb el guiatge i el control dels desplaçaments cap a territori espanyol.
Tanmateix, la identificació d’aquests 18 responsables no implica que tots hagin comès un delicte ni acredita per si sola una responsabilitat penal. L’informe aporta indicis sobre la seva presència, les seves funcions i determinats comportaments observats durant la crisi, però serà la investigació judicial la que haurà d’establir l’abast d’aquests fets i determinar si hi ha proves suficients per atribuir responsabilitats concretes.
L’entrada massiva de juliol i les alertes prèvies a la crisi
Els fets del 30 i 31 de juliol de 2026 van provocar una de les majors crisis frontereres registrades a Ceuta. Dues desenes de milers de persones van creuar des de Marroc cap a la ciutat autònoma, principalment pel voltant de l’espigó del Tarajal, mentre les forces de seguretat espanyoles intentaven contenir una situació que va acabar desbordant els dispositius habituals de vigilància i control.
La magnitud de les arribades va obligar a reforçar la presència d’agents i a mobilitzar l’Exèrcit, en unes jornades marcades pel caos als accessos fronterers i la mort de nombrosos migrants durant els intents de creuar per mar. La crisi també va obrir un debat sobre les alertes dels serveis d’intel·ligència i la informació de què disposaven les autoritats espanyoles abans que es produïssin les primeres onades.
El nou informe suposa un avenç en la reconstrucció del que va passar en incorporar identitats concretes i situar diferents autoritats marroquines en punts estratègics durant les hores més crítiques. L’Audiència Nacional continua ara amb les diligències per determinar qui va poder organitzar o facilitar la mobilització massiva i fins on va arribar la possible coordinació entre els responsables presents a la frontera, una qüestió que pot tenir importants implicacions judicials i diplomàtiques per a les relacions entre Espanya i el Marroc.