Alemanya vol que la Unió Europea disposi d'un mecanisme específic per reaccionar molt més de pressa quan milers de persones travessin de forma irregular una frontera exterior en un període molt curt de temps. El ministre alemany de l'Interior, Alexander Dobrindt, ha posat com a principal exemple la crisi registrada a Ceuta a finals de juliol i ha demanat aquest dissabte que, quan les autoritats determinin que existeix una situació excepcional que no respon a una emergència humanitària, sigui possible activar procediments accelerats de retorn. Al mateix temps, proposa que l'agència europea Frontex pugui enviar equips de resposta a l'Estat afectat en un termini màxim de 24 hores.
Dobrindt ha presentat la iniciativa a Múnic durant una reunió sobre migració en la qual participen ministres europeus i el comissari d'Interior i Migració, Magnus Brunner. La trobada busca reforçar els controls de les fronteres exteriors, reduir els temps de reacció i avançar en mecanismes comuns per retornar a qui no tingui dret a romandre en territori comunitari. La iniciativa alemanya s'afegeix així a altres propostes que la Comissió Europea i Espanya han plantejat durant setembre després de l'entrada massiva registrada a Ceuta.
Ceuta, el cas utilitzat per Alemanya com a referència
El Govern alemany ha convertit el que ha ocorregut a Ceuta els dies 30 i 31 de juliol en l'exemple de la situació que pretén regular. Més de 72.000 persones van entrar llavors des del Marroc, segons les xifres citades per Reuters, encara que una gran part va tornar posteriorment i Espanya calculava a finals de setembre que al voltant de 12.000 romanien encara a la ciutat autònoma, incloent menors. Dobrindt sosté que episodis similars s'han produït repetidament a les fronteres exteriors europees i considera necessari acordar prèviament quins criteris permeten declarar una "crisi migratòria" i quines mesures extraordinàries poden adoptar-se quan això ocorri.
La seva proposta distingeix a més entre una arribada massiva relacionada amb una emergència humanitària i una altra situació que, a judici de les autoritats, respongui a desinformació, instrumentalització o altres factors. Alemanya planteja que en aquest segon supòsit puguin accelerar-se els procediments que determinin qui té dret a quedar-se i qui ha de ser retornat. El plantejament està encara en fase política i no existeix per ara un text legislatiu alemany o europeu que estableixi aquest nou sistema amb les condicions anunciades aquest dissabte.
Frontex hauria de poder reaccionar en 24 hores
La segona part del pla afecta a Frontex, l'Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes. Dobrindt proposa que pugui desplegar una força de resposta ràpida al país afectat dins de les primeres 24 hores d'una crisi. Alemanya vol a més reforçar la seva participació en les operacions de retorn, una funció en la qual Frontex ja presta suport però la responsabilitat correspon actualment, amb caràcter general, a les autoritats nacionals.
El canvi suposaria avançar cap a una gestió més europea de les crisis frontereres. Frontex podria aportar personal, mitjans tècnics i suport operatiu des pràcticament el començament d'una emergència, en lloc de dependre de processos més prolongats de sol·licitud i coordinació. Aquest debat coincideix amb els plans de Brussel·les per ampliar el mandat de l'agència i amb la petició espanyola d'establir una presència permanent de Frontex a Ceuta i Melilla. Espanya va sol·licitar ja a l'agost efectius addicionals de l'agència per col·laborar en el triatge de les persones que romanien a Ceuta i posteriorment va plantejar una presència estable a les ciutats autònomes.
Brussel·les ja prepara un mecanisme d'emergència
La proposta alemanya no sorgeix de forma aïllada. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar el 16 de setembre que Brussel·les vol crear un marc d'emergència que permeti flexibilitzar temporalment alguns procediments per accelerar les devolucions durant situacions excepcionals com la de Ceuta. La Comissió considera que les fronteres exteriors de cada Estat membre són també fronteres del conjunt de la Unió i ha demanat una resposta europea més coordinada davant episodis de pressió migratòria.
El nou Pacte Europeu de Migració i Asil, en aplicació des del 12 de juny de 2026, ja contempla protocols de crisi, procediments accelerats d'asil i retorn, assistència operativa d'agències com Frontex i mecanismes extraordinaris de solidaritat quan un Estat es veu sotmès a una pressió desproporcionada. Alemanya considera que aquest marc pot reforçar-se encara més per a situacions d'arribades sobtades i de gran escala.
Espanya també demana procediments més ràpids
Madrid ha defensat durant les últimes setmanes una posició similar en alguns aspectes. El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va demanar a la Comissió Europea el 17 de setembre nous canvis legislatius que permetin "agilitzar" els procediments de retorn i protecció internacional en crisis migratòries com la registrada a Ceuta. Abans, el Govern havia sol·licitat a Frontex, Europol i l'Agència d'Asil de la UE suport per identificar els recent arribats, tramitar els expedients i executar posteriorment determinats retorns.
El Govern espanyol assegura que en les primeres hores de la crisi va ser possible retornar a Marroc a desenes de milers de persones gràcies a la coordinació amb les autoritats marroquines. Pedro Sánchez va afirmar davant el Congrés que unes 50.000 havien tornat en menys de 24 hores i aproximadament 63.000 en les primeres 72 hores. Aquestes xifres corresponen a l'estimació oferida pel Govern espanyol sobre aquella operació i expliquen per què Ceuta s'ha convertit ara en un dels principals casos d'estudi del debat europeu sobre com respondre a entrades massives.
Una expulsió accelerada no podria ser automàtica
L'idea d'accelerar els retorns té, tanmateix, límits jurídics. La UE no permet les expulsions col·lectives automàtiques i manté el dret a sol·licitar protecció internacional. Les decisions de retorn han de basar-se en un examen individual i estan subjectes a garanties com el principi de no devolució, que impedeix enviar a una persona a un país on pugui patir persecució, tortura o altres riscos greus. També existeixen salvaguardes específiques per a persones vulnerables i menors.
Per tant, un mecanisme europeu més ràpid podria reduir terminis administratius o concentrar mitjans extraordinaris a la frontera, però no significaria que totes les persones arribades durant una crisi poguessin ser expulsades immediatament pel mer fet d'haver entrat de forma irregular. Primer caldria identificar cada persona i determinar si té dret a sol·licitar o rebre protecció, a més de comprovar si el país de destí accepta la seva readmissió. La pròpia Comissió sosté que la nova normativa de retorns ha de funcionar respectant els drets fonamentals i el Dret internacional.
Berlín vol convertir les crisis frontereres en una resposta europea
La proposta alemanya obre ara una nova discussió sobre quant poder s'ha de traslladar des dels Estats membres cap a les institucions i agències europees. Dobrindt vol que existeixi una definició comuna d'emergència, procediments extraordinaris preparats abans que ocorri la crisi i una Frontex capaç de desplegar-se pràcticament de manera immediata. La Comissió, per la seva banda, ja treballa en ampliar els instruments per a les crisis migratòries i el comissari Magnus Brunner ha defensat que les persones sense dret a romandre a la UE han d'abandonar el territori comunitari.
El següent pas serà comprovar quant suport obté la iniciativa entre els governs europeus i com s'integra amb les reformes que Brussel·les ja té en marxa. Per ara, Alemanya ha plantejat un objectiu polític, no una nova norma ja vigent: accelerar les decisions de retorn i aconseguir que Frontex pugui estar sobre el terreny en 24 hores quan una frontera europea afronti una crisi comparable a la de Ceuta.