L'excandidata presidencial equatoriana Luisa González va ser arrestada aquest dijous per les autoritats del país andí. La notícia va ser revelada inicialment per l'expresident Rafael Correa i, més tard, ratificada per la pròpia dirigent, mentre la Fiscalia informava de diverses detencions dins d'una causa sobre finançament polític i despesa electoral vinculada a la campanya presidencial de 2023.
"Van arrestar a Luisa González. Ja n'hi ha prou!. Equador vencerà", va escriure Correa a les xarxes socials, sense oferir dades addicionals sobre les circumstàncies de l'arrest.
Hores més tard, la màxima figura de Revolució Ciutadana va confirmar mitjançant un comunicat la seva detenció, que emmarca en una "persecució política" i en la qual adverteix que en aquesta ocasió ella és l'afectada directa.
"Hem arribat a una situació insostenible. La dictadura de Noboa no només ha portat el nostre estimat país al desastre econòmic, amb una violència i una corrupció totals, sinó que l'atac a les llibertats i la persecució política són una realitat permanent. Els presos polítics de la dictadura estan sent maltractats i torturats", ha assegurat.
González ha expressat la seva gratitud per la "infinita solidaritat" rebuda, ha qualificat d'"absurdes" les imputacions en la seva contra i ha promès respondre "amb la dignitat de les equatorianes i els equatorians que no deuen res i que estan compromesos a aconseguir la llibertat d'Equador i un futur millor per al país".
Igualment, ha instat a la cohesió interna de la seva organització i a "totes les forces progressistes" del país per "aconseguir la llibertat i la democràcia". "Més aviat que tard, el silenci esclatarà en cada racó del territori i aconseguirem la tan anhelada democràcia", ha afegit.
La Fiscalia d'Equador ha assenyalat que agents policials van dur a terme ordres de detenció a les províncies de Pichincha i Manabí "contra tres persones investigades per la seva suposada participació en el delicte de blanqueig de capitals", sense precisar públicament les seves identitats.
Des del Govern, el primer vicepresident de l'Assemblea, Esteban Torres, ha rebutjat que l'actuació de la Fiscalia contra González estigui motivada per interessos electorals. "Aquí s'ha malentès el concepte que aquell que està en política, està santificat. No es pot dir que qualsevol investigació que es faci en un període electoral estigui necessàriament relacionada. Som cauts, és una investigació prèvia i estarem atents al cas", ha manifestat.
Investigació pel cas Laberint
La Fiscalia investiga "presumptes irregularitats en el finançament polític i la despesa electoral en publicitat durant la campanya presidencial de 2023 per inconsistències en les aportacions i l'origen lícit dels recursos", en l'expedient conegut com a cas Laberint.
Segons el diari equatorià 'Primicias', l'origen del cas està en una denúncia de Diana Atamaint, expresidenta del Consell Nacional Electoral (CNE), per una suposada infracció electoral de González quan va competir per la Presidència davant de Noboa, en no documentar l'origen de determinats fons de la campanya de 2023. Encara que les sancions econòmiques es van pagar i l'expedient administratiu es va tancar, la causa va ser remesa posteriorment a la Fiscalia.
El 23 de juny, l'assumpte es va traslladar al Ministeri Públic per un presumpte delicte de blanqueig de capitals, en el qual apareixen com a "sospitosos" altres quatre persones lligades a l'equip de campanya de González.
La defensa de l'excandidata i la seva formació, Revolució Ciutadana, han denunciat en un comunicat que es tracta d'una "detenció arbitrària i inconstitucional" i "una greu vulneració a les garanties bàsiques del degut procés i als seus Drets Humans fonamentals", al·legant que no s'ha informat del "lloc exacte on es troba retinguda ni han permès l'accés" dels seus advocats.
"Fem directament responsable al Govern i a les institucions de l'ordre per la seva integritat física, psicològica i la seva vida", han assenyalat, acusant l'Executiu de Daniel Noboa d'una "instrumentalització aberrant" del sistema judicial i, en particular, dels cossos encarregats de combatre el crim organitzat.
Segons la nota, "s'ha muntat de forma exprés una causa penal per presumpte blanqueig d'actius que busca disfressar el que en estricte Dret constitueix una suposada discrepància administrativa en comptes de campanya per un import mínim de 6.100 dòlars", el que consideren "un acte explícit de persecució d'Estat (Lawfare) destinat a proscriure l'oposició".
Davant el que qualifiquen de "greu atropellament democràtic", exigeixen que les autoritats informin "de manera immediata" del parador de González i permetin l'accés del seu equip jurídic. A més, han avançat que sol·licitaran "mesures cautelars urgents" davant la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH).