El Tribunal Especial per a Kosovo (TEK) ha sentenciat aquest dimecres l'expresident kosovar Hashim Thaci a 25 anys de presó després de considerar-lo responsable de crims de guerra, entre ells assassinat, tortura i detenció il·legal, comesos durant el conflicte al territori entre 1998 i 1999.
Segons ha detallat la cort, tant Thaci, que durant la contesa va encapçalar l'esquadró paramilitar albanokosovar de l'Exèrcit de Lliberació de Kosovo (ELK), com els altres tres processats --Kadri Veseli, Rexhep Selimi i Jakup Krasniqi, alts comandaments de l'organització-- han estat declarats culpables de crims de guerra per la detenció arbitrària de 385 persones, els "tractaments cruels" infligits a 49 d'elles, les tortures contra 303 i l'assassinat de 96 individus.
No obstant això, el tribunal els ha exonerat dels càrrecs de crims contra la humanitat al entendre que la Fiscalia no ha aconseguit provar més enllà de tota dubte raonable l'existència d'un atac sistemàtic contra la població civil. Així mateix, han quedat absolts de diversos episodis concrets pels quals també se'ls atribuïen crims de guerra.
El TEK ha precisat que Thaci rep una pena de 25 anys de presó, idèntica a la imposada a Krasniqi, mentre que Veseli ha estat condemnat a 18 anys i Selimi a tretze anys de presó. En tots els casos es descomptarà el període ja passat en detenció preventiva a l'espera del judici.
Els magistrats han conclòs que tots ells "van contribuir de manera significativa" al propòsit d'atacar persones considerades contràries als objectius polítics i militars de l'ELK, entre elles ciutadans albanokosovars vinculats a altres formacions polítiques o estructures armades, persones associades a les autoritats sèrbies i membres de minories com romanís o sèrbies.
Les actuacions contra aquestes víctimes van abarcar assassinats, arrestos irregulars, mals tractes, abusos, amenaces i intimidacions, d'acord amb la sentència, que subratlla que "la immensa majoria d'elles eren civils innocents".
Pel que fa específicament a Thaci, la cort ha determinat que, com a màxim responsable de l'ELK, va ser "clau" en la "formulació i execució comuna que comportava establir centres de detenció, identificar persones percebudes com opositores a l'ELK, detenir-les i, si calia, assassinar-les".
En aquesta mateixa línia, el tribunal destaca que l'exmandatari va participar de forma directa en diversos delictes, entre ells la detenció, arrest arbitrari i interrogatori de tretze parlamentaris, així com en la detenció i assassinat de Behadjin Allaqi, un rellevant dirigent del moviment independentista i membre de l'Exèrcit de Lliberació de Kosovo, el parador del qual continua sent desconegut.
El TEK ha afegit que Thaci va difondre informació falsa sobre les persones detingudes i les víctimes dels crims comesos per integrants de l'ELK, va oferir garanties falses en nom del grup respecte al respecte del Dret Internacional Humanitari i va afavorir una política d'impunitat per als responsables dels abusos contra els seus opositors.
L'ELK va combatre contra les forces sèrbies amb l'objectiu de lograr la independència de la província, de majoria albanesa. La independència, proclamada de forma unilateral el 2008 --i que a dia d'avui no ha estat reconeguda per diversos Estats, entre ells Espanya-- es va materialitzar després de la intervenció de l'OTAN, que el 1999 va dur a terme una campanya de bombardejos sobre Sèrbia sense autorització prèvia del Consell de Seguretat de Nacions Unides.
Kosovo qualifica el veredicte de "paròdia"
El primer ministre de Kosovo, Albin Kurti, ha arremès amb duresa contra la decisió judicial, a la qual ha definit com una "paròdia de la justícia", i ha avançat que utilitzarà tots els mecanismes a disposició del Govern per recolzar els condemnats en la presentació de recursos.
En un llarg missatge publicat a les seves xarxes socials, ha retret que el tribunal hagi evitat pronunciar-se sobre la "legitimitat o justícia" del que descriu com la "guerra de lliberació" de Kosovo i, en canvi, sí s'hagi centrat en els càrrecs de crims de guerra, conclusions que considera "injustes i ofensives".
El cap de Govern kosovar ha insistit que "la greu injustícia dels càrrecs de la Fiscalia ha estat assenyalada (...) per figures internacionals de renom que van presenciar el conflicte de primera mà i van testificar davant del tribunal", tot i que no ha mencionat identitats concretes, i ha defensat que l'ELK va actuar com un "baluard contra la brutal repressió exercida contra els albanesos".
En aquest context, ha carregat contra les autoritats sèrbies, de les quals ha afirmat que "durant més d'un segle (...) van tenir com a objectiu l'eliminació de l'ètni albanesa", per la qual cosa ha subratllat que "la resistència és una qüestió de supervivència".
Per la seva banda, el president de Sèrbia, Aleksandar Vucic, ha expressat també el seu malestar amb la resolució, que, al seu judici, no s'ha de rebre amb "cap tipus d'eufòria", i ha criticat que els jutges hagin exonerat els acusats de crims contra la humanitat.
En una compareixença davant la premsa recollida per la cadena RTRS, ha denunciat que la sentència ometi "els crims comesos contra els sèrbies després del 20 de juny de 1999", lamentant que "alguns d'ells són els crims més greus que es poden imaginar".
Així i tot, ha recalcat que la prioritat de Sèrbia és mantenir la pau i l'estabilitat. "S'ha comès una gran injustícia (...) No obstant això, la solució per al futur resideix en la conversa, una major comprensió i el diàleg amb tots", ha sostingut.