Preu de la llum avui, 15 de setembre: l'hora més cara serà de 20:00 a 21:00 i la més barata de 14:00 a 15:00

La fixació del preu de l'electricitat al mercat majorista espanyol (pool diari i intradiari i serveis d'ajust) es recolza en un entramat de normativa europea i espanyola. El resultat és un sistema de casació marginalista, harmonitzat a nivell UE, desenvolupat metodològicament per la CNMC i operat per OMIE (mercat) i Red Eléctrica (sistema).

1. Marc europeu de disseny de mercat

El disseny bàsic del mercat marginalista i la seva integració europea ve donat per:

• Reglament (UE) 2019/943, relatiu al mercat interior de l'electricitat, que exigeix mercats majoristes competitius, acoblament europeu i períodes de liquidació de desviaments de 15 minuts. És la referència principal del model de preus marginals i de la participació de renovables i demanda.
• Els anomenats “codis de xarxa” i directrius de mercat, citats a la Circular 3/2019 de la CNMC:
  • Reglament (UE) 2015/1222 (CACM), sobre assignació de capacitat i gestió de congestions, que regula l'acoblament de mercats diari i intradiari.
  • Reglament (UE) 2016/1719 (FCA), sobre assignació de capacitat a termini.
  • Reglament (UE) 2017/2195 (EBGL), sobre balanç elèctric i mercats de reserves.
  • Reglament (UE) 2017/1485 (SOGL) i 2017/2196 (NCER), sobre operació de xarxa i emergències.
  Aquests reglaments fixen com es calculen capacitats d'interconnexió, com s'acoblen els mercats i com es formen els preus en els diferents horitzons (llarg termini, diari, intradiari, balanç).

2. Marc legal bàsic a Espanya

A escala interna, el pilar general és la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric, que:

• Configura el sistema elèctric liberalitzat i el mercat de producció com a mecanisme principal de formació del preu majorista.
• Defineix les funcions d'OMIE com a operador del mercat i de Red Eléctrica com a operador del sistema.
• Remet a desenvolupament reglamentari i a la CNMC per a les metodologies de mercat i operació.

Aquesta llei s'ha anat completant amb reials decrets‑llei de mesures energètiques (per exemple, el Reial Decret‑llei 15/2018, 17/2021 i 23/2021) que introdueixen ajustos sobre consumidors, transparència i protecció davant episodis de preus elevats, però sense alterar el principi de casació marginalista.

3. Metodologies de mercat i regles operatives (CNMC)

La peça central que baixa al detall la regulació del mercat majorista és la Circular 3/2019, de 20 de novembre, de la CNMC, per la qual s'estableixen les metodologies que regulen:

• El funcionament del mercat majorista d'electricitat (segments diari i intradiari, assignació de capacitat, integració amb el CACM).
• La gestió de l'operació del sistema i l'estructura dels serveis d'ajust i de balanç (reserves, desviaments, restriccions tècniques).

En desenvolupament d'aquesta circular, la CNMC ha anat aprovant resolucions que contenen les Regles de funcionament dels mercats diari i intradiari i els Procediments d'Operació (PO) que determinen en la pràctica com es formen els preus:

• La Resolució de 23 de maig de 2024, per la qual s'aproven les noves regles dels mercats diari i intradiari per adaptar-los a les subhastes intradiàries europees (BOE-A-2024-11958), integra el disseny europeu de subhastes i detalla l'esquema de casació marginal al MIBEL.
• La Resolució de 28 de febrer de 2025, de la CNMC, publica unes regles actualitzades de funcionament dels mercats diari i intradiari per a la seva adaptació a la negociació quart‑horària i a una nova tipologia d'ofertes (BOE-A-2025-4908). Aquesta norma és clau perquè:
  • Implanta productes quart‑horaris (96 períodes al dia) en coherència amb el Reglament 2019/943.
  • Ajusta el tipus d'ofertes admeses i la forma en què l'algoritme d'OMIE casa energia i fixa els preus marginals.
• Diverses resolucions sobre els procediments d'operació 14.3 i 14.4 regulen la liquidació i els preus dels serveis d'ajust, que complementen el preu del mercat diari (per exemple, la Resolució de 16 de desembre de 2021 i les seves modificacions posteriors).

4. Serveis de balanç i control del sistema

A més del preu del pool, tenen impacte en el cost majorista els mercats de reserves i altres serveis:

• La ja citada Circular 3/2019 i resolucions com la de 11 de desembre de 2019 i la de 10 de desembre de 2020 desenvolupen els procediments d'operació per adaptar el sistema espanyol a les condicions de balanç europees (plataformes d'aFRR i RR, metodologies de desviaments, etc.).
• Resolucions posteriors (per exemple, la de 17 de març de 2022 o la de 8 de setembre de 2022) defineixen i retribueixen serveis com la regulació terciària, la resposta activa de la demanda i altres serveis de no freqüència, els preus dels quals es determinen també mitjançant mecanismes competitius i es repercuteixen en el cost majorista.

5. Mesures extraordinàries: “mecanisme ibèric”

Durant la crisi de preus del gas es va introduir un règim excepcional que ha condicionat temporalment la formació de preus:

• Reial Decret‑llei 10/2022, de 13 de maig, pel qual s'estableix amb caràcter temporal un mecanisme d'ajust de costos de producció per a la reducció del preu de l'electricitat al mercat majorista (BOE-A-2022-7843). Estableix l'anomenat “mecanisme ibèric de topall al gas”, que introdueix un pagament d'ajust vinculat al cost del gas per desacoblar parcialment el preu elèctric del gas natural.
• Reial Decret‑llei 3/2023, de 28 de març, prorroga aquest mecanisme i ajusta la seva senda de preus de referència del gas (BOE-A-2023-7937).

Tot i que es tracta de normes temporals i excepcionals, mentre estan vigents formen part del règim jurídic que determina el preu efectiu resultant del mercat majorista espanyol.

En síntesi, avui la fixació del preu al mercat majorista espanyol descansa en: el marc europeu (Reglament 2019/943 i codis de xarxa), la Llei 24/2013 del Sector Elèctric, la Circular 3/2019 de la CNMC i les seves resolucions de regles de mercat i procediments d'operació, juntament amb els reials decrets‑llei que han creat i prorrogat el “mecanisme ibèric” com a intervenció temporal sobre els preus.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) és, segons el Reial Decret 503/2024, el departament competent a l'Administració General de l'Estat per a la proposta i execució de la política del Govern en matèria d'energia, emmarcada en la transició cap a un model productiu i social més ecològic. Les seves competències energètiques s'articulen al voltant de la planificació, la regulació i l'impuls de la descarbonització del sistema energètic.

Marc general de competències energètiques

La pròpia referència al Reial Decret 503/2024, recollida al BOE a la Resolució de 20 de novembre de 2025 sobre un conveni amb la Universitat d'Alcalà, sintetitza la funció del Ministeri: proposar i executar la política governamental en matèria d'energia juntament amb la lluita contra el canvi climàtic, la prevenció de la contaminació i la protecció del patrimoni natural. Això implica que l'energia es concep com un vector al servei de la transició ecològica i no com un àmbit aïllat de política industrial.

Sobre aquesta base, les competències energètiques del MITECO poden agrupar-se en diversos grans blocs: planificació i coordinació del sistema energètic, regulació i supervisió del marc normatiu, impuls de l'eficiència i l'estalvi energètic, desenvolupament de les energies renovables i gestió dels impactes ambientals de les infraestructures energètiques.

Planificació i coordinació de la política energètica

El MITECO dissenya l'estratègia energètica a mitjà i llarg termini, alineada amb els objectius climàtics i de descarbonització. Dins de la seva estructura, la Direcció General de Planificació i Coordinació Energètica, esmentada també amb base en el Reial Decret 503/2024, assumeix funcions clau, entre altres:

• Revisar i actualitzar instruments com el catàleg de mesures estandarditzades d'eficiència energètica, a través de resolucions que modifiquen i amplien les actuacions subvencionables o incentivables en estalvi i eficiència.
• Coordinar tècnicament la planificació del sistema energètic, inclosa la xarxa de transport d'energia elèctrica i les necessitats d'inversió per integrar renovables, emmagatzematge i nous consums.
• Donar suport tècnic als programes d'ajudes i a la definició d'instruments com els sistemes de certificats d'estalvi energètic o el disseny d'esquemes de suport a l'eficiència.

Regulació i desenvolupament normatiu del sector energètic

El MITECO té un paper central en l'elaboració de normativa energètica de rang legal i reglamentari. A través del propi Ministeri i dels seus òrgans directius impulsa:

• Projectes de reials decrets sobre producció d'energia elèctrica, funcionament dels sistemes elèctrics (inclosos territoris no peninsulars), requisits energètics de centres de dades o desenvolupament de combustibles renovables.
• Ordres ministerials que fixen paràmetres retributius d'instal·lacions de generació, càrrecs del sistema gasista, catàlegs de mesures d'eficiència energètica o programes d'ajudes a l'emmagatzematge i a l'autoconsum.
• L'adaptació del marc intern a la normativa europea en energies renovables, eficiència, combustibles renovables o seguretat de subministrament.

Aquestes funcions normatives s'exerceixen sovint en coordinació amb altres departaments (per exemple, Economia o Transformació Digital), però el lideratge tècnic en el disseny del marc energètic recau en el MITECO.

Impuls de la transició energètica i l'eficiència

El Ministeri gestiona una part molt rellevant de les polítiques de transició energètica, entre elles:

• Programes d'eficiència energètica en edificis i sector públic, canalitzant fons europeus i nacionals i coordinant amb comunitats autònomes, amb suport de l'IDAE, organisme dependent del Ministeri.
• Mesures per integrar energies renovables, autoconsum i emmagatzematge al sistema elèctric i accelerar la tramitació d'infraestructures associades.
• Instruments de lluita contra la pobresa energètica i de protecció de consumidors vulnerables, en coordinació amb altres carteres.

Avaluació ambiental i infraestructures energètiques

Tot i que s'ubica en l'àmbit ambiental, la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental exerceix competències essencials per a la política energètica, d'acord també amb el Reial Decret 503/2024:

• Resoldre procediments d'avaluació d'impacte ambiental de projectes energètics de competència estatal, com línies d'alta tensió, parcs eòlics, plantes fotovoltaiques o grans instal·lacions d'emmagatzematge.
• Condicionar l'autorització d'infraestructures energètiques a criteris de protecció ambiental, ordenació del territori i acceptació social.

En la pràctica, això significa que el MITECO no només dissenya la política energètica, sinó que també controla la seva compatibilitat ambiental i l'adequació de cada gran projecte energètic a la normativa d'avaluació ambiental.

En conjunt, el Ministeri concentra la direcció estratègica de la política energètica en clau de descarbonització, eficiència i protecció ambiental, i articula aquesta competència tant mitjançant planificació i regulació com a través d'instruments econòmics i d'avaluació de projectes concrets.

A Espanya hi ha tres figures clau de protecció a la factura de la llum per a llars: la tarifa regulada PVPC, el bo social elèctric i el bo social tèrmic. Cadascuna té requisits diferents, tot i que estan molt relacionades entre si.

1. Requisits per acollir-se a la tarifa regulada PVPC

El PVPC (Preu Voluntari per al Petit Consumidor) és la tarifa regulada de la llum. Segons el marc del Reial Decret 216/2014, modificat després per diverses normes, i les explicacions oficials recollides en notes del Govern, poden acollir-se:

• Tipus de client: persones físiques i microempreses titulars del contracte.
• Tensió i potència: subministrament en baixa tensió, amb potència contractada igual o inferior a 10 kW.
• Comercialitzadora: el contracte ha de ser amb una de les Comercialitzadores de Referència autoritzades (no val qualsevol companyia del mercat lliure).
• Lliure elecció: no és necessari ser vulnerable; qualsevol petit consumidor que compleixi els punts anteriors pot canviar al PVPC si ho desitja.

És a dir, el requisit clau per accedir a la tarifa regulada és ser un petit consumidor domèstic (o microempresa) amb potència ≤10 kW i contractar el subministrament amb una Comercialitzadora de Referència.

2. Requisits per al bo social elèctric

El bo social elèctric és un descompte a la factura per a consumidors vulnerables, regulat principalment pel Reial Decret 897/2017 i el seu desenvolupament (Ordre ETU/943/2017), amb múltiples pròrrogues i ajustos posteriors. Segons les fitxes oficials i la nota de ajudes a consumidors vulnerables (Moncloa, 29/01/2025) , per accedir cal complir simultàniament:

• Requisits del contracte:
  • Tenir la tarifa regulada PVPC contractada.
  • Que el subministrament sigui de la vivenda habitual.
  • Potència contractada igual o inferior a 10 kW.
  • Que el sol·licitant sigui titular del contracte.
• Ser consumidor vulnerable, vulnerable sever o en risc d'exclusió social. La condició ve definida per combinació de renda i situació familiar:
  • Per renda: en general, la renda anual de la unitat de convivència ha de ser ≤ 1,5 vegades l'IPREM de 14 pagues, augmentant el llindar per a cada adult i menor addicional de la llar. Per a vulnerables severs, el límit és, en general, ≤ el 50 % d'aquest llindar.
  • Família nombrosa: es reconeix dret al bo social pel simple fet de tenir títol de família nombrosa, tot i que l'Estratègia de Pobresa Energètica 2026‑2030 preveu lligar més aquest accés al nivell de renda.
  • Pensionistes: tots els membres amb ingressos són pensionistes de jubilació o incapacitat permanent en la seva quantia mínima i no superen un petit complement de renda agregada.
  • Ingressos Mínims Vitals (IMV): tenen dret qui, complint la resta de condicions, formen part d'una unitat perceptora de l'IMV.
  • Altres circumstàncies especials (reconegudes a la normativa i en guies autonòmiques com la de la Generalitat de Catalunya): família monoparental, existència d'un membre amb discapacitat ≥33 %, dependència grau II o III, o ser víctima de violència de gènere o de terrorisme. Aquestes situacions eleven els llindars de renda permesos.
  • Risc d'exclusió social: a més de ser vulnerable sever, els serveis socials autonòmics o locals han de cofinançar almenys la meitat de la factura. En aquest cas no es pot tallar el subministrament mentre duri aquesta situació.

Els descomptes vigents es situen, segons les últimes pròrrogues, al voltant del 35–50 % per a vulnerables i 50–65 % per a vulnerables severs, amb una senda de reducció progressiva des dels percentatges extraordinaris aplicats durant la crisi energètica, tal com s'explica a “Mesures contra la crisi energètica a Espanya” .

3. Requisits per al bo social tèrmic

El bo social tèrmic és una ajuda anual en diners per a despeses de calefacció, aigua calenta i cuina, creada pel Reial Decret‑llei 15/2018. Segons aquesta norma i l'explicació divulgativa de Demócrata , el requisit essencial és:

• Ser beneficiari del bo social elèctric a 31 de desembre de l'any anterior.

No es pot sol·licitar només per renda: cal tenir reconegut el bo social elèctric en aquesta data. Amb aquesta llista, l'Estat i les comunitats autònomes assignen i paguen l'ajuda:

• Es concedeix d'ofici: normalment no cal presentar sol·licitud nova.
• La quantia varia segons el grau de vulnerabilitat i la zona climàtica (zones més fredes reben més import).

4. Què ha de tenir clar un consumidor

• Si vol només tarifa regulada, n'hi ha prou amb complir potència ≤10 kW i contractar PVPC amb una Comercialitzadora de Referència.
• Si a més vol descompte (bo social elèctric), ha de: tenir PVPC + complir els llindars de renda i/o les circumstàncies familiars especials descrites.
• Si obté el bo social elèctric, pot rebre automàticament el bo social tèrmic l'any següent.