El nombre de palestins que han hagut d'abandonar les seves llars als voltants de la ciutat cisjordana de Hebron ha augmentat aquest dilluns fins als 2.649, en el context de les operacions militars llançades per l'Exèrcit israelià com a represàlia per l'atac registrat la setmana passada a la zona, en el qual van morir dos soldats israelians a mans de dos palestins posteriorment abatuts.
Segons han indicat les autoritats locals, les forces israelianes han instal·lat al voltant de 120 punts de control militar a l'àrea, alhora que s'intensifiquen les incursions, el desplegament d'efectius, el reforç dels cercles i la confiscació de vehicles, d'acord amb la informació publicada pel diari palestí 'Filastin'.
El governador de Hebron, Jaled Dudin, ha denunciat que les forces israelianes estan "destruint deliberadament llars i intimidant els residents" i les ha acusat d'establir "centres d'interrogatori sobre el terreny". "Han detingut més de 70 ciutadans fins a la data, cosa que posa de manifest l'assetjament i els abusos que pateixen els habitants de la governació", ha manifestat.
Testimonis a la zona han assegurat haver vist soldats israelians obrir foc contra vehicles civils durant aquestes operacions, que, tal com ha alertat Dudin, han forçat el desplaçament d'almenys 450 famílies, més de 2.300 persones, només a les àrees de Deir Baha i Al Jalda.
Les autoritats han assenyalat igualment que s'han efectuat registres en més de 500 habitatges, cosa que ha contribuït a la fragmentació territorial de la governació i a limitar severament la llibertat de moviment de la població, que denuncia que aquestes zones han quedat "bloquejades".
En paral·lel, s'ha documentat almenys 272 atacs perpetrats per forces israelianes i colons a la governació de Hebron durant el passat mes de setembre, dels quals 122 haurien estat portats a terme per colons. En aquest mateix període es van registrar 19 demolicions que van afectar 91 instal·lacions, situant Hebron com la governació de Cisjordània amb el major nombre d'infraestructures enderrocades en aquest mes.
Durant el cap de setmana, l'alcalde de Hebron, Yusef al Yaabari, va advertir que l'ofensiva israeliana buscava provocar la sortida d'altres 2.500 persones de les seves cases en dos barris addicionals de la ciutat, els mateixos en què residien els presumptes atacants, identificats com Mohamad Yaaba i Firas Yaaba. L'Exèrcit israelià calcula que a la zona viuen al voltant de 2.000 membres del clan Yaaba i ho vincula amb el Moviment de Resistència Islàmica (Hamás).
Les Forces Armades israelianes van indicar llavors que han permès abandonar l'àrea als civils que "han demanat l'evacuació", sempre a través de controls militars i després d'un exhaustiu registre i interrogatori de seguretat, i van avançar que les operacions es prolongarien durant diversos dies.
Les autoritats israelianes mantenen que els edificis enderrocats van ser aixecats de manera il·legal a la Zona C de Cisjordània, sota control exclusiu d'Israel, on no s'atorguen llicències de construcció des de fa anys.
La ONU critica mesures "punitives" i exigeix reparacions
Aquest dilluns, l'alt comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans, Volker Turk, ha condemnat una "agressiva operació" per part d'Israel que inclou, a més del desplaçament forçós de palestins a la zona de Hebron, "la demolició d'habitatges i locals comercials, i ha privat als residents de la possibilitat de circular lliurement".
"Les mesures de gran abast adoptades susciten greus preocupacions pel que fa a l'ús innecessari i desproporcionat de la força, al qual cal posar fi", ha reclamat en un comunicat, en el qual ha denunciat també unes accions "de caràcter punitiu i dissenyades per infondre por". "Això és inacceptable", ha zanjat.
Turk ha instat al Govern israelià a permetre que els desplaçats tornin a les seves cases i a abonar "indemnitzacions i reparacions" per uns desallotjaments i demolicions que, insisteix, són "il·legals".