Brussel·les aplaudeix el pacte de cinc països de la UE amb Ruanda per crear un centre de deportació de migrants

La Comissió Europea dóna suport a l’acord de cinc països de la UE amb Ruanda per obrir un centre de deportació de migrants i estudia el seu encaix legal i financer.

fotonoticia 20261116134115 1920

fotonoticia 20261116134115 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

2 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 16 de noviembre de 2026 · 16 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,1 %
  • Vox18,9 %
  • Frente Amplio6,4 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

ELECCIONES 29N

¿Cuál es tu pronóstico? 29N

Reparte los 350 escaños del Congreso como creas que quedarán el 29 de noviembre. Puedes cambiar tu pronóstico hasta que cierren los colegios.

0 de 350 escaños

PP
PSOE
Vox
Frente Amplio
ERC
Junts
EH Bildu
PNV
Más partidos
Podemos
BNG
SALF
CC
UPN
Adelante
Aliança
Otros

Protegido por reCAPTCHA de Google: privacidad y condiciones

Pronóstico de DemócrataParticipación abierta, no es una encuesta

La Comissió Europea ha expressat aquest dilluns el seu suport a l’acord assolit per Grècia, Àustria, Alemanya, Dinamarca i Països Baixos amb Ruanda per posar en marxa en aquest país africà un centre destinat a la deportació de migrants. A aquestes instal·lacions es traslladarà les persones a les quals se’ls hagi denegat l’asil i que no acceptin el retorn voluntari, mentre es culminen els tràmits per a la seva expulsió definitiva.

Per ara, Brussel·les espera conèixer amb profunditat els detalls del projecte abans de pronunciar-se sobre la seva avaluació formal i sobre l’opció de destinar fons comunitaris, però en qualsevol cas “celebra” la iniciativa i els seus serveis han “seguit de prop els treballs preparatoris” dels cinc estats implicats per a la creació del centre, segons ha explicat el portaveu comunitari d’Interior i Migració, Markus Lammert.

Tot i que l’entesa encara no ha estat comunicada oficialment, representants dels cinc països compareixeran aquest mateix dilluns a la tarda en una roda de premsa a Viena, en el marc d’una conferència sobre migració. Allà, segons han confirmat fonts oficials citades per diversos mitjans internacionals, Ruanda serà el primer país amb el qual aquest grup posi en marxa un centre o “hub” per externalitzar les deportacions.

“Naturalment, correspon als estats membres afectats fer els anuncis pertinents; un cop que ho facin, podrem oferir més comentaris i aprofundir en la qüestió, però això és el que puc avançar de moment: Celebrem aquesta iniciativa i hem seguit de prop els treballs preparatoris dels cinc estats membres per a la creació d’un centre de retorn d’aquest tipus”, ha assenyalat el portaveu comunitari en una compareixença davant la premsa a Brussel·les.

Lammert ha subratllat que la Comissió valora els “esforços” dels cinc governs i destaca el “minuciós treball preparatori” per llançar el projecte, en el qual s’inclouen “mesures per garantir el respecte dels Drets Humans i la estreta col·laboració amb els organismes de Nacions Unides en aquest procés”.

A l’espera de conèixer el contingut concret de l’acord amb Ruanda, es tractaria del primer pacte negociat per estats membres de la Unió Europea amb un país tercer per traslladar al seu territori una part de la gestió migratòria i dels retorns. Fins a la recent reforma per endurir la política de devolucions, aprovada pels 27, el dret comunitari no preveia aquesta possibilitat. Espanya va votar en contra d’aquesta reforma precisament per les dubtes jurídics entorn d’aquests centres de deportació.

En aquest context, Brussel·les recalca que convertir en "més eficaç el sistema de retorns" és una prioritat per al bloc i recorda que la nova normativa europea en matèria de devolucions "ofereix als estats membres la possibilitat d’establir centres (en tercers països)".

"Aquest enfocament innovador pot contribuir a abordar la immigració irregular i a millorar l’eficàcia dels retorns, respectant plenament el dret de la UE i el dret internacional", ha defensat Lammert, que ha precisat que caldrà examinar "cas per cas" abans de decidir si es poden emprar fons europeus per a aquests trasllats.

En aquesta línia, el portaveu ha remarcat que "en principi, correspon als estats membres finançar" els centres de retorn, tot i que existeix la "possibilitat" que la Unió Europea ofereixi "suport per a mesures complementàries". Dins d’aquest marc, cada petició concreta que formulen els estats interessats s’analitzarà "cas per cas".