Alemanya, Dinamarca, Grècia, els Països Baixos i Àustria han comunicat aquest dilluns a Viena que han arribat a un acord amb Rwanda per obrir el 2027, en territori ruandès, un centre destinat a la deportació de migrants. A aquestes instal·lacions podran enviar-hi persones sense permís de residència a la UE, inclosos els qui hagin vist denegada la seva sol·licitud d’asil i no acceptin el retorn voluntari al seu país d’origen, mentre es completa el procediment d’expulsió definitiva.
La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, ha anunciat en una compareixença conjunta amb el canceller austríac, Christian Stocker, que s’ha segellat amb les autoritats de Kigali un acord per posar en marxa un «nou mecanisme de retorn de migrants», que ha qualificat de «decisiu».
Segons ha explicat la cap del Govern danès, que ha intervingut acompanyada pels ministres de l’Interior dels quatre socis europeus i pel titular d’Exteriors de Rwanda, Vincent Biruta, el pla permetrà que els cinc estats traslladin a Rwanda «estrangers que no tenen residència legal» i, alhora, «garantir que no arribi aquí més gent de la que nosaltres mateixos volem acollir».
Frederiksen ha precisat que els migrants sense estatus legal en aquests països, inclosos els qui han esgotat sense èxit la via d’asil, podran optar a un permís de residència a Rwanda si no retornen per voluntat pròpia als seus llocs d’origen.
«Ara comencem, de veritat, a recuperar el control de les fronteres d’Europa. Iniciem una transformació fonamental del sistema d’asil actual, que és insostenible i inhumà. I emprenem una lluita contra els traficants de persones cínics, que durant massa anys han posat vides humanes en perill i s’han aprofitat tant d’aquestes com de les nostres societats», ha afirmat la dirigent socialdemòcrata, que s’ha declarat «extraordinàriament satisfeta» amb l’acord.
En la mateixa línia, ha celebrat «un dia que marcarà una època per a Europa», en considerar que aquesta iniciativa s’emmarca en una política migratòria «molt més d’acord amb la voluntat de les poblacions europees».
La primera ministra també ha subratllat que «ningú fuig per diversió, i cal ajudar les persones que es veuen obligades a fugir. Per això hem de prestar més ajuda a les regions properes als seus països d’origen i tindrem millors oportunitats per fer-ho quan quedi clar que no es pot residir a la UE sense una base legal per fer-ho».
El canceller austríac ha descrit l’entesa amb Ruanda com un «punt d’inflexió històric en la política migratòria» de la Unió Europea. Al seu torn, el ministre ruandès, Vincent Biruta, ha defensat la cooperació assegurant que «la migració incontrolada no beneficia ni els països d’origen ni els de destinació».
El responsable ruandès, el govern del qual estarà facultat per concedir permisos de residència a les persones que siguin traslladades des dels cinc països europeus, ha recalcat que «Ruanda és un país amb ambició econòmica». «Volem crear una societat inclusiva. Volem oferir als sol·licitants d’asil les sol·licituds dels quals han estat rebutjades una oportunitat al nostre país», ha afegit.
De moment, cap de les dues parts no ha detallat quantes persones podrien ser derivades a aquest centre a Ruanda. Biruta sí que ha remarcat que l’acord no implicarà que el país rebi «molts diners» per part dels socis europeus, de manera que tampoc preveu que «milers» de migrants siguin enviats allà.
Aquest pacte constitueix el primer acord signat per estats membres de la Unió Europea amb un tercer país per desplaçar fora de les seves fronteres part de la gestió migratòria i dels processos de retorn. Fins a la recent reforma aprovada pels 27 per endurir les normes de devolució, una fórmula d’aquest tipus no encaixava en el dret comunitari. Espanya va votar en contra d’aquesta reforma, en mantenir reserves jurídiques sobre la legalitat d’aquests centres de deportació externs.