Somàlia s’endinsa en un nou episodi d’inestabilitat política després de la decisió adoptada el passat mes de maig pel president del país, Hasan Sheij Mohamud, de perllongar el seu mandat un any addicional, una iniciativa que la Justícia ha considerat inconstitucional i que ha desencadenat la destitució del president del Tribunal Suprem per part del mateix mandatari.
En la seva resolució, els cinc jutges de l’alt tribunal han declarat «invàlid» el decret de Mohamud que li permetia romandre al càrrec fins al 15 de maig de 2027, i han justificat el seu veredicte en el fracàs de les converses entre el Govern i l’oposició per organitzar eleccions en un país marcat per la presència d’estats separatistes com Puntlandia o Jubalandia.
L’oposició va respondre immediatament i de manera unànime contra el decret presidencial, i des de llavors diversos blocs polítics han deixat de reconèixer Mohamud com a cap legítim de l’Executiu somali.
El veredicte, difós aquest dijous, ordena «anul·lar i deixar sense efecte tots els procediments i les mesures adoptades per esmenar la Constitució provisional de 2012», cosa que inclou «l’extensió del mandat constitucional de les institucions electes, a saber, les dues cambres del Parlament federal, el president de la República i el Govern federal».
Topada frontal entre el president i el Tribunal Suprem
En paral·lel, i mitjançant una nota independent, el tribunal ha rebutjat la destitució del seu propi president, el magistrat Baashe Yusuf Ahmed, acordada per Mohamud la nit del dimecres, en el que es va interpretar com una primera represàlia per l’obertura del procés per revisar la legalitat de la continuïtat del president en el poder.
Els cinc jutges han conclòs que l’aturada del màxim responsable del Suprem «no té cap fonament jurídic» i han acusat Mohamud d’intentar «interferir» en l’examen judicial sobre l’ampliació del seu mandat.
L’anunci de la Presidència es va realitzar aquest dimecres a través de les xarxes socials, on es van al·legar queixes presentades per fiscals i altres magistrats per justificar el relleu d’Ahmed, mentre que es va informar que seria substituït pel seu predecessor en el càrrec, Ibrahim Idle Suleiman.
La Presidència va emmarcar aquest moviment en un paquet de reformes destinat a garantir que la ciutadania somali disposi d’un «sistema judicial transparent i fiable».
El retorn de Suleiman al capdavant del Tribunal Suprem es produiria vuit anys després que fos destituït per l’aleshores president Mohamed Abdullahi 'Farmaajo'.