Experts independents de Nacions Unides han denunciat que les noves sancions dels Estats Units contra Cuba estan agreujant la crisi humanitària de l'illa i amenacen drets fonamentals com la salut, l'alimentació, la vida i el desenvolupament.
Els relators han reclamat a la comunitat internacional que actuï amb rapidesa per evitar que Cuba es converteixi en una "Gaza silenciosa", una expressió utilitzada prèviament per quatre congressistes nord-americans després de visitar el país.
Les restriccions arriben al sector energètic
Les sancions nord-americanes es van ampliar des de juny de 2026 per afectar sectors estratègics de l'economia cubana. Des del 23 de juliol, les mesures inclouen també empreses energètiques i dificulten l'adquisició de combustible, fins i tot per a usos humanitaris.
La decisió arriba en un moment de forta escassetat energètica. Cuba ha patit recentment el seu tercer gran apagón nacional, mentre que els talls prolongats d'electricitat afecten el transport, l'agricultura, els hospitals i altres serveis essencials.
"Les conseqüències humanitàries ja s'estan convertint en una crisi en tota regla que amenaça els drets a la salut, la vida, l'alimentació i el desenvolupament", han advertit els experts.
Falles simultànies en els serveis bàsics
Els relators asseguren que l'energia, el transport, el reg i els serveis públics estan fallant al mateix temps. L'impacte seria especialment greu per a dones, menors, persones grans, pagesos i altres col·lectius vulnerables.
L'acumulació de brossa sense recollir en algunes zones de La Habana també ha elevat el risc de propagació de malalties, segons la informació difosa per Nacions Unides.
Les agències de l'organització presents a Cuba han alertat igualment d'una major inseguretat alimentària i de la falta de medicaments i productes bàsics.
Els apagons afecten hospitals i tractaments
Les interrupcions del subministrament elèctric estan dificultant el funcionament dels centres sanitaris i reduint la capacitat per conservar medicaments, realitzar diagnòstics i mantenir determinats tractaments.
Els experts han advertit, en particular, d'una escassetat crítica de fàrmacs i de recursos per atendre malalties com el càncer.
"L'alimentació mai no ha de ser utilitzada com a instrument de pressió política. Les mesures que privin deliberadament una població dels mitjans per sobreviure atempten contra les garanties més bàsiques del dret a la vida", han afirmat.
Els experts qüestionen els arguments de Washington
El Departament d'Estat nord-americà va publicar el passat 20 de juliol un informe titulat "Cuba: la capital del comunisme del segle XXI", en el qual presenta l'illa com una amenaça per a la seguretat dels Estats Units i per a l'estabilitat del continent.
Els relators sostenen que aquest document no ofereix proves concretes que Cuba recolzi activitats terroristes o accions subversives. Aquesta valoració correspon als experts i no suposa una resolució judicial o institucional de Nacions Unides.
A parer seu, les noves restriccions formen part d'una estratègia més àmplia de pressió sobre el Govern cubà que se suma a l'embargament aplicat durant dècades.
Petició al Consell de Seguretat i a l'Assemblea General
Els especialistes han demanat al Govern nord-americà que cessi les amenaces contra la sobirania cubana i retiri les mesures que consideren incompatibles amb el dret internacional.
També han sol·licitat que el Consell de Seguretat i l'Assemblea General de Nacions Unides analitzin la situació com una qüestió relacionada amb la pau i la seguretat internacionals.
Els experts que realitzen aquest tipus de pronunciaments actuen de manera independent dins dels procediments especials del Consell de Drets Humans. Les seves declaracions no representen formalment una posició adoptada per tots els Estats membres de Nacions Unides.