El primer ministre d'Haití, Alix Didier Fils-Aimé, ha instat aquest divendres a la comunitat internacional, no "no per salvar" el seu país, sinó per recolzar-lo en un moment en què els propis haitians prenen "les regnes" del seu futur, reclamant un "canvi de paradigma" que deixi enrere la lògica de l'assistència i es centri en la inversió a Haití.
"Avui els porto la veu d'un poble que ha deixat gravat el seu nom a les pàgines de la història, aconseguint el impensable (...) Donar a llum la primera república negra lliure del món", ha proclamat davant l'Assemblea General de Nacions Unides, reunida aquesta setmana en la seva 81a edició.
Des de la seu de l'ONU a Nova York, el cap de Govern haitiana ha alertat que la violència de les bandes "amença aquestes arrels i intenta treure'n el fruit a les seves generacions futures", tot i que ha subratllat que els ciutadans d'Haití "mai claudicaran davant les forces del caos".
"Haití sap perfectament, perquè ho va viure en primera persona, que aquelles conquestes mai s'han de donar per sentades, sobretot quan pesa sobre elles una amenaça, cal tenir el valor de defensar-les", ha afirmat, en referència als èxits històrics del país.
"Aquesta és la lluita que libra Haití avui dia, i per això llanço una crida a tots, no perquè ens salvin, sinó perquè ens donin suport mentre tornem a agafar les regnes del nostre destí", ha afegit Fils-Aimé, que ha descrit Haití com un "dels pobles del món que han de suportar el pes de les crisis que no han creat".
Per avançar en aquesta direcció, el primer ministre ha sol·licitat una nova renovació del mandat de l'Oficina Integrada de Nacions Unides a Haití (Binuh), la vigència actual de la qual conclou a finals de gener de 2027, argumentant que es requereixen "efectius, equipament, mitjans però també amb la determinació d'arribar a terme".
Igualment, ha posat el focus en l'urgència d'abordar el "tràfic il·legal d'armes, que maten a Haití, sembren el temor als nostres barris, seguen les vides d'innocents", recordant que aquestes armes "no són fabricades a Haití".
Ha explicat que "arriben a través de xarxes delinqüents transnacionals que alimenten la inseguretat, que enforteixen les capacitats dels grups criminals, les bandes armades, i que amenacen l'estabilitat de tota la regió. Si això continua així, la violència seguirà en contra nosaltres", per la qual cosa ha remarcat que el desmantellament d'aquestes estructures "és una responsabilitat compartida".
En coherència amb aquest missatge, ha reclamat que es passi de les simples declaracions de suport a mesures concretes, com el "control efectiu de les fronteres" i una lluita ferma contra la impunitat.
El dirigent haità ha avançat també la posada en marxa de "dos pols judicials especialitzats per enfortir la lluita contra la impunitat, la delinqüència financera, els crims en massa i la violència sexual".
"El 1 de gener del 2027, quan entrin en vigor els dos nous codis penals i de procediment penal, Haití va a marcar una històrica modernització de (la seva) justícia", ha ressaltat, al·lidint a una reforma de calat en el sistema judicial.
Entre les mesures anunciades figuren igualment la reactivació de la Comissió Nacional de Desarmament, de Desmantellament i Reinserció i la creació d'un fons destinat a brindar a la joventut "oportunitats creïbles i reals".
"La presència (estrangera) que hem rebut ens va permetre salvar vides i estem extremadament agraïts, però el benestar d'un poble no pot dependre de la caritat ni de l'ajuda. No podem exigir a la seguretat que porti el pes de la pau sobre les seves espatlles. També cal una reactivació econòmica", ha sostingut, abans d'expressar el seu reconeixement a l'Administració Trump per l'ampliació fins al 2028 dels programes HOPE/HELP, que faciliten l'entrada sense aranzels de certs productes haitians al mercat dels Estats Units.
En aquest context, ha instat als socis internacionals a assumir "un canvi de paradigma, que passem de l'ajuda a la inversió, de l'assistència a la producció, de la dependència a establir aliances i que paulatinament transformem els recursos mobilitzats per fer front a la crisi en inversions que creïn llocs de treball".
Ha volgut subratllar a més que "aquells que van tenir el privilegi de conèixer Haití saben que hi ha un país darrere de totes aquestes imatges de crisi, un poble acollidor i hospitalari, una cultura dinàmica, sabors únics, platges magnífiques i un patrimoni d'una riquesa excepcional. Hem de crear les condicions de possibilitat perquè el món pugui venir a conèixer Haití, que el descobreixi, que inverteixi, que emprengui, que es quedi o que torni".
En el pla polític, Fils-Aimé ha defensat una "idea de la pau" que situï la població haitiana al centre del procés. "És a dir, retornar l'ús de la paraula al poble d'Haití a través de les urnes", ha indicat, amb l'objectiu de trencar el prolongat cicle d'inestabilitat que arrossega el país.
"Volem celebrar eleccions lliures, creïbles, inclusives i íntegres. S'han pres disposicions perquè es preservi la integritat del procés. No ha d'haver-hi cabuda per a la violència i la financiació il·legal no pot arribar a les nostres urnes, perquè aquestes eleccions no tenen a veure únicament amb escollir el proper govern, tenen a veure amb el futur d'Haití, i aquest futur es veu als rostres de la nostra joventut", ha conclòs.