Israel acude aquest dimarts 27 d'octubre a les urnes en unes eleccions que poden decidir la continuïtat de Benjamin Netanyahu al capdavant del Govern després d'un dels períodes més convulsos de la història recent del país. Els comicis, els primers des dels atacs de Hamàs del 7 d'octubre de 2023 i la posterior guerra a Gaza, arriben amb el primer ministre qüestionat per la gestió de la seguretat nacional i una oposició que aspira a posar fi a la seva etapa de Govern.
La disputa electoral té com a principal protagonista l'excap del Estat Major Gadi Eisenkot, líder del partit centrista Yashar, que ha aconseguit superar el Likud de Netanyahu en bona part de les últimes enquestes. No obstant això, les enquestes publicades abans de la votació dibuixen un escenari molt més complex que una competició entre dos candidats, ja que cap de les grans aliances polítiques arriba per si sola als 61 diputats necessaris per controlar la Knéset.
El resultat determinarà també el rumb d'Israel en qüestions que van des de la relació amb els palestins fins a la investigació dels errors de seguretat del 7 d'octubre, el servei militar obligatori dels ultraortodoxos i la continuïtat de les reformes judicials. La possibilitat que cap dels blocs aconsegueixi formar Govern afegeix incertesa a unes eleccions que se celebren després de tres anys de conflictes regionals.
Quan se celebren les eleccions i què es vota
Els israelians estan convocats a les urnes el dimarts 27 d'octubre de 2026 per elegir els 120 diputats de la Knéset, el Parlament nacional. Es tracta de les sisenes eleccions legislatives des del 2019, una successió de convocatòries que reflecteix les dificultats dels partits per construir majories estables durant els últims anys.
La votació es desenvolupa mitjançant un sistema de representació proporcional en una circumscripció única nacional. Els ciutadans escullen llistes de partits, no directament al primer ministre, i els escons es distribueixen entre les candidatures que superen el llindar del 3,25% dels vots vàlids.
La majoria absoluta està fixada en 61 diputats, una xifra que obliga habitualment a negociar coalicions entre partits amb posicions ideològiques i religioses diferents. Per això, aconseguir el major nombre de vots o d'escons no garanteix automàticament l'accés a la capçalera del Govern.
Qui són els principals candidats
Netanyahu, de 77 anys, torna a encapçalar el Likud després d'haver dirigit el país durant més temps que qualsevol altre primer ministre israelià. La seva campanya s'ha basat en la seva experiència en matèria de seguretat i en les operacions militars desenvolupades durant els darrers anys, mentre els seus adversaris qüestionen la seva responsabilitat política pels errors que van precedir l'atac de Hamás.
El seu principal rival és Gadi Eisenkot, antic cap de l'Estat Major de l'Exèrcit israelià i dirigent de Yashar, una formació de centre que ha guanyat protagonisme en les enquestes. Eisenkot va ser membre del gabinet de guerra després dels atacs d'octubre de 2023 i va abandonar posteriorment l'Executiu per les seves discrepàncies amb Netanyahu sobre la conducció del conflicte.
L'espai contrari a Netanyahu inclou també l'aliança Together, encapçalada pel ex primer ministre Naftali Bennett juntament amb Yair Lapid, així com a Avigdor Lieberman, dirigent de la dreta secular de Yisrael Beiteinu, i a Yair Golan, líder dels Demòcrates, que representa al sector progressista de l'oposició jueva.
Aquesta diversitat constitueix una de les principals dificultats per a la formació d'un Govern alternatiu, ja que els partits comparteixen el seu rebuig a la continuïtat de Netanyahu, però mantenen diferències sobre qüestions territorials, econòmiques i religioses.
Què diuen les últimes enquestes
Les últimes enquestes publicades abans de les eleccions reflecteixen una competició ajustada entre Yashar i el Likud, amb avantatge per a la formació d'Eisenkot en diverses de les enquestes difoses durant els darrers dies. La distància entre ambdós partits és reduïda i pot variar segons l'institut demoscòpic.
L'enquesta de Channel 12 del 23 d'octubre atribueix 23 escons a Yashar i 21 al Likud, mentre que l'enquesta de Kan 11 del mateix dia concedeix 22 diputats a Eisenkot i 20 a Netanyahu.
La qüestió decisiva, tanmateix, no és únicament quin partit acaba primer. Les projeccions mostren que el bloc format pel Likud, l'extrema dreta i els partits ultraortodoxos no arriba a la majoria absoluta, mentre que l'oposició tampoc té assegurats els suports necessaris per investir a un candidat alternatiu.
El repartiment final dependrà, a més, de les candidatures petites que aconsegueixin superar el llindar electoral. Una formació que quedi per sota del 3,25% perdrà tota possibilitat de representació parlamentària, el que pot alterar l'equilibri entre els blocs fins i tot amb diferències reduïdes de vots.
Els partits que poden decidir qui governa
Netanyahu necessita el suport dels seus socis tradicionals per intentar continuar al capdavant de l'Executiu. Entre ells figuren Otzma Yehudit, dirigit pel ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben-Gvir, i Sionisme Religiós, encapçalat pel ministre de Finances, Bezalel Smotrich, dos dirigents d'extrema dreta que defensen posicions especialment dures respecte als territoris palestins.
A aquests partits s'hi sumen les formacions ultraortodoxes Shas i Judaïsme Unit de la Torà, els vots dels quals han estat fonamentals per a les coalicions conservadores israelianes. La seva participació en un futur Executiu estarà condicionada, entre altres qüestions, per les negociacions sobre les exencions del servei militar per als estudiants religiosos.
En l'altre bloc, les diferències entre Eisenkot, Bennett, Lapid, Lieberman i Golan compliquen la possibilitat de presentar una alternativa conjunta. Encara que comparteixen l'objectiu de substituir l'actual primer ministre, les seves propostes sobre la relació entre religió i Estat, la política de seguretat i el conflicte palestí no són coincidents.
El vot àrab i la possibilitat d'un bloqueig polític
La representació dels ciutadans àrabs israelians pot adquirir una importància decisiva si cap dels dos grans blocs arriba als 61 escons. Les principals candidatures d'aquest espai són la Llista Conjunta i Ra'am, que concorren amb programes i estratègies polítiques diferents.
La eventual col·laboració amb aquestes formacions representa una qüestió delicada per als partits de l'oposició jueva, diversos dels quals han rebutjat constituir coalicions formals amb forces àrabs. No obstant això, els seus diputats podrien resultar necessaris per facilitar una investidura mitjançant suports parlamentaris externs.
L'experiència política israeliana demostra que aquestes aliances no són completament inèdites. El 2021, Ra'am va participar en la coalició que va permetre a Naftali Bennett substituir Netanyahu, encara que aquell Govern va acabar perdent la seva majoria i el país va tornar a celebrar eleccions.
Si les negociacions posteriors a la votació no permeten assolir un acord, Israel podria prolongar la situació de bloqueig i afrontar una nova convocatòria electoral. Mentre no es constitueixi un Executiu alternatiu, el Govern sortint continuaria exercint les seves funcions.
Gaza i el 7 d'octubre, al centre de la campanya
La seguretat nacional i les conseqüències dels atacs de Hamàs del 7 d'octubre de 2023 han condicionat tota la campanya electoral. Aquella ofensiva va causar al voltant de 1.200 morts a Israel i el segrest de 251 persones, segons les xifres israelianes, i va desencadenar una guerra a Gaza que ha provocat una devastació humanitària d'enorme magnitud.
Netanyahu ha defensat la seva actuació militar i ha presentat la seva experiència al capdavant del Govern com una garantia per respondre a les amenaces regionals. L'oposició, per la seva banda, ha qüestionat els errors d'intel·ligència i seguretat que van permetre els atacs i ha reclamat responsabilitats polítiques.
Un dels principals punts de controvèrsia és la creació d'una comissió estatal independent que investigui el que va ocórrer el 7 d'octubre, una reivindicació recolzada per sectors de l'oposició i familiars de les víctimes.
El futur Govern també haurà de definir la seva estratègia respecte a Gaza, les relacions amb l'Autoritat Palestina i la situació a Cisjordània, on l'expansió dels assentaments i la violència constitueixen importants focus de tensió.
El servei militar dels ultraortodoxos, una altra disputa decisiva
L'exempció del servei militar de la qual s'han beneficiat durant dècades nombrosos homes ultraortodoxos s'ha convertit en una de les grans qüestions de política interna. L'allargat esforç bèl·lic ha augmentat la pressió sobre l'Exèrcit i sobre els reservistes, mentre una part de la societat exigeix un repartiment més equitatiu de les obligacions militars.
Els partits religiosos defensen mecanismes que permetin preservar l'estudi de la Torà i mantenir excepcions al reclutament, una posició que ha generat tensions fins i tot dins de les coalicions conservadores.
Una bona part de l'oposició proposa modificar el sistema per ampliar la incorporació dels ultraortodoxos a les Forces Armades, tot i que existeixen diferències sobre els terminis i l'abast de les reformes.
La qüestió pot resultar determinant durant les negociacions per formar Govern, perquè afecta directament les condicions que les formacions religioses exigiran per donar suport a qualsevol candidat.
Què passarà amb Netanyahu si perd
La pèrdua de la majoria parlamentària no suposaria automàticament la sortida de Netanyahu del Govern. Un cop coneguts els resultats, el president d'Israel, Isaac Herzog, haurà de consultar els partits representats a la Knéset i encarregar la formació d'un Executiu al dirigent que consideri amb més possibilitats de reunir una majoria.
El candidat designat disposarà inicialment de 28 dies per negociar els suports, amb la possibilitat de sol·licitar una pròrroga d' fins a 14 dies. Si fracassa, el president podrà encomanar la tasca a un altre diputat, abans que s'esgotin els mecanismes parlamentaris previstos per intentar una investidura.
El futur polític de Netanyahu està condicionat també pels seus procediments judicials. El primer ministre continua processat a Israel per causes de corrupció, els càrrecs dels quals nega, i sobre ell pesa una ordre d'arrest de la Cort Penal Internacional per presumptes crims de guerra i de lesa humanitat, acusacions que rebutja.
La continuïtat o el relleu al capdavant de l'Executiu podria influir en la relació entre el poder polític i les institucions judicials, un dels assumptes que més controvèrsia ha generat a Israel durant els darrers anys.
Quan es coneixeran els resultats
Els col·legis electorals obriran aquest dimarts a les 7.00 hores i tancaran a les 22.00, hora israeliana, el que equival a les 6.00 i les 21.00 hores a l'Espanya peninsular. A partir del tancament es coneixeran les primeres estimacions elaborades pels mitjans de comunicació.
Els resultats provisionals de l'escrutini es publicaran durant la nit de dimarts i la matinada de dimecres, tot i que el repartiment definitiu de escons dependrà del recompte complet i de la validació oficial.
El calendari institucional no acabarà amb l'anunci del vencedor. La fragmentació parlamentària pot obligar a mantenir negociacions durant diverses setmanes abans de conèixer qui dirigirà el proper Govern.