Més de 1.400 persones han perdut la vida a Haití entre abril i juny de 2026 a conseqüència de la violència desfermada per les pandilles. Nacions Unides ha alertat aquest dimecres que aquesta espiral criminal s'està "estenen geogràficament" pel país, just quan les autoritats redoblen la seva ofensiva contra aquests grups a Port-au-Prince, la capital.
En el seu últim informe, l'Oficina Integrada de Nacions Unides a Haití (BINUH, per les seves sigles en francès) situa en almenys 1.408 els assassinats i en 656 els ferits durant el segon trimestre de l'any. Encara que aquestes xifres suposen un descens proper al 14% respecte als tres mesos anteriors, l'ONU adverteix que aquesta "modesta" caiguda "oculta realitats molt diferents segons les regions".
Segons detalla la BINUH, "més de la meitat són atribuïts a les pandilles", mentre que "al voltant d'un 40%" es van produir en el marc d'operacions de les forces de seguretat haitianes i un cinc per cent es vinculen amb grups d'autodefensa i episodis de "justícia popular".
"Aquestes xifres demostren que la població continua pagant un preu inacceptable per la violència", ha assenyalat el màxim representant de l'ONU a Haití, Carlos Ruiz Massieu, en un comunicat que acompanya l'informe.
En paral·lel, aquesta mateixa setmana bandes armades van dur a terme un atac a Kenscoff, a les afores de Port-au-Prince, que va deixar 47 morts, entre ells 22 persones que van ser "executades" dins d'una església on s'havien refugiat.
La pressió sobre les pandilles desplaça el focus de la violència
L'oficina integrada adverteix que, encara que les operacions de seguretat "han reduït l'activitat de les pandilles en algunes parts de l'àrea metropolitana de Port-au-Prince, especialment a Delmas i Tabarre", aquesta "pressió" ha provocat en molts casos un "desplaçament" de la violència cap a altres zones en comptes de la seva eliminació.
És el que ocorre a la plana de Cul-de-Sac i la comuna de Ciutat Soleil, a la capital, on bandes rivals han mantingut enfrontaments "d'extrema violència" pel control territorial i d'activitats il·legals. Aquests xocs han causat 463 morts, a més de centenars de persones "ferides o violades" i "més de 18.000 residents" obligats a abandonar les seves llars.
L'informe atribueix part d'aquesta intensitat "a les operacions de seguretat duites a terme en altres parts de la capital, que han empès membres de bandes cap a la Llanura del Cul-de-Sac", una zona considerada "estratègica" per la seva ubicació en dos eixos clau que connecten el port de contenidors de Puerto Príncipe i la terminal petrolera de Varreux amb el nord del país.
Fora de la capital, l'ONU constata que les bandes "han seguit guanyant terreny". El document cita el cas d'Artibonite, una rellevant regió agrícola del nord-oest, on grups armats han irromput en diverses localitats, assassinant veïns a les seves vivendes i a pagesos mentre treballaven a les seves terres.
També s'han detectat noves incursions més al sud per part de la banda Village de Dieu al voltant de Séguin, una àrea que fins ara s'havia mantingut en gran mesura al marge d'aquesta violència. Per a la BINUH, aquestes accions "podrien reflectir un desig de trobar noves fonts d'ingressos, especialment controlant les carreteres que porten al port de Marigot".
Riscos i abusos en la resposta armada de l'Estat
L'anàlisi de Nacions Unides subratlla que "mentre les autoritats intensifiquen la seva campanya, els civils també es veuen atrapats en les operacions destinades a desallotjar les bandes".
En aquest context, la BINUH assenyala que "més de 800 persones han mort o resultat ferides" durant el trimestre en el marc d'intervencions de les forces de seguretat, en les quals s'ha recorregut fins i tot a l'ús de drons explosius per part d'una força especial governamental integrada per policies haitians i membres d'una empresa militar privada estrangera.
De aquest conjunt de víctimes, almenys 95 "no tenien cap vincle amb les bandes", adverteix l'informe, que a més recalca que l'ONU "no ha rebut cap informació que indiqui que les autoritats hagin obert investigacions sobre els morts i ferits causats durant les operacions de seguretat, incloent les que impliquen l'empresa militar privada".
La violència documentada per la BINUH evidencia que el repte a Haití "ja no consisteix únicament a recuperar barris de Puerto Príncipe", ja que les bandes "s'adapten a la pressió, busquen nous territoris i noves fonts d'ingressos, mentre que els mètodes utilitzats contra elles posen els civils en risc".
La referència de l'Oficina de Nacions Unides a una "empresa militar privada" podria apuntar a Vectus Global, creada pel fundador de la controvertida Blackwater, Erik Prince, i que el 2025 va signar un acord de col·laboració amb les autoritats haitianes.
Al març de 2026, l'ONG Human Rights Watch (HRW), en denunciar les morts causades per drons en operacions de l'Executiu haitiana, va identificar una d'aquestes "empreses privades" que coopera amb el Govern com Vectus Global, que disposa de llicència per a l'exportació de serveis de defensa al país, tal com va confirmar l'ambaixador dels Estats Units a Haití, Henry Wooster.