La Comissió de la Unió Africana (UA) ha manifestat la seva inquietud pel increment de la tensió entre Etiòpia, Eritrea i Egipte, i ha cridat als tres països a actuar amb la màxima contenció per impedir una escalada que posi en risc la pau i l'estabilitat de la regió.
En un comunicat oficial, l'organisme continental insta a aquests tres Estats membres a evitar qualsevol gest o declaració que pugui augmentar el clima de confrontació. En aquesta línia, la Comissió reclama "màxim autocontrol" i recalca la importància de salvaguardar l'estabilitat regional.
La UA subratlla igualment la rellevància de mantenir oberts i operatius els canals de comunicació entre les parts, i insta als Governs etíop, eritrei i egipci a encauçar els seus desacords mitjançant els mecanismes diplomàtics ja existents i a través d'un diàleg pacífic.
Segons la Comissió, aquest cridament s'ha de emmarcar en els principis fixats en l'Acta Constitutiva de la Unió Africana, que marca les bases d'actuació tant de l'organització com dels seus Estats membres.
Davant l'escenari actual, la Comissió expressa a més la seva disposició a implicar-se com a suport en les iniciatives destinades a rebaixar la tensió. "La Comissió de la UA està llesta, en consulta amb els països involucrats, per donar suport als esforços cap a la desescalada, el diàleg i la resolució pacífica de les diferències", assenyala la nota difosa per la institució africana.
El pronunciament de la Unió Africana es produeix després que Etiòpia anunciés aquest divendres el tancament de la seva Ambaixada a Eritrea i l'expulsió de deu diplomàtics eritreus del seu territori, en resposta a el que ha descrit com "actes directes i indirectes d'hostilitat", en un context marcat per l'ofensiva iniciada fa una setmana pel Front Popular per a la Lliberació de Tigray (TPLF) al nord del país.
La reacció d'Eritrea ha arribat a través del seu ministre d'Informació, Yemane Meskel, qui ha comunicat la ruptura de les relacions diplomàtiques amb el país veí i ha avisat de "totes les conseqüències negatives que això comporta".
Aquest intercanvi de mesures es produeix, al seu torn, una setmana després que el TPLF proclamés el començament d'una "guerra defensiva" contra les forces federals etíops, al·legant "la intensificació de la invasió (...) per part del règim autocràtic i genocida del Partit de la Prosperitat (PP) d'Abiy --en referència al primer ministre etíop, Abiy Ahmed-- contra el poble de Tigray", després de setmanes de tensió i un repunt dels atacs malgrat l'acord de pau subscrit el 2022 a Sud-àfrica.
El citat pacte, segellat a Pretoria després de dos anys de guerra al nord d'Etiòpia, va establir que Tigray quedés sota un govern provisional acceptat per les autoritats federals. No obstant això, a principis de maig el TPLF va assumir el control de les institucions regionals, la qual cosa va desencadenar noves friccions i acusacions mútues d'incomplir el pactat.
Al octubre de 2025, Etiòpia va acusar Eritrea de col·laborar amb una facció del TPLF per "llançar una guerra" contra el país, després del conflicte lliurat entre 2020 i 2022, en què Eritrea va donar suport a les forces governamentals davant del grup rebel tigriña.