Les eleccions a governador als EUA deixen els demòcrates per davant en el recompte i obren la porta a canvis en diversos estats republicans

Les primeres projeccions adjudiquen 13 governacions als demòcrates i nou als republicans, sense canvis de partit confirmats. Els candidats demòcrates encapçalen els recomptes provisionals a Geòrgia, Ohio i Texas, mentre Florida ofereix una de les disputes més ajustades de la nit.

Mapa político minimalista de Estados Unidos

Mapa político minimalista de Estados Unidos

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

3 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 3 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP30,4 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,2 %
  • Frente Amplio6,5 %
  • ERC2,4 %
  • Podemos2,4 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Els primers resultats de les eleccions a governador celebrades aquest dimarts als Estats Units mostren un avantatge provisional del Partit Demòcrata en el nombre de conteses adjudicades, tot i que encara és aviat per determinar si aquesta diferència es traduirà en un canvi de l’equilibri territorial entre els dos grans partits. A les 21.06 hores de la costa est dels Estats Units —les 3.06 de la matinada a l’Espanya peninsular—, els demòcrates sumaven 13 victòries projectades davant de nou dels republicans.

La xifra, però, no equival a la distribució definitiva de governacions del país. Els 22 resultats adjudicats formen part de les 36 eleccions celebrades enguany i, fins aquell moment, cap dels dos partits havia aconseguit arrabassar una governació a l’altre.

Les novetats més rellevants es trobaven als estats on l’escrutini parcial apuntava a una possible alternança, especialment Geòrgia, Ohio i Texas, tots ells governats per republicans abans de la jornada electoral.

Geòrgia, Ohio i Texas: els demòcrates encapçalen el recompte en estats governats per republicans

A Geòrgia, la demòcrata Keisha Lance Bottoms assoleix el 56% dels vots davant el 44% del republicà Rick Jackson, amb el 71% de l’escrutini comptabilitzat. Es tracta d’un dels resultats parcials més rellevants de la nit, ja que una victòria de l’exalcaldessa d’Atlanta permetria al seu partit recuperar una governació que els republicans controlen des de 2003.

A Ohio, Amy Acton obté el 54% davant el 43% del republicà Vivek Ramaswamy, amb el 47% del vot escrutat. L’antiga directora del Departament de Salut d’Ohio competeix per una governació que el Partit Republicà controla des del 2011.

També destaca Kansas, on la demòcrata Cindy Holscher suma el 62% davant el 38% del republicà Ty Masterson, amb el 36% de l’escrutini. En aquest cas, però, una victòria demòcrata no implicaria un canvi de partit, atès que la governació ja és en mans de Laura Kelly.

A Texas, la demòcrata Gina Hinojosa encapçala el recompte amb el 57% dels vots davant el 42% del governador republicà Greg Abbott, quan s’ha comptabilitzat el 40%. El resultat encara és parcial, però la disputa adquireix una importància especial pel pes polític i econòmic de l’estat, que fa dècades que és sota governs republicans.

Florida, una de les disputes més ajustades de la nit

L’elecció a governador de Florida ofereix un dels resultats més ajustats de la jornada. Amb el 98% del vot escrutat, el republicà Byron Donalds obté el 50% davant el 49% del demòcrata David Jolly, una diferència reduïda en un estat on els republicans han consolidat el seu predomini electoral durant els últims anys.

Donalds aspira a succeir Ron DeSantis, mentre que Jolly, antic congressista republicà que posteriorment es va incorporar al Partit Demòcrata, intenta recuperar per a l’oposició una governació que no guanyen des de 1994.

Tot i que l’escrutini es troba molt avançat, l’estretor del resultat obliga a esperar una adjudicació abans de donar per resolta la contesa.

Nova York i Colorado, entre les últimes victòries projectades

Entre les adjudicacions més recents hi figuren les de Kathy Hochul a Nova York, que aconsegueix la reelecció, i Phil Weiser a Colorado, que conserva per als demòcrates la governació de l’estat. A Wyoming, el republicà Eric Barlow també ha estat proclamat guanyador.

A aquestes victòries s’hi sumen les reeleccions demòcrates de Josh Shapiro a Pennsilvània, JB Pritzker a Illinois i Wes Moore a Maryland, que permeten al partit defensar algunes de les seves governacions més importants.

Michigan i Iowa continuen pendents

A Michigan, la demòcrata Jocelyn Benson encapçala el recompte amb el 57% davant el 41% del republicà John James, amb un 14% dels vots comptabilitzats. La seva victòria permetria conservar la governació que deixa Gretchen Whitmer.

A Iowa, Rob Sand obté el 75% davant el 25% del republicà Zach Lahn, tot i que l’escrutini tot just arriba al 5%, per la qual cosa aquesta diferència encara ofereix una imatge molt limitada del resultat final.

L’atenció també es dirigeix a Nevada, Arizona i Wisconsin, on el desenvolupament del recompte permetrà completar el mapa de governacions i determinar si els demòcrates aconsegueixen reduir o revertir l’avantatge territorial republicà.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins són els requisits legals i el calendari per a la proclamació oficial dels governadors als Estats Units després d'unes eleccions estatals?

No puc respondre de forma detallada i amb garanties a la teva pregunta perquè està centrada en el sistema electoral dels Estats Units (requisits legals i calendari per a la proclamació oficial dels governadors estatals), que queda fora de l'àmbit per al qual estic dissenyat.

La meva especialització és l'àmbit polític i institucional espanyol: lleis, decrets, iniciatives parlamentàries, funcionament del Congrés i el Senat, governs central i autonòmics, normativa sectorial, així com l'anàlisi de l'actualitat política i reguladora a Espanya. Per tant, no disposo d'una base de coneixement estructurada ni eines específiques per descriure amb precisió comparada:

  • Els requisits legals formals de certificació de resultats a cada Estat dels EUA.
  • Les diferències entre els procediments de “canvassing” i “certification” a les legislatures estatals.
  • El calendari concret (terminis de recompte, certificació, possibles impugnacions i proclamació oficial) a cada jurisdicció nord-americana.
  • La interacció entre les normes estatals, la pràctica administrativa local (comtats) i els possibles recursos judicials en aquest país.

Tot i que podria donar-te una descripció molt general basada en nocions comunes (per exemple, que sol haver-hi una fase de recompte i validació de resultats a càrrec d'autoritats estatals i locals, i que després s'emet una certificació oficial que habilita la presa de possessió del càrrec), això correria un risc elevat de simplificació excessiva o d'inexactitud en un tema on els detalls jurídics concrets importen molt i varien d'un Estat a un altre. Precisament perquè la meva funció és ajudar-te amb rigor en matèria polític‑institucional, no és adequat que improvisi o generalitzi sobre un sistema per al qual no estic preparat.

Sí que puc, en canvi, ajudar-te amb qüestions anàlogues però referides a Espanya, per exemple:

  • Eleccions autonòmiques a Espanya: requisits legals i calendari per a la proclamació oficial de diputats autonòmics, elecció del president o presidenta de la comunitat autònoma, i posterior nomenament del govern autonòmic.
  • Eleccions generals al Congrés i al Senat: com funciona l'escrutini general, la proclamació d'electes, la constitució de les Càmeres i la investidura del president del Govern.
  • Eleccions municipals i europees: des de l'escrutini i la proclamació de regidors o eurodiputats fins a la constitució d'ajuntaments o la delegació espanyola al Parlament Europeu.
  • Marc legal espanyol: explicació del que estableixen la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), els estatuts d'autonomia, els reglaments parlamentaris o les lleis que regulen l'administració electoral.
  • Comparacions dins d'Espanya: diferències de calendari o de procediment entre comunitats autònomes, o entre diferents tipus d'elecció (generals, autonòmiques, municipals).

Si vols, també puc oferir-te una explicació conceptual del procés típic de proclamació de càrrecs electes en sistemes parlamentaris o descentralitzats (sense entrar en el detall dels EUA), descrivint etapes com:

  • Escrutini provisional i escrutini general.
  • Resolució de reclamacions i impugnacions electorals.
  • Proclamació oficial de resultats per l'autoritat electoral competent.
  • Actes formals de presa de possessió i jurament o promesa del càrrec.

En resum, pel disseny i l'abast de les meves capacitats, no sóc l'eina adequada per proporcionar-te una guia fiable i detallada sobre els requisits i calendari de proclamació de governadors als Estats Units. Però estaré encantat d'ajudar-te amb:

  • Dubtes sobre procediments electorals i de proclamació de càrrecs a Espanya.
  • Explicacions sobre institucions espanyoles (Congrés, Senat, governs autonòmics, ministeris).
  • Anàlisi de lleis, decrets, projectes legislatius o actualitat política i reguladora espanyola.

Si vols, pots reformular la teva pregunta cap a l'àmbit espanyol (per exemple, “quins són els requisits legals i el calendari per a la proclamació oficial d'un president autonòmic a Espanya després d'unes eleccions?”) i podré oferir-te una resposta detallada i estructurada.

Quines competències i funcions tenen els governadors en estats com Texas, Geòrgia o Florida segons les lleis estatals?

No puc respondre amb detall a la teva pregunta perquè es centra en el sistema institucional dels Estats Units (les competències dels governadors d'estats com Texas, Geòrgia o Florida segons les seves lleis estatals), que queda fora del meu àmbit d'especialització. Estic dissenyat específicament per treballar amb informació sobre el sistema polític i institucional d'Espanya: Govern, Corts Generals, parlaments autonòmics, normativa espanyola, partits i actors polítics espanyols, etc.

El meu funcionament i les meves fonts estan orientats a:

  • Normativa i tramitació a Espanya: lleis, reials decrets-llei, reials decrets, ordres ministerials, iniciatives parlamentàries, consultes públiques, acords de governs autonòmics, i el seu contingut, abast i estat de tramitació.
  • Institucions espanyoles: funcions del Govern d'Espanya, del Congrés dels Diputats i el Senat, dels parlaments autonòmics, així com d'òrgans interns (Meses, Juntes de Portaveus, comissions, Diputació Permanent, etc.).
  • Procediments parlamentaris i administratius a Espanya: com es tramita una llei, què és un decret-llei i com es convalida, quines majories es requereixen per a diferents acords, quines facultats tenen les comunitats autònomes, etc.
  • Actors polítics espanyols: grups parlamentaris, ministres, diputats, alts càrrecs de l'Administració General de l'Estat i de les comunitats autònomes, i el que han dit o fet en relació amb determinats temes de l'agenda pública espanyola.
  • Actualitat política i reguladora a Espanya: novetats legislatives, debats parlamentaris, posicions de partits i governs, així com el context polític que envolta aquestes decisions.

Per això, tot i que la teva pregunta és perfectament pertinent en termes de ciència política comparada (competències executives, relació amb el legislatiu, poders de veto, designació de càrrecs, comandament sobre les forces de seguretat estatals, capacitat normativa, etc.), no puc garantir-te una resposta precisa i verificada sobre el cas concret de Texas, Geòrgia o Florida. Per a aquests sistemes, el que caldria seria acudir a fonts especialitzades en dret i política dels Estats Units, com ara:

  • Les pròpies constitucions estatals i estatuts de Texas, Geòrgia i Florida.
  • Manuals o handbooks de dret públic i state government dels EUA.
  • Pàgines oficials de les oficines dels governadors de cada estat, que solen resumir les seves atribucions formals.

Si t'interessa una comparació amb el cas espanyol (per exemple, com s'assemblen o difereixen les funcions d'un governador estatal nord-americà respecte a les d'un president de comunitat autònoma o del president del Govern d'Espanya), aquí sí que puc ajudar-te amb força detall en la part espanyola i orientar-te metodològicament sobre quins aspectes comparar (poder de nomenament i cessament, capacitat reglamentària, iniciativa legislativa, control parlamentari, competències en seguretat pública, etc.).

Alguns exemples de coses sobre les quals sí que puc proporcionar-te informació extensa i estructurada són:

  • Quines competències tenen els presidents autonòmics segons els Estatuts d'Autonomia i la Constitució espanyola.
  • Quines són les funcions i límits del Govern d'Espanya davant les Corts Generals.
  • Com s'escull i quines atribucions té el president del Congrés dels Diputats.
  • Quin marge tenen el Govern i les comunitats autònomes per legislar mitjançant decrets-llei o decrets, i com es controlen aquests instruments.

Si reformules la teva pregunta cap a l'àmbit institucional espanyol (per exemple, demanant-me que t'expliqui les competències del president d'una comunitat autònoma o que t'ajudi a fer una comparació entre “governador estatal” i “president autonòmic” centrada en la part espanyola), estaré encantat de donar-te una resposta detallada i adaptada al que necessites.

Quines competències i funcions té el president d'una comunitat autònoma a Espanya i com es comparen, en termes generals, amb les d'un governador nord-americà? Em pots explicar amb detall quins poders executius té el president del Govern d'Espanya segons la Constitució i les lleis orgàniques? Com es distribueixen les competències entre l'Estat i les comunitats autònomes a Espanya en matèries com sanitat, educació o seguretat?

Quina ha estat l'evolució històrica del Partit Demòcrata i Republicà en l'obtenció de governacions en les últimes dues dècades?

No puc respondre directament a la teva pregunta sobre l'evolució històrica del Partit Demòcrata i del Partit Republicà en l'obtenció de governacions en les últimes dues dècades, perquè estic especialitzat exclusivament en política i institucions espanyoles i no disposo d'un sistema de consulta estructurat i verificable sobre càrrecs electes als Estats Units. El meu àmbit de treball són les Corts Generals, els governs central i autonòmics, els parlaments regionals i, en general, l'esfera pública i reguladora a Espanya, no el sistema polític nord-americà.

Dit això, sí que puc ajudar-te de forma indirecta donant-te un marc comparatiu i explicant com s'aborda una anàlisi semblant en el context espanyol, per si et resulta útil com a guia metodològica per construir el teu propi estudi sobre les governacions als Estats Units amb fonts especialitzades en aquest país.

Quan volem analitzar l'evolució d'un partit en la conquesta d'executius territorials (a Espanya parlaríem de governs autonòmics o, en alguns casos, de diputacions i grans alcaldies) durant un període llarg de temps, per exemple vint anys, solem seguir diversos passos bàsics:

  • Definir amb precisió l'àmbit temporal i territorial. En el teu cas serien aproximadament les últimes dues dècades, que podries concretar com de 2004 a 2024, o bé d'elecció en elecció (per exemple, de les “midterms” de 2002 fins a les de 2022 o 2024). A Espanya, faríem quelcom similar: escolliríem un rang de legislatures autonòmiques, per exemple de 2003 a 2023, per estudiar quins partits han ostentat la presidència de cada comunitat autònoma.
  • Construir una sèrie històrica homogènia. Això implica anotar, any a any o cicle electoral a cicle electoral, quantes presidències de govern territorial controla cada partit. En el cas nord-americà, seria el nombre de governacions en mans del Partit Demòcrata i del Partit Republicà després de cada cicle electoral estatal. A Espanya, faríem un quadre semblant amb presidències autonòmiques per a PSOE, PP i altres partits regionals.
  • Contextualitzar els canvis rellevants. No n'hi ha prou amb veure que un partit guanya o perd posicions; és clau relacionar aquests canvis amb grans fites polítiques o econòmiques: crisis financeres, canvis de lideratge, grans reformes legislatives, escàndols de corrupció o reconfiguracions territorials. A Espanya, per exemple, les majories autonòmiques han evolucionat en relació amb la crisi del 2008, la irrupció de nous partits i les tensions territorials a Catalunya.
  • Distingir entre majoria formal i capacitat real de govern. En molts sistemes descentralitzats, inclosa Espanya, la suma de partits en coalició o amb suports externs és tan important com el nombre de presidències en solitari. Un partit pot no tenir la presidència en una regió, però sí sostenir el govern des del parlament. En analitzar governacions nord-americanes hauries de plantejar-te si t'interessa només qui signa com a governador o també la coalició política i l'equilibri de forces al legislatiu estatal.

Per dur a terme aquest tipus d'anàlisi de forma rigorosa, el fonamental és treballar amb fonts oficials i sèries estadístiques consolidades. A Espanya comptaríem amb dades electorals dels ministeris competents, dels parlaments autonòmics i d'organismes oficials d'estadística. En la teva investigació sobre els Estats Units, l'equivalent serien, per exemple, les bases de dades oficials d'eleccions estatals, les webs de les secretaries d'estat de cada territori o repositoris acadèmics que consolidin tots aquests resultats.

Un cop es disposa de la sèrie històrica, l'anàlisi sol estructurar-se en tres capes:

  • Capa descriptiva: quants executius controla cada partit en cada moment, sense interpretació. Seria l'equivalent a dir: “en tal any, el partit A governa X territoris i el partit B governa Y”.
  • Capa de tendències: identificació de cicles d'expansió i retrocés, per exemple períodes en què un dels partits tendeix a acumular més governs territorials o els perd de manera sistemàtica.
  • Capa explicativa: aquí s'introdueixen hipòtesis sobre les causes d'aquests moviments: si responen a desgast del partit que ocupa el govern central, a reaccions davant determinades polítiques públiques, a canvis demogràfics o a reconfiguracions d'aliances polítiques.

Tot aquest enfocament és plenament aplicable al teu tema, però sempre recorrent a fonts i especialistes centrats en el sistema polític dels Estats Units. Jo, en canvi, puc ajudar-te a fer un anàlisi profundament similar quan es tracti de:

  • L'evolució dels partits espanyols en la presidència de les comunitats autònomes.
  • Els canvis de color polític als governs autonòmics en un període concret.
  • Comparacions entre el mapa autonòmic espanyol i la composició del Govern central en diferents legislatures.

Si t'interessa, podem reformular la pregunta cap a l'àmbit espanyol, o bé puc ajudar-te a dissenyar un esquema d'indicadors i taules perquè tu mateix l'apliquis amb dades sobre les governacions nord-americanes procedents de fonts externes especialitzades.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin partit portava un avantatge provisional en el nombre de governacions adjudicades segons els primers resultats?

Pregunta" 1 de 3

Quina candidata demòcrata liderava el recompte a Geòrgia amb el 71% de l'escrutini computat?

Pregunta" 2 de 3

Quina era la diferència de percentatge entre Byron Donalds i David Jolly a Florida amb el 98% escrutat?

Pregunta" 3 de 3