Albares afirma que Espanya mai no bloquejarà l’apropament de Kosovo a la UE

Albares reafirma que Espanya no bloquejarà l’acostament de Kosovo a la UE i reclama un paquet financer ambiciós per als Balcans Occidentals.

fotonoticia 20261116185904 1920

fotonoticia 20261116185904 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

3 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 16 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,5 %
  • PSOE27,2 %
  • Vox18,9 %
  • Frente Amplio6,4 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha reiterat que Espanya «mai serà un obstacle» perquè Kosovo avanci en el seu acostament a la Unió Europea, malgrat mantenir la seva negativa a reconèixer la independència d’aquest territori. Com a mostra d’aquest compromís, ha reivindicat la decisió adoptada el 2024 d’acceptar els passaports kosovars com a documents vàlids de viatge.

«Tenim la nostra posició nacional sobre Kosovo, però això no significa que anem a ser mai un obstacle», ha subratllat el responsable de la diplomàcia espanyola durant la seva intervenció al Fòrum d’Ampliació de la UE, celebrat aquest dilluns a Brussel·les. En el seu discurs, ha recalcat que Madrid seguirà disposada a afavorir les relacions entre Pristina, Belgrad i les institucions comunitàries.

En aquesta línia, Albares ha insistit que ha estat «molt clar durant tots aquests anys» en relació amb la postura espanyola. «Mai serem un obstacle per al diàleg entre Belgrad i Pristina i mai serem un obstacle perquè Kosovo s’acosti a la Unió Europea», ha reiterat.

Com a exemple concret, ha esmentat la decisió d’Espanya d’acceptar els passaports de Kosovo com a documents de viatge, coincidint amb l’entrada en vigor, el gener de 2024, de l’exempció de visats per als ciutadans kosovars que facin estades de curta durada a l’espai Schengen.

«Espanya no va ser un obstacle i vam reconèixer els passaports de Kosovo com a documents de viatge», ha recordat el ministre, que ha presentat aquest pas com una prova que Madrid pot contribuir a l’acostament de Pristina a Brussel·les sense variar el seu criteri sobre la independència de Kosovo.

Espanya forma part del reduït grup de cinc estats membres de la Unió Europea que no reconeixen la independència de Kosovo, proclamada de manera unilateral el 2008. Amb aquesta posició s’ha pretès evitar que el cas pugui interpretar-se com un precedent per als moviments secessionistes interns, tot i que el Govern espanyol ha rebutjat de manera reiterada qualsevol equiparació entre la situació de Kosovo i la de Catalunya o el País Basc.

Al costat d’Espanya, altres quatre Estats membre de la UE —Grècia, Xipre, Romania i Eslovàquia— tampoc no reconeixen la independència kosovar. Kosovo, que aspira a integrar-se al bloc comunitari com un dels països dels Balcans Occidentals, veu dificultat el seu procés d’adhesió precisament per la manca de reconeixement de cinc dels Vint-i-set.

Kosovo va presentar oficialment la seva sol·licitud per ingressar a la Unió Europea el desembre de 2022, tot i que encara no ha aconseguit l’estatus de país candidat, que requereix el suport unànime de tots els Estats membre. A aquest obstacle s’hi afegeixen els problemes per normalitzar les seves relacions amb Sèrbia, que igualment no reconeix la seva independència i manté amb Pristina un diàleg mediat per Brussel·les.

Suport econòmic als Balcans Occidentals

Durant la seva intervenció al fòrum, Albares ha defensat també la conveniència d’articular un «paquet financer substancial» adreçat als Balcans Occidentals, amb la finalitat d’evitar la frustració dels seus ciutadans davant la lentitud del procés de convergència econòmica amb la Unió Europea.

«La majoria d’ells, diria que gairebé tots, han fet grans esforços en la direcció que els hem indicat i són històries d’èxit», ha destacat, tot i que ha avisat que, malgrat aquests progressos, la distància amb els nivells econòmics dels Estats membre continua eixamplant-se.

En aquest context, ha alertat de l’allunyament que pot generar-se entre la població en percebre que els seus països compleixen les exigències de Brussel·les sense que això es tradueixi en una millora suficient del seu benestar. «Fem els nostres deures, els fem molt bé, vosaltres ens dieu que els fem molt bé i, any rere any, cada vegada estem més lluny», ha assenyalat, descrivint el sentiment predominant entre molts ciutadans de la regió.