Els partits i coalicions han inscrit un total de 929 candidatures al Congrés i al Senat de cara a les eleccions generals del pròxim 29 de novembre, segons recull el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) publicat aquest dimecres. Aquesta xifra suposa una reducció propera al 15% respecte a les llistes que es van presentar en els comicis del 2023.
En detall, s'han registrat 556 llistes al Congrés, cambra en què s'elegeixen 350 diputats repartits entre 52 circumscripcions, i 373 candidatures al Senat, on es disputen 209 escons.
Són 161 llistes menys que les 1.090 que van concórrer a les generals del 2023, la qual cosa implica una caiguda del 14,77% en el nombre total de candidatures. Tanmateix, en comparació amb aquelles eleccions, ara hi ha sis llistes més al Congrés, mentre que el Senat perd 167 candidatures.
La forta reducció de llistes per a la Cambra Alta obeeix principalment a l'aliança segellada pel PSOE i el Front Ampli a la majoria de circumscripcions, que concorren sota la marca "Senat de Progrés", així com a la decisió de PP i Vox de no presentar-se en determinades províncies.
En la relació de candidatures difosa al BOE, recopilada per Europa Press, figuren les principals forces polítiques estatals, com PP, PSOE, Vox, el Front Ampli que succeeix a Sumar i Podemos, juntament amb les formacions d'àmbit territorial amb representació al Congrés (ERC, Junts, Bildu, PNB, BNG i CC, entre d'altres).
També apareixen llistes de partits extraparlamentaris que ja han participat en cites electorals anteriors, com Se Acabó la Fiesta (SALF), de l'eurodiputat Luis "Alvise Pérez", els animalistes de PACMA, el Front Obrer o el nou partit Democràcia 21, impulsat per l'advocada Miriam González.
Per poder concórrer, aquestes formacions sense representació prèvia han hagut de presentar l'aval d'almenys el 0,1% dels electors inscrits en el cens de cada circumscripció on es presenten.
En qualsevol cas, les candidatures publicades aquest dimecres al BOE encara no són definitives. A partir d'ara, les juntes electorals disposen de dos dies per comunicar les irregularitats detectades o denunciades en les llistes, que els partits podran corregir en un termini de 48 hores des de la seva notificació. Un cop conclosa aquesta fase, les juntes tindran de termini fins al pròxim dilluns per proclamar les candidatures definitives, que es publicaran al BOE el 3 de novembre.
Revisió d'avals i estrena de les llistes cremallera
Un dels aspectes que hauran de verificar les juntes electorals són les signatures presentades per les formacions que no van obtenir escons en cap de les cambres en les últimes generals, ja que la normativa estableix, entre altres requisits, que cap ciutadà no pot avalar més d’una llista.
Les juntes provincials també hauran de comprovar el compliment del principi de paritat electoral. Després de l’última reforma, per primera vegada en unes generals s’exigeix que les llistes al Congrés i al Senat estiguin integrades per dones i homes ordenats de manera alterna.
El 2023, la Llei Electoral obligava que les llistes incloguessin almenys un 40% de candidats de cada sexe, sense que cap pogués superar el 60%, i que aquesta proporció es respectés en cada tram de cinc llocs. No obstant això, la reforma introduïda per la Llei Orgànica 2/2024, de representació paritària, va substituir aquest model per les anomenades llistes cremallera per gènere.
Àlaba lidera les candidatures al Congrés
La circumscripció amb més llistes al Congrés és Àlaba, amb un total de 15 candidatures, seguida per Las Palmas, Madrid i València, amb 14 cadascuna. Amb 13 llistes hi figuren Lleó, Tarragona, Valladolid, Santa Cruz de Tenerife i Barcelona. A l’extrem oposat, Ceuta, Ciudad Real i Melilla només compten amb sis formacions inscrites.
Al Senat, els dos arxipèlags concentren el major nombre de candidatures, ja que les illes grans (Gran Canària, Tenerife i Mallorca) trien tres senadors cadascuna i la resta, un.
A la província de Las Palmas s’han presentat 16 candidatures a la Cambra Alta (quatre a Fuerteventura i Lanzarote i vuit a Gran Canària) i a Santa Cruz de Tenerife se n’han registrat 19 (cinc a El Hierro, La Gomera i La Palma i quatre a Tenerife).
A les Balears s’han inscrit deu llistes al Senat: dues a Menorca i Eivissa i tres a Mallorca i Formentera. Aquesta última tria senador per primera vegada després de la reforma constitucional aprovada en aquesta legislatura.
Fora de les illes, destaca Valladolid, on fins a deu formacions aspiren a un escó al Senat, i els casos de Lleó, Madrid, Sevilla i Àlaba, amb nou llistes cadascuna.
Les circumscripcions amb menys competència per a un seient a la Cambra Alta són Alacant, Castelló, Ciudad Real, Ceuta i Melilla, amb quatre candidatures a cada província.
Comparativa amb les eleccions generals del 2023
A les eleccions del 23 de juliol de 2023, les Juntes Electorals Provincials van registrar 1.090 llistes a les Corts Generals (550 al Congrés i 540 al Senat), 186 menys que el 2019. En la fase de revisió van quedar fora 66 candidatures de partits extraparlamentaris per errors, per incomplir els requisits o, sobretot, per no aportar els avals exigits.
En total, 4.892 aspirants van competir el 2023 pels 350 escons del Congrés i els 208 del Senat —aquest any se n’elegeix un més després del canvi constitucional que va permetre la creació d’un senador propi per a l’illa de Formentera—, la qual cosa va suposar una mitjana de deu candidats per cada escó a la Cambra Baixa i de 5,5 per cada escó al Senat.