L'expresident del Govern i del PP i avui màxim responsable de la Fundació FAES, José María Aznar, ha reiterat aquest divendres a Malta que una reforma de la Constitució a Espanya resulta "totalment inevitable" si es prolonga la continuïtat de l'actual Executiu. Sense al·ludir de forma directa al president Pedro Sánchez ni al Partit Socialista, Aznar ha subratllat a més la rellevància de les properes eleccions generals del 29 de novembre, a les quals s'ha referit com els comicis "més importants des del començament de la transició".
L'excap del Executiu ha realitzat aquestes declaracions durant la cimera anual del Consell Mundial de Viatges i Turisme (WTTC, per les seves sigles en anglès), que celebra a La Valeta la seva 26a edició al Mediterranean Conference Centre, davant d'al voltant d'un miler d'assistents, entre ells més d'un centenar d'alts càrrecs empresarials i governamentals de diferents països. Aznar ha respost així a una pregunta formulada pel president de l'organisme internacional, Manfredi Lefebvre d'Ovidio.
Ha admès que, encara que prefereix no tractar assumptes de política interna quan es troba fora d'Espanya, en aquesta ocasió faria una excepció. També ha indicat que no sol modificar les seves posicions amb facilitat i ha analitzat la situació política actual del país. En aquest context, ha assegurat que "durant els últims vuit anys, sota aquest Govern s'ha creat una coalició radical de socialistes, comunistes, separatistes i exterroristes que no creu en el sistema constitucional ni en la monarquia parlamentària; tampoc en la unitat del país".
"Els populistes volen establir una confederació de diferents repúbliques", ha afegit l'exmandatari, enllaçant amb el missatge que ja havia exposat dies abans a Sevilla en el cicle "1936: la guerra que vam perdre tots", organitzat per la Fundació Cajasol. Així mateix, ha defensat que, al seu parer, si Madrid s'ha convertit en un símbol de llibertat és per la gestió del Govern autonòmic, cosa que explicaria, segons ha apuntat, la suposada fixació de l'Executiu central amb aquesta regió.
En abordar l'escenari internacional, marcat per una creixent polarització, per la fragmentació política i per tensions lligades a mesures aranzelàries, Aznar ha posat el focus en la rellevància del contacte directe entre persones davant del predomini de l'àmbit digital. "Les xarxes socials poden ser un bon complement, però no substitueixen les relacions personals", ha indicat durant la conversa, orientada a l'anàlisi del lideratge en un context de canvis accelerats.
Resiliència del turisme a Europa
Entre els representants institucionals presents en la trobada ha destacat el comissari europeu de Transport Sostenible i Turisme, Apostolos Tzitzikostas, qui ha descrit el turisme com un pilar estratègic per a la Unió Europea, tant per la seva aportació a l'economia com pel seu paper en la cohesió territorial. Ha precisat que, a Grècia, aquesta indústria suposa al voltant del 25% del Producte Interior Brut (PIB), mentre que, en el conjunt de la UE, genera al voltant de 20 milions de llocs de treball i agrupa unes cinc milions d'empreses vinculades de forma directa o indirecta a l'activitat turística.
Tzitzikostas ha remarcat igualment que el turisme representa el 18% de les exportacions de serveis en diversos Estats membres i que contribueix a dinamitzar altres àmbits com el transport, la construcció o el comerç minorista, impulsant el desenvolupament d'àrees rurals i litorals.
Respecte als desafiaments que enfronta el sector, el comissari ha citat la mancança de perfils qualificats, la falta de mà d'obra, l'impacte del canvi climàtic i la incertesa derivada de conflictes geopolítics que afecten la confiança dels viatgers. Malgrat això, ha recalcat la capacitat de recuperació de la indústria, recordant que l'exercici passat va ser el millor de la història per al turisme internacional, al arribar a representar el 10% de l'economia mundial. Ha avançat, a més, que la propera setmana es presentarà la primera Estratègia Europea de Turisme.
Trudeau reclama fronteres més obertes i millor diàleg entre governs
La segona jornada de la cimera s'ha inaugurat amb la intervenció de l'ex primer ministre canadenc Justin Trudeau, que ha qüestionat les actuals restriccions frontereres aplicades pels Estats Units. Segons ha exposat, aquestes limitacions han portat a molts ciutadans canadencs a optar per altres destinacions, cosa que hauria provocat una caiguda d' fins al 20% en la demanda de vols operats per aerolínies nord-americanes.
Trudeau ha assenyalat que nombrosos viatgers senten inquietud al creuar per primera vegada la frontera, malgrat que les relacions comercials entre ambdós països s'han mantingut sòlides en els darrers anys. Com a contrapes, ha recordat la supressió de visats per als ciutadans mexicans durant el seu mandat i la rellevància d'aquesta decisió, un aspecte que també ha posat de relleu la consellera delegada del WTTC, la mexicana Gloria Guevara, encarregada de conduir el col·loqui.
L'ex dirigent ha apuntat que l'èxit del recent Mundial de futbol organitzat conjuntament pels Estats Units, Canadà i Mèxic evidencia que, per captar inversions i ingressos, un Govern ha de mostrar-se receptiu i obert a l'exterior. Ha insistit igualment en la importància de cuidar el tracte directe entre líders. "Els llaços comercials estan molt bé, però els personals importen més", ha subratllat.
En aquesta línia, ha valorat trobades com la cimera del WTTC per facilitar contactes informals entre representants públics i privats. "M'és igual que siguin dos líders mundials o dues empreses competidores", ha indicat, al defensar aquest tipus d'espais de diàleg.
Una bona part de la seva intervenció ha girat entorn d'aquesta idea, ressaltant que mantenir converses freqüents amb altres caps d'Estat o de Govern per tractar diferents assumptes o accelerar procediments administratius resulta positiu tant a nivell professional com personal. A petició de la moderadora, Trudeau ha recomanat viatjar a Montreal i ha elogiat l'hospitalitat de la població canadenca, més enllà de la imatge associada als llacs, les muntanyes i la neu característiques del seu país.
Paper de Turespaña i gestió responsable de destinacions
La delegació espanyola ha estat representada pel director general de Turespaña, Miguel Sanz. En la seva intervenció, Sanz ha recalcat que Espanya no pretén limitar l'arribada de turistes, sinó exigir a les administracions competents una gestió més eficient de l'activitat perquè redunde en benefici de les ciutats receptores.
Ha detallat que els diferents perfils de demanda turística generen impactes diferenciats en les destinacions i ha advocat per recolzar les inversions del sector privat amb l'objectiu d'evolucionar cap a un model espanyol més sostenible en els plans econòmic, social i mediambiental.
En aquest sentit, ha defensat aquelles actuacions que aportin valor afegit als projectes socials i econòmics de les comunitats locals. "Més que passar d'un enfocament centrat en l'empresa a un centrat en el visitant, ara ens trobem davant d'un entorn multipolar, un veritable ecosistema", ha afirmat.
La participació de Turespaña s'ha produït en el panell d'experts "Gestió responsable de destinacions: el tipus correcte de creixement", en el qual també han pres part Aqeel Al-Shibani (Autoritat Saudita de Turisme), Caroline Beteta (Visit California) i Carlo Micallef (Autoritat de Turisme de Malta), entre altres ponents internacionals.