Els expresidents del Govern José María Aznar i Mariano Rajoy van advertir aquest dijous que el populisme constitueix el «major enemic» al qual s’enfronten avui les democràcies liberals. Tots dos van subratllar la importància de la capacitat d’autoregulació de les institucions i de la alternança en el poder com a elements essencials per preservar la llibertat i l’estabilitat del sistema democràtic.
Els dos exmandataris van coincidir a la Casa América de Madrid durant la presentació del llibre «Sebastián Piñera en 50 voces globales», una obra coral en què diferents figures de l’àmbit polític i social retin homenatge a l’expresident de Xile, que va morir en un accident d’helicòpter el 2024.
Aznar va sostenir que la principal fortalesa de la democràcia liberal es basa en els seus «elements correctors» i institucionals davant les «males pràctiques», una capacitat de correcció i d’esmena que, segons el seu parer, comparteixen democràcies com l’espanyola, la nord-americana o la xilena. «Quan els països s’obliden d’això poden entrar en problemes i Espanya s’hi ha ficat, tot i que estic convençut que en sortirem el proper 29 de novembre».
En aquest context, va marcar un rebuig clar a qualsevol deriva populista. «Jo no sóc populista ni aspiro mai a ser populista i faré el que pugui perquè el populisme no triomfi», va afirmar.
Rajoy, al seu torn, va donar suport al diagnòstic d’Aznar recorrent a una cita d’Ortega y Gasset, en recordar que «la realitat ignorada sempre prepara la seva venjança», i va defensar que l’interès general s’ha de situar per sobre de les estratègies i doctrines de partit.
Alhora, va criticar la temptació de reduir la democràcia al simple fet d’anar a les urnes, insistint que un règim veritablement democràtic exigeix respecte a la llei, garantia de les llibertats, protecció dels drets individuals, separació de poders i independència judicial.
Record a Sebastián Piñera
En la seva intervenció d’homenatge a l’expresident xilè, Aznar va evocar el procés de refundació del Partido Popular als anys noranta i la seva integració al Partido Popular Europeo. En aquest context, va relatar com va decidir donar suport públicament a la candidatura de Piñera a les eleccions presidencials del 2010, tot i la seva «amistat personal» amb el seu «rival», Eduardo Frei, en considerar que l’alternança en el Govern era clau per culminar la consolidació de la transició democràtica a Xile.
Rajoy, pel seu costat, va posar l’accent en la proximitat i la rapidesa de Piñera en el tracte personal, recordant que va ser el primer dirigent internacional que li va trucar després de la seva victòria electoral de 2011, així com la seva implicació constant durant la Cimera Iberoamericana de Cadis de 2012 per a "ratificar els valors democràtics".