Al setembre de 1986, Felipe González estrenava la seva segona majoria absoluta i un nou Govern. La legislatura començava a caminar, una altra vegada, amb una bancada socialista predominant, però des d'un punt de partida molt diferent al de 1982.
Espanya anava camí de complir una dècada en democràcia i l'adhesió a la Comunitat Econòmica Europea, uns mesos abans, simbolitzava el triomf de la Transició. Però l'entrada a l'actual UE suposava molt més que participar en les institucions comunitàries: obligava a adaptar progressivament les estructures administratives i econòmiques espanyoles a un ordenament jurídic compartit.
Aquest procés va estar plagat de petits fites, entre elles l'adaptació de les normes espanyoles de competència a les del mercat comú. Precisament aquesta setmana es compleixen 40 anys de la publicació al BOE del Reial decret que articulava com s'aplicarien a Espanya les normes comunitàries en aquesta matèria.
Solchaga als comandaments
El text, elaborat pel Ministeri d'Economia i Hisenda, al capdavant del qual estava Carlos Solchaga, definia qui aplicaria en territori nacional les normes comunitàries de competència i com col·laborarien les seves autoritats amb la Comissió Europea.
El mateix decret explicava la seva raó de ser: l'Acta d'Adhesió d'Espanya i Portugal obligava els nous Estats membres a posar en vigor les mesures necessàries per complir l'acerv comunitari. Entre elles estaven les relacionades amb els articles 85 i 86 de l'aleshores Tractat CEE, dos dels pilars de la política comunitària de competència: el primer perseguia els acords empresarials incompatibles amb la competència i el segon, els abusos de posició dominant.
Cal precisar que el Reial decret no creava aquestes prohibicions, sinó que el que feia era articular la seva implementació a Espanya. Concretament, determinant quins organismes nacionals serien competents i com havien de relacionar-se amb la Comissió de les Comunitats Europees. Fins a la data, el país es regia per regulacions franquistes de mitjans dels seixanta i principis dels setanta.
Surten a jugar
Una de les principals novetats va ser atribuir al Tribunal de Defensa de la Competència la condició d'autoritat competent per aplicar a Espanya els articles 85.1 i 86 del Tractat, a més de determinades disposicions comunitàries sobre transports.
El segon protagonista va ser la Direcció General de Defensa de la Competència. El decret la va designar com a organisme responsable per desenvolupar les funcions de col·laboració entre l'Administració espanyola i la Comissió. Aquesta col·laboració, precisava la norma, havia de realitzar-se coordinadament amb els departaments sectorials corresponents de l'Administració.
Brussel·les toca a la porta
El canvi no es limitava a determinar qui resolia els expedients. El decret va establir també com havien d'efectuar-se a Espanya les verificacions sol·licitades per la Comissió Europea.
Quan Brussel·les requereix una actuació d'aquest tipus, serien funcionaris o agents de la Direcció General de Defensa de la Competència qui la portarien a terme. Les facultats que podien exercir eren àmplies, des de controlar els llibres i altres documents professionals de les empreses fins a obtenir còpies o extractes, sol·licitar explicacions verbals sobre el terreny i accedir als seus locals, terrenys i mitjans de transport.
Crida a les Forces de Seguretat
El text també contemplava què passava si una companyia es negava a permetre una inspecció comunitària. En aquest supòsit, la Direcció General de Defensa de la Competència havia de proporcionar l'ajuda necessària perquè els agents de la Comissió poguessin complir la seva missió. La norma arribava a preveure expressament la possibilitat de recórrer a l'assistència de les Forces i Cossos de Seguretat.
L'obertura al control comunitari tenia, tanmateix, límits sobre el tractament de la informació empresarial. Les dades obtingudes únicament podien emprar-se per a la finalitat per a la qual haguessin estat sol·licitades i tant la Direcció General com els seus funcionaris tenien prohibit divulgar-les. La informació quedava protegida pel secret professional.
En mans espanyoles
Aquest aniversari té a més una coincidència significativa. Quaranta anys després que Espanya s'obrís a les regles comunitàries de competència, la responsable política d'aquesta cartera a la Comissió Europea és una espanyola, Teresa Ribera. L'exvicepresidenta del Govern és des de desembre de 2024 vicepresidenta executiva de la Comissió per a una Transició Neta, Justa i Competitiva i té sota la seva responsabilitat la política de Competència.
Actualment, el seu àmbit inclou qüestions com el control de concentracions empresarials, les pràctiques antimonopoli i els càrtels, en un moment en què Brussel·les busca a més adaptar la política de competència a objectius com la competitivitat, la inversió, la descarbonització i la capacitat de les companyies europees per créixer als mercats globals. Qüestions que el 1986 semblaven molt llunyanes, però que ara marquen el rumb de Brussel·les i ho fan amb accent espanyol.
Notícia destacada
L'Estat de la Unió de Ribera: de l'emergència climàtica a la resiliència europea
5 minuts