La Família Reial presideix la recepció d'estiu a Marivent amb Leonor i Sofía com a protagonistes

La Constitució Espanyola de 1978 configura el Rei com a Cap de l’Estat amb funcions essencialment representatives, simbòliques i de moderació del funcionament institucional. Els seus poders estan molt taxats i gairebé sempre sotmesos a refrendació del Govern o de les Corts, cosa que significa que actua sense responsabilitat política pròpia. Entre les seves funcions destaquen: la representació internacional d’Espanya, la sanció i promulgació de lleis, la convocatòria d’eleccions i referèndums, el nomenament del president del Govern i el comandament suprem simbòlic de les Forces Armades. Totes aquestes competències es desenvolupen principalment en els articles 56 a 65 de la Constitució.

Posició constitucional del Rei

L’article 56 CE defineix el Rei com el Cap de l’Estat, símbol de la seva unitat i permanència, i li atribueix la funció d’arbitrar i moderar el funcionament regular de les institucions. També encarna la més alta representació de l’Estat en les relacions internacionals, especialment amb les nacions de la seva comunitat històrica. La Constitució estableix que la seva persona és inviolable i no està subjecta a responsabilitat, per la qual cosa els seus actes requereixen en general el refrend del president del Govern o dels ministres competents, que són els qui assumeixen la responsabilitat política i jurídica.

Funcions representatives i simbòliques

El Rei exerceix nombroses funcions de caràcter protocol·lari i simbòlic derivades de la seva posició com a Cap de l’Estat:

• Representació externa: ostenta la representació de l’Estat en actes internacionals, visites d’Estat i relacions diplomàtiques (art. 56 CE).
• Relació amb l’Església i altres Estats: expressa el consentiment de l’Estat per obligar-se internacionalment (tractats) en els termes que la Constitució i les lleis estableixen (art. 63 CE), si bé la negociació i responsabilitat política correspon al Govern i a les Corts.
• Cap suprem de les Forces Armades: l’article 62 h) li atribueix aquest títol, amb un contingut principalment simbòlic i representatiu, atès que la direcció efectiva de la política de defensa correspon al Govern.
• Concessió d’honors: confereix llocs civils i militars, honors i distincions d’acord amb les lleis (art. 62 f) i j)), una funció essencialment formal.

Funcions arbitrals i de moderació institucional

La funció d’arbitrar i moderar el funcionament regular de les institucions es concreta en diversos actes clau del sistema parlamentari:

• Proposta i nomenament del president del Govern (art. 99 CE): després de cada renovació del Congrés o en cas de vacant, el Rei celebra consultes amb els representants designats pels grups polítics i proposa un candidat a la Presidència del Govern. El Congrés atorga o nega la confiança i, només si l’atorga, el Rei nomena formalment el president.
• Disolució de les Corts i convocatòria d’eleccions (art. 99.5 i 115 CE): el Rei pot dissoldre les Càmeres i convocar eleccions, però sempre a proposta del president del Govern i sota la seva responsabilitat, o en els supòsits taxats de bloqueig de la investidura.
• Convocatòria de referèndum (art. 62 c) CE): li correspon convocar referèndums en els casos previstos per la Constitució, sempre autoritzat per les Corts i a proposta del Govern.
• Harmonització entre poders: mitjançant audiències, missatges i la seva posició institucional, exerceix una funció de moderació, sense facultats decisòries autònomes sobre el contingut de les polítiques públiques.

Funcions normatives i relació amb les Corts

El Rei té diverses competències formals en el procediment legislatiu i en la vida parlamentària, totes elles actes deguts sotmesos a refrendació:

• Sanció i promulgació de lleis (art. 62 a) CE): sanciona en el termini de 15 dies les lleis aprovades per les Corts Generals i ordena la seva immediata publicació. No pot vetar ni negar-se a sancionar una llei aprovada conforme a la Constitució; la seva intervenció és formal.
• Expedir els decrets acordats en el Consell de Ministres (art. 62 f) CE): signa els Reials Decrets i Reials Decrets-llei i legislatius, sempre refrendats pel Govern.
• Convocatòria i dissolució de les Corts (art. 62 b) CE): convoca i dissol les Càmeres i convoca eleccions en els termes previstos constitucionalment i sempre a iniciativa del Govern o en els supòsits taxats.
• Missatge a les Corts (art. 62 d) CE): pot dirigir missatges a les Corts Generals, sempre refrendats.

Altres competències constitucionals

El Rei nomena i releva els membres civils i militars segons la llei (art. 62 f)), nomena el president i magistrats del Tribunal Constitucional, i altres alts càrrecs en els termes fixats per l’ordenament, sempre a proposta dels òrgans competents. L’article 63 li atribueix el reconeixement de la representació diplomàtica i la declaració de guerra i la pau, aquestes dues últimes a proposta del Govern i prèvia autorització de les Corts, cosa que subratlla de nou el seu paper formal i no decisori.

Refrendació i irresponsabilitat

Els articles 64 i 65 CE regulen el refrend com a peça clau: tots els actes del Rei, excepte comptades excepcions internes de la Casa Reial, han de ser refrendats pel president del Govern o pels ministres competents, que assumeixen la responsabilitat política i, si escau, jurídica. La inviolabilitat del Rei impedeix exigir-li responsabilitat davant els tribunals, de manera que la seva figura es manté per sobre de la contesa política, d’acord amb el seu caràcter simbòlic i d’unitat de l’Estat.

En les últimes eleccions autonòmiques de les Illes Balears (28 de maig de 2023), el Parlament va quedar configurat amb una majoria de dretes: el PP va ser la força més votada i, sumant amb Vox, va assolir la majoria absoluta de la Cambra, cosa que va permetre la investidura de Marga Prohens com a presidenta. A partir de referències posteriors recollides pel diari Demòcrata, es pot reconstruir amb força precisió el repartiment d’escons per partit, encara que gairebé no hi ha dades disponibles sobre els percentatges de vot, excepte el de Vox. No s’han localitzat a les fonts consultades els resultats oficials complets amb percentatge de vot de cada candidatura, per la qual cosa la informació percentual és necessàriament parcial.

Repartiment d’escons al Parlament balear el 2023

Les diferents peces informatives sobre enquestes posteriors i anàlisi política permeten deduir el repartiment final d’escons el 2023:

• Partit Popular (PP): 25 escons
• PSIB‑PSOE: 18 escons
• Vox: 8 escons
• MÉS per Mallorca: 4 escons
• Més per Menorca: 2 escons
• Unides Podem: 1 escó
• Sa Unió per Formentera: 1 escó

Aquest repartiment suma els 59 diputats que componen el Parlament balear en la legislatura actual, xifra confirmada indirectament per una iniciativa d’Unides Podem per ampliar la Cambra “dels 59 actuals a 63 escons”, recollida per Demòcrata en una altra informació ([enllaç]).

D’on surten aquestes xifres?

• Una enquesta interna del PP balear, elaborada per NC Report i citada pel diari Demòcrata, indica que el PP obtindria 28 escons “tres més que els 25 aconseguits en les eleccions autonòmiques de 2023”, i que Vox “mantindria els seus vuit diputats actuals” (enquesta NC Report per a les Balears).
• Una altra enquesta de Sigma Dos, també recollida per Demòcrata, assenyala que el PSIB‑PSOE cauria a 13 diputats i subratlla que “el 2023 va obtenir 18 diputats” (enquesta Sigma Dos per a les Balears).
• Una informació sobre una enquesta publicada pel diari Última Hora, resumida per Demòcrata, ofereix una foto del Parlament un any abans de les eleccions de 2027: PP 28 (tres més que el 2023), PSIB 14 (quatre menys), Vox 9 (un més), MÉS per Mallorca 4 (sense canvis), Més per Menorca 3 (un més) i Sa Unió per Formentera 1 (sense canvis) (reaccions a l’enquesta a les Balears).

A partir d’aquestes diferències explícites, es reconstrueix el punt de partida del 2023: PP 25, PSIB 18, Vox 8, MÉS 4, Més per Menorca 2, Sa Unió 1. A més, l’enquesta de NC Report detalla que el PP “absorbiria també el diputat que Podem va obtenir a Menorca el 2023” (enquesta NC Report per a les Balears), cosa que confirma que Unides Podem comptava amb 1 escó, completant així els 59.

Percentatges de vot disponibles

Les fonts de Demòcrata utilitzades són, sobretot, enquestes posteriors que comparen les seves estimacions amb el resultat del 2023. Aquesta comparació gairebé no ofereix dades percentuals de les autonòmiques del 2023; l’únic percentatge explícit localitzat és el de Vox:

• Vox: 14,1 % dels vots a les autonòmiques del 2023, segons el recordatori que fa l’enquesta de NC Report en assenyalar que la formació passaria “del 14,1 % obtingut el 2023 al 15 %” mantenint els vuit escons (enquesta NC Report per a les Balears).

Per al PP, el PSIB‑PSOE, MÉS per Mallorca, Més per Menorca, Unides Podem o Sa Unió, en les peces consultades es parla d’escons i d’evolució relativa (pujades i baixades respecte al 2023), però no es proporcionen els percentatges concrets de vot de les autonòmiques del 2023. Per tant, no és possible oferir, amb la documentació disponible, un desglossament complet i fiable de percentatges per partit.

Equilibri polític després de les eleccions

Amb aquest repartiment, el bloc PP‑Vox va sumar 33 escons, per sobre de la majoria absoluta fixada en 30 diputats, cosa que va permetre la formació de l’actual Govern de Marga Prohens, recolzat parlamentàriament per Vox. Aquesta configuració és la que explica que, en enquestes de 2025 i 2026, es parli d’un PP que “s’acosta a la majoria absoluta, però seguiria depenent de Vox” (NC Report; Sigma Dos), sempre prenent com a referència aquest mapa del 2023.

En l’ordenament vigent no existeix una llei específica que reguli de forma detallada les “visites institucionals” de la Família Reial a Ceuta o Melilla. El que hi ha és un entramat de normes generals sobre la Corona, la Casa de Sa Majestat el Rei i el règim institucional de les ciutats autònomes que emmarquen aquestes visites com a actes propis del Cap de l’Estat, coordinats amb el Govern i les autoritats de la ciutat. A partir de la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Ceuta, de l’Estatut de Melilla i del Reial Decret sobre la Casa del Rei es poden identificar qui decideix, com es coordina i quines exigències normatives mínimes existeixen en matèria institucional, protocol·lària i de seguretat.

Marc general: Corona i Casa de S.M. el Rei

El nucli normatiu sobre l’organització de la Capitania de l’Estat està en el Reial Decret 434/1988, de 6 de maig, sobre reestructuració de la Casa de S.M. el Rei, modificat en diverses ocasions, l’última pel Reial Decret 297/2022 i el Reial Decret 139/2026, accessible al BOE com a Reial Decret 434/1988.

Qui decideix i autoritza la visita

• Article 1 RD 434/1988: la Casa de S.M. el Rei és l’organisme que, sota la dependència directa del Rei, l’ajuda en totes les activitats derivades de l’exercici de les seves funcions com a Cap de l’Estat.
• Article sobre nomenaments: “tots els membres civils i militars de la Casa són nomenats i rellevats lliurement per S.M. el Rei, d’acord amb el que disposa l’article 65.2 de la Constitució”. Això reflecteix un ampli marge d’autonomia organitzativa del Rei per a la seva agenda institucional.

A partir d’aquestes previsions, les visites a Ceuta es consideren actes institucionals del Cap de l’Estat la iniciativa i organització material dels quals corresponen a la Casa del Rei, sota la voluntat del propi Rei, sense que en les normes analitzades aparegui una exigència d’autorització formal específica per llei o per acord del Consell de Ministres per a desplaçaments interns dins del territori nacional.

Paper de la Casa del Rei, protocol i precedències

• El RD 434/1988 configura la Secretaria General com a òrgan encarregat de la tramitació dels assumptes de la Casa, incloent serveis de Protocol i de Comunicació, que s’ocupen de l’organització d’actes oficials, recepció d’autoritats i disseny de l’agenda.
• El mateix reial decret estableix que, en relacions amb l’Administració, els titulars de la Capitania de la Casa i altres alts càrrecs s’equiparen a ministres i alts càrrecs, i afegeix que “pel que fa a precedències en actes oficials s’estarà al que en cada moment disposi l’ordenament general d’aquestes a l’Estat”. És a dir, l’ordre d’autoritats en un acte a Ceuta (Rei, president de la Ciutat, delegat del Govern, etc.) es regeix per aquesta normativa general de precedències, no per una regla especial per a Ceuta.

Seguretat i coordinació amb el Govern

El RD 434/1988 desenvolupa un marc jurídic clar per a seguretat i honors:

• La Guàrdia Reial té entre les seves tasques “proporcionar el servei de guàrdia militar, rendir honors i donar esquadres solemnes a Sa Majestat el Rei i als membres de la seva Reial Família (…) i prestar serveis anàlegs als Caps d’Estat estrangers quan així s’ordeni”. Això dóna cobertura normativa al dispositiu d’honors militars i esquadra en una visita a Ceuta.
• El Servei de Seguretat de la Casa és “responsable permanent de la seguretat immediata de la Família Reial” i ha de “mantenir l’enllaç oportú amb els òrgans de l’Estat que exerceixen la seva competència en aquesta matèria, d’acord amb les instruccions” (Ministeri de l’Interior i, si escau, Defensa per a Guàrdia Civil i Guàrdia Reial). Per tant, la coordinació amb Delegació del Govern, Policia Nacional i Guàrdia Civil a Ceuta té base expressa en aquest reial decret.

En les normes examinades no apareix l’exigència d’un acord formal específic del Consell de Ministres per a cada visita, però sí s’imposa una coordinació contínua amb els òrgans competents de l’Estat en seguretat i defensa.

Relació amb l’Estatut d’Autonomia de Ceuta

El marc institucional de la ciutat està recollit en la Llei Orgànica 1/1995, d’Estatut d’Autonomia de Ceuta, disponible al BOE com a Estatut de Ceuta, i el de Melilla en la Llei Orgànica 2/1995, accessible com a Estatut de Melilla. Ambdues es dictaminen “d’acord amb el previst a l’article 144 b) de la Constitució Espanyola”.

Autoritats de la Ciutat i relació amb l’Estat

• Els estatuts defineixen com a òrgans institucionals l’Assemblea, el President de la Ciutat i el Consell de Govern. El President “ostenta la suprema representació de la Ciutat” i és elegit per l’Assemblea i “nomenat pel Rei”. Això reforça el caràcter de la visita com a relació directa entre el Cap de l’Estat i la màxima autoritat ceutí.
• Tant a Ceuta com a Melilla, els estatuts preveuen expressament la figura del Delegat del Govern i la possibilitat que, “per iniciativa del President de la ciutat i del Delegat del Govern en la mateixa, puguin constituir-se, de comú acord, òrgans encarregats d’elaborar i controlar l’execució de plans i programes conjunts d’obres i serveis”. Aquesta clàusula posa de manifest el principi de cooperació institucional Estat–Ciutat, que en la pràctica s’aplica també a la logística de visites reials.

En conseqüència, la ciutat autònoma no “autoritza” jurídicament la visita del Rei (que és Cap de l’Estat a tot el territori), però sí actua com a amfitriona institucional, organitzant els actes propis de la Ciutat i coordinant-se amb Delegació del Govern i Casa del Rei.

Conclusió pràctica de requisits

Amb el que es desprèn del RD 434/1988, de l’Estatut de Ceuta i de l’Estatut de Melilla, els requisits legals per a una visita institucional de la Família Reial a Ceuta es poden resumir així:

• És un acte propi de l’exercici de les funcions del Rei com a Cap de l’Estat, decidit i organitzat per la Casa de S.M. el Rei, sense un tràmit legal específic addicional identificat en les normes analitzades.
• Ha de respectar el marc general de seguretat: Guàrdia Reial i Servei de Seguretat coordinats amb Interior, Defensa i forces de seguretat de l’Estat a Ceuta.
• S’integra en l’estructura institucional de la Ciutat: presència i participació del President de la Ciutat, de l’Assemblea i altres autoritats locals, amb precedències fixades per la normativa general de protocol estatal.
• Requereix una coordinació funcional amb la Delegació del Govern a Ceuta, en coherència amb les previsions estatutàries sobre cooperació entre ambdues administracions i amb la competència estatal en ordre públic i seguretat.

No es disposa de més informació en les fonts consultades sobre requisits formals addicionals (per exemple, publicació prèvia d’acords específics) aplicables de manera singular a les visites reials a les ciutats autònomes.