El Govern d'Ayuso buscava un habitatge de luxe amb gran terrassa abans de comprar l'àtic de Chamberí

D'acord amb la informació parlamentària disponible, les iniciatives de control relacionades amb l'adquisició de béns immobles o terrenys per part de la Comunitat de Madrid i els seus ens i empreses públiques es concentren a l'Assemblea de Madrid, fonamentalment en forma de preguntes escrites i sol·licituds de documentació. No apareixen, en les fonts consultades, iniciatives específiques a les Corts Generals centrades en l'adquisició d'immobles per empreses públiques de la Comunitat de Madrid.

1. Preguntes escrites sobre adquisicions concretes de finques

• PE-3274/2025 – Pregunta escrita del diputat Daniel Rubio Caballero (Grup Socialista) sobre l adquisició de dues finques a Rascafría (finques registrals 1813 i 2046) per a la seva incorporació al patrimoni de la Comunitat de Madrid, per 4.365.000 euros, relativa a com es motiva l'urgència de la adquisició. Estat: la resposta es va publicar el 20/11/2025, per la qual cosa la iniciativa consta com a conclosa després de la publicació de la resposta. Publicació: Butlletí de l'Assemblea de Madrid.
• PE-3277/2025 – Pregunta escrita del mateix diputat sobre el criteri per justificar l'adquisició conjunta de les dues finques anteriors, molt diferents en extensió i naturalesa. Estat: la resposta també es va publicar el 20/11/2025, constan igualment com a conclosa. Publicació: Butlletí de l'Assemblea de Madrid.
• PE-3530/2025 (transformada de PI‑4187/2025) – Pregunta escrita de la diputada Cristina González Álvarez (Grup Socialista) sobre els immobles adquirits per la Comunitat de Madrid per tanteig i retracte entre gener i el 22 de juny de 2025, desglossats per conselleries. Estat: figura que l'11/09/2025 es va qualificar i es va admetre a tràmit i que el 20/11/2025 es va publicar la resposta, per la qual cosa la iniciativa està conclosa. Publicació: Butlletí de l'Assemblea de Madrid.

2. Sol·licituds d'informació sobre despesa i adquisició de sòl i béns immobles

• PI-3008/2024 – Pregunta de la diputada Ana María Cuartero (Grup Vox) sol·licitant suport documental electrònic de les obligacions contretes el 2023 pel subconcepte 62000 “Adquisició de terrenys i béns naturals” del programa 261O “Sòl i consorcis urbanístics” de l'Administració de la Comunitat de Madrid. Estat: la publicació de 24/06/2024 la situa com a en tramitació després de la seva admissió, pendent de la resposta del Govern. Publicació: Butlletí de l'Assemblea de Madrid.
• PI-3321/2024 – Pregunta de la mateixa diputada, sobre suport documental de les obligacions de 2023 del mateix subconcepte 62000, però en el programa 261B “Habitatge Social” gestionat per l'Agència d'Habitatge Social de la Comunitat de Madrid, ens públic instrumental. Estat: la publicació del 24/06/2024 la situa igualment en tramitació després de l'admissió, sense constar encara la publicació de la resposta. Publicació: Butlletí de l'Assemblea de Madrid.
• PI-2862/2024 – Pregunta d'Ana María Cuartero (Vox) sobre suport documental d'obligacions de 2023 del subconcepte 60000 “Adquisició de terrenys i béns naturals” del programa 451M “Direcció i gestió administrativa de transports i infraestructures”. Estat: apareix com a en tramitació després d'admissió en la publicació de 24/06/2024, a falta d'informació sobre la resposta. Publicació: Butlletí de l'Assemblea de Madrid.

3. Control sobre l'exercici de tanteig i retracte i altres expedients

• PI-528/2024 – Pregunta del diputat Diego Cruz Torrijos (Grup Socialista) sol·licitant còpia, si escau, de la notificació de la proposta d'enajenació en subhasta pública d'un immoble catalogat com a Bé d'Interès Patrimonial a Madrid (carrer Vicente Aleixandre 3 i 5), a efectes d'exercir el dret de tanteig i retracte. Estat: la iniciativa figura amb publicació en butlletí, sense constar en les dades consultades una fase de resposta, per la qual cosa es pot considerar en tramitació mentre no es publiqui la seva contestació. Publicació: Butlletí de l'Assemblea de Madrid.
• PI-1886(XIII)/2023 i PI-1887(XIII)/2023 – Preguntes del diputat Guillermo Martín Jiménez (Grup Socialista) sobre l'acord del Consell de Govern de 4 d'octubre de 2023 pel qual s'aprova la despesa derivada de l'exercici del dret de tanteig en les dues finques de Rascafría (1813 i 2046), sol·licitant l'acord complet i l'expedient. Estat: en la publicació de 19/10/2023 ambdues consten com a admeses a tràmit; no es recull en la fitxa consultada la publicació de la resposta, per la qual cosa figuren com a en tramitació fins que es produeixi i es publiqui aquesta contestació. Publicació: Butlletí de l'Assemblea de Madrid.

4. Compareixença sobre mecanismes de control de compres

• C-1298/2025 – Compareixença sol·licitada pel Grup Més Madrid del director general de Gestió Econòmic‑Financera del Servei Madrileny de Salut, sobre els mecanismes de control dels processos de compra dels hospitals públics de la regió. Tot i que no es refereix exclusivament a béns immobles, s'inscriu en el control de les adquisicions del sector públic madrileny. Estat: la Mesa de l'Assemblea l'admet a tràmit el 10/10/2025 i la remet a la Comissió de Sanitat perquè resolgui sobre la seva celebració; per tant, es troba en tramitació, pendent que la comissió acordi i, si escau, celebri la compareixença. Publicació: Butlletí de l'Assemblea de Madrid.

En conjunt, es pot dir que les iniciatives més directament vinculades a adquisicions concretes d'immobles (preguntes sobre les finques de Rascafría i sobre immobles adquirits per tanteig i retracte) han estat en bona mesura respostes i es troben concloses, mentre que una part rellevant de les sol·licituds de documentació sobre obligacions de despesa en adquisicions de terrenys i béns immobles segueixen en tramitació després de la seva admissió, pendents de resposta del Govern autonòmic o de la decisió de la comissió competent en el cas de la compareixença.

Segons l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat de Madrid (Llei Orgànica 3/1983, en la seva redacció vigent després de les reformes de 1991, 1994 i 1998), les competències de la Presidència de la Comunitat de Madrid —càrrec que actualment ostenta Isabel Díaz Ayuso— s'estructuren al voltant de la direcció del Govern autonòmic, la representació institucional i la relació política amb l'Assemblea de Madrid. A continuació es sintetitzen aquestes funcions estatutàries.

1. Direcció política i de govern

L'Estatut estableix que el President de la Comunitat de Madrid:

• Presideix i dirigeix l'activitat del Govern de la Comunitat. És la figura que marca l'orientació política general i coordina l'actuació dels diferents departaments.
• Coordina l'Administració autonòmica, assegurant la unitat d'acció entre conselleries i serveis.
• Pot delegar funcions executives i de representació pròpies en els vicepresidents i en els altres membres del Govern, cosa que permet modular la distribució interna de responsabilitats.
• És el centre de la responsabilitat política de l'Executiu: el Govern respon solidàriament davant l'Assemblea, però l'Estatut subratlla la responsabilitat política específica del President davant la Cambra.

2. Representació institucional

L'Estatut atribueix al President dos tipus de representació:

• Suprema representació de la Comunitat Autònoma: encarna institucionalment la Comunitat de Madrid a l'interior i exterior del territori autonòmic.
• Representació ordinària de l'Estat a la Comunitat: actua com a principal interlocutor entre l'Estat i la Comunitat de Madrid, en el marc del sistema autonòmic.

Aquestes funcions representatives s'exerceixen en actes oficials, relacions amb altres comunitats autònomes, amb el Govern de la Nació i amb institucions nacionals i internacionals, sempre dins dels límits que marca l'ordenament.

3. Relacions amb l'Assemblea de Madrid

L'Estatut configura una relació directa entre el President i l'Assemblea:

• L'Assemblea tria el President de la Comunitat de Madrid d'entre els seus membres, després de la presentació del programa de govern i la sol·licitud de confiança. Si resulta investit, el Rei procedeix al seu nomenament formal.
• El President és políticament responsable davant l'Assemblea, que controla la seva acció i la del Govern mitjançant diverses iniciatives parlamentàries.
• Pot plantejar una qüestió de confiança sobre el seu programa o sobre una declaració de política general. Si no obté la confiança (majoria simple), ha de presentar la seva dimissió i s'inicia un nou procés d'investidura.
• L'Assemblea pot al seu torn exigir la responsabilitat política del President o del Govern mitjançant una moció de censura, que inclou la proposta d'un candidat alternatiu. Si s'aprova, el President cessa i el candidat inclòs és nomenat nou President pel Rei.

4. Convocatòria i dissolució de l'Assemblea. Eleccions

L'Estatut confereix al President un paper clau en el cicle electoral autonòmic:

• Les eleccions a l'Assemblea de Madrid són convocades pel President, d'acord amb el propi Estatut i amb la legislació electoral aplicable.
• El President pot, prèvia deliberació del Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat, acordar la dissolució anticipada de l'Assemblea i convocar eleccions autonòmiques mitjançant decret, que fixa les condicions exigides per la normativa electoral.
• L'Estatut estableix límits a aquesta facultat: no es pot dissoldre durant el primer període de sessions de la legislatura, ni quan resti menys d'un any per al seu terme, ni mentre hi hagi una moció de censura en tramitació, ni quan estigui convocat un procés electoral estatal. A més, no pot haver-hi una nova dissolució abans que transcorri un any des de l'anterior.
• Després d'eleccions, el Govern cessa però continua en funcions fins a la presa de possessió del nou Executiu; aquest cessament automàtic va lligat, entre altres supòsits, a la pèrdua de la confiança parlamentària, dimissió, incapacitat o defunció del President.

5. Organització del Govern i nomenaments

Finalment, l'Estatut atorga al President competències decisives sobre l'estructura de l'Executiu:

• Designa i separa els vicepresidents i els consellers, configurant així la composició política del Govern de la Comunitat de Madrid.
• Forma part del propi Govern autonòmic, que dirigeix la política de la Comunitat, exerceix les funcions executives i administratives i la potestat reglamentària en matèries no reservades a l'Assemblea.

En suma, conforme a l'Estatut d'Autonomia, la Presidència de la Comunitat de Madrid, que actualment exerceix Isabel Díaz Ayuso, concentra la capçalera del Govern autonòmic, la representació institucional de la Comunitat i de l'Estat en ella i les principals palanques de relació política amb l'Assemblea: investidura, confiança, moció de censura i dissolució parlamentària amb convocatòria d'eleccions.

Les empreses públiques que operen a la Comunitat de Madrid (societats mercantils públiques i entitats públiques empresarials autonòmiques o estatals) poden comprar i vendre immobles d'alt valor, però han d'ajustar-se a un entramat de normes estatals i autonòmiques. No existeix una categoria jurídica específica d’“immoble de luxe”: la clau és la condició pública del subjecte, el caràcter patrimonial del bé i el valor econòmic de l'operació, que dispara certs controls i autoritzacions.

1. Marc normatiu bàsic

• A nivell estatal, el règim patrimonial es regeix per la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les Administracions Públiques (text al BOE) i el seu Reglament General aprovat pel Reial Decret 1373/2009, de 28 d'agost (text al BOE).
• El sector públic institucional (incloses societats mercantils estatals i entitats públiques empresarials) s'emmarca en la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic (text al BOE) i en la Llei 47/2003, General Pressupostària.
• A la Comunitat de Madrid, el patrimoni autonòmic i el dels seus organismes i ens públics es regula per la Llei 3/2001, de 21 de juny, de Patrimoni de la Comunitat de Madrid (text al BOE).
• L'organització del sector públic institucional madrileny, incloses les empreses públiques, s'estableix en la Llei 1/1984, de 19 de gener, reguladora de l'Administració institucional de la Comunitat de Madrid (text al BOE), modificada recentment per la Llei 5/2025, d'Hisenda de la Comunitat de Madrid (text al BOE).

2. Naturalesa de les empreses públiques i dels immobles

La Llei 3/2001 distingeix entre:

• Béns de domini públic (afectats a ús o servei públic) i béns patrimonials (no afectats).
• Administració General i Administració institucional (organismes autònoms, entitats de dret públic i altres ens públics). Els béns de les empreses públiques constituïdes com a societats mercantils es consideren, en principi, patrimoni propi de la societat, sotmès a dret privat, encara que la seva creació, participació i control es sotmeten a la Llei 1/1984 i a la legislació d'Hisenda.

De cara a l'adquisició o venda, és essencial determinar si l'immoble és:

• Bé patrimonial de la Comunitat/ens públic (directament subjecte a la Llei 3/2001 i a la Llei 33/2003), o
• Actiu d'una societat mercantil pública, regida per dret privat però sotmesa a controls públics (autoritzacions d'Hisenda, límits pressupostaris, supervisió del sector públic).

3. Requisits per a l'adquisició d'immobles

Conforme a la Llei 3/2001, la Comunitat de Madrid i els seus organismes i ens públics poden adquirir béns i drets per qualsevol títol jurídic, integrant-los en el seu domini privat i, si escau, afectant-los a un ús o servei públic. En particular:

• L'adquisició d'immobles per la Comunitat sol requerir acord de l'òrgan competent (Conselleria d'Hisenda o Consell de Govern, segons el cas) i la seva posterior incorporació a l'Inventari General de Béns i Drets.
• La Llei 3/2001 regula els negocis jurídics patrimonials (compravendes, permutes, etc.) que poden celebrar la Comunitat, els seus organismes i ens públics, sempre que no contradiguin l'interès públic ni la normativa bàsica estatal.
• Per a les societats mercantils públiques de la Comunitat de Madrid, la Llei 1/1984 estableix que:
  • La constitució i dissolució de societats mercantils requereix acord del Consell de Govern, a proposta de la conselleria competent en Hisenda.
  • Els actes que impliquin adquirir o perdre la participació majoritària o la condició de societat dominant també necessiten autorització del Consell de Govern i comunicació a l'Assemblea de Madrid.
  Aquestes exigències condicionen la seva estratègia patrimonial, inclosa la compra d'immobles d'elevat valor.
• A nivell estatal, la Llei 33/2003 i el seu Reglament exigeixen que les adquisicions oneroses d'immobles es subjectin a procediments interns formalitzats, amb taxació, informe de necessitat i reflecteix comptable i registral.

4. Requisits i procediment per a la venda (enajenació)

Per vendre un immoble d'alt valor, les empreses públiques i ens de la Comunitat de Madrid han d'atendre, com a mínim, a:

• Desafectació prèvia si el bé era de domini públic, perquè passi a ser patrimonial (Llei 3/2001). La desafectació l'acorda l'òrgan competent (normalment la Conselleria d'Hisenda).
• Competència i autorització: els acords d'enajenació d'immobles del patrimoni autonòmic solen correspondre al titular d'Hisenda o al Consell de Govern, depenent de la naturalesa del bé i del valor econòmic. Les empreses públiques mercantils, encara que actuen en dret privat, poden estar sotmeses a autorització o informe previ de la conselleria d'Hisenda per a les operacions de major impacte patrimonial.
• Taxació prèvia i justificació de l'interès públic: tant la Llei 33/2003 com la Llei 3/2001 exigeixen valorar els immobles i assegurar que l'operació és convenient per a l'administració o ens públic.
• Procediment d'enajenació: amb caràcter general, les normes patrimonials estatals i autonòmiques preveuen la venda mitjançant subhasta o concurs, podent admetre adjudicació directa en supòsits taxats (per exemple, determinats immobles adquirits per ser retornats al tràfic jurídic per entitats públiques empresarials, segons la Llei 33/2003). És imprescindible la publicitat adequada del procediment.
• Destí dels ingressos: el producte de les enajenacions de béns de domini privat s'ingressa a la Tresoreria General o a la de l'organisme o ens públic, conforme dicta la Llei 3/2001, i es sotmet al control pressupostari i de la Intervenció.

5. Tractament específic d'immobles de “lluxe”

La legislació consultada no defineix una categoria especial d'“immoble de luxe”. No obstant això:

• L'alt valor econòmic de l'operació sol implicar:
  • Nivell més alt d'autorització (Consell de Govern o, si escau, Consell de Ministres si es tracta d'entitats estatals, segons la Llei 33/2003 i la normativa pressupostària).
  • Major intensitat del control pressupostari i de la Intervenció, tant en adquisició com en venda.
• Segueixen sent aplicables les obligacions urbanístiques i fiscals generals (llicències, ITP/IVA, plusvàlua municipal, etc.), que no s'alteren pel caràcter públic del comprador o venedor.

En la pràctica, qualsevol projecte d'adquisició o desinversió d'immobles de luxe per una empresa pública a la Comunitat de Madrid ha d'articular-se mitjançant un expedient patrimonial i pressupostari sòlid, amb taxació, informes d'oportunitat, autoritzacions de l'òrgan competent i un procediment de venda que garanteixi publicitat, concurrència i defensa de l'interès públic.