Els joves afronten les eleccions generals del pròxim 29 de novembre amb l’accés a l’habitatge, l’estabilitat laboral i l’impacte de les noves tecnologies com a eixos centrals de les seves preocupacions. Aquestes inquietuds es traslladaran a les urnes mitjançant un vot molt condicionat per la seva situació vital concreta i per les expectatives de futur que cada partit sigui capaç d’oferir-los.
El Consell de la Joventut Espanyola (CJE), que aplega organitzacions com Nuevas Generaciones del PP, Juventud Estudiante Católica o Juventudes Socialistas, identifica un conjunt de preocupacions "consensuades" entre la joventut: habitatge, ocupació i consum digital, segons detalla en el seu informe "Entre el cuestionamiento y el cambio. Discursos de la juventud sobre la democracia en España".
Al costat d’aquests temes compartits, el document assenyala altres assumptes encara en disputa dins la joventut, com el feminisme, la immigració o l’auge de l’"extrema dreta".
Habitatge i ocupació, un mur per a l’emancipació
La crisi d’accés a l’habitatge s’ha convertit en un problema transversal per a les noves generacions. L’anàlisi del CJE apunta que aquesta qüestió ha irromput "amb força en tots els grups sense excepció" i pot arribar "fins i tot a condicionar les trajectòries educatives".
A aquest escenari s’hi suma la sensació que disposar d’una feina ja no és "suficient" per assumir el cost del lloguer d’un habitatge "digne" ni per reunir l’estalvi necessari per a l’entrada d’un habitatge en propietat.
Les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) situen el salari mitjà de les persones d’entre 20 i 35 anys en 1.659 euros bruts mensuals en dotze pagues. Al mateix temps, l’Índex Immobiliar Fotocasa fixa el lloguer mitjà d’un habitatge de 80 metres quadrats en 1.131 euros al mes. Això implica que un jove hauria de dedicar prop del 70% del seu sou brut a la renda, sense incloure altres despeses bàsiques.
L’estudi del CJE insisteix que no es tracta només d’un obstacle econòmic puntual, sinó d’una "barrera per construir projectes de futur" i per consolidar una vida adulta autònoma. La impossibilitat d’assolir una "vida adulta mínimament estable" es veu reforçada per la precarietat i la inestabilitat que encara marquen el mercat laboral juvenil.
Vot jove i economia: més expectatives que macrodades
En aquest context, el subdirector d’Investigació Política de Sigma Dos, Ignacio Clemente, explica a Europa Press que els joves tendeixen a percebre «com un sol assumpte» l’habitatge, l’ocupació i les expectatives de futur. Per això, acostumen a orientar el seu vot menys cap al detall de les propostes concretes i més cap a l’horitzó vital que creuen que cada força política pot obrir-los.
«L’habitatge, l’ocupació i les expectatives de futur tendeixen a funcionar com un sol assumpte. Qui comparteix pis als 28 anys, encadena contractes temporals o es planteja anar-se a l’estranger sol viure aquestes situacions com una sola: un projecte vital que s’ajorna», argumenta Clemente.
El Baròmetre del CIS d’octubre reflecteix que l’habitatge és el principal problema per al 33,5% dels joves de 18 a 24 anys i per al 33,4% de qui tenen entre 25 i 34 anys. Són els únics grups d’edat en què la preocupació per l’accés a un habitatge supera el 25%.
Segons Sigma Dos, en l’electorat jove pesa més la vivència personal que la situació general de l’economia. És a dir, la decisió de vot es fonamenta en com es veuen a si mateixos ara i en com imaginen el seu futur, més que en els indicadors macroeconòmics del país.
«Qui fa poc temps que és al mercat laboral té menys trajectòria per a avaluar i més expectatives en joc: poder emancipar-se, estalviar o assolir certa estabilitat. Per entendre el vot jove, és important creuar aquest benestar autopercapebut amb les seves principals preocupacions», afegeix Clemente.
Les dades del CIS van en la mateixa línia: després de l’habitatge, els problemes econòmics apareixen com la segona gran preocupació, i la qualitat de l’ocupació figura en quart lloc. Aquesta darrera inquietud es concentra sobretot entre els 25 i 34 anys, franja en què el 10,6% la assenyala com un dels seus principals problemes.
Per a la vicepresidenta i responsable de l’àrea socioeconòmica del CJE, Lucía Siles, existeix «un consens molt generalitzat a l’hora d’identificar els problemes», però l’elecció d’una determinada papereta no depèn tant de quines dificultats es perceben, sinó de la lectura que fa cada jove de les seves causes i de qui considera responsable.
Salut digital, infoxificació i malestar mental
L’informe del CJE també posa en primer pla el malestar relacionat amb l’entorn digital, la sobrecàrrega informativa i el seu impacte en la salut mental. En les entrevistes, els joves fan servir termes com ara "esclavitud" o "enganxada" per descriure la seva relació amb Internet i les xarxes socials.
El Consell destaca una derivada específica que afecta la manera com es vinculen amb la política i que perceben com inevitable: l’anomenada 'infoxicació', és a dir, la sobreinformació combinada amb la desinformació.
"Els joves es troben habitualment a les plataformes digitals que són canals d’informació i participació política on es creen bombolles d’informació i que conviden tot el temps a un debat, entre cometes, una mica polaritzat. Però no és que la joventut estigui més polaritzada, sinó que es relaciona en espais on actualment es genera el debat polític", explica Siles.
Nous espais polítics i valoració de líders
En opinió de la vicepresidenta del CJE, la joventut viu una "crisi de les condicions materials de vida" que ha debilitat la seva sensació de representació política i ha creat el "caldo de cultiu perfecte" per a l’irrupció de "nous espais polítics amb caràcter més populista". Tot i així, Siles subratlla que "moltes vegades" el suport juvenil a aquestes formacions respon més a "una acció de protesta o de càstig" que no pas a una adhesió plena als seus plantejaments.
Les dades que gestiona Sigma Dos mostren que els líders del PP i del PSOE obtenen entre els menors de 30 anys pitjors valoracions que en el conjunt de la població. El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, registra entre els joves tres dècimes menys que en el total, on assoleix un 3,9 sobre 10. El president del Govern, Pedro Sánchez, obté mitja puntuació menys que la mitjana del país, situada en 3,2.
En canvi, les valoracions dels dirigents de Vox, Front Amplio i Podemos milloren entre els joves respecte a la mitjana general. El líder de Vox, Santiago Abascal, suma dues dècimes més que en el conjunt de la ciutadania (3,3).
En el cas de la candidata de Frente Amplio, Ada Colau, la nota juvenil és mitja puntuació superior a la mitjana de tots els grups d’edat (2,9). I a Podemos, Irene Montero assoleix una qualificació de 2,6 entre els menors de 30 anys, enfront del 2,4 que obté en el total de la societat.