El Congrés sotmetrà a votació la pròxima setmana la proposició de llei que reconeix la nacionalitat espanyola als sahrauís nascuts quan el Sàhara Occidental estava sota administració espanyola. La iniciativa, que podria afectar unes 80.000 persones, arribarà al Ple enmig de la crisi oberta per l'entrada massiva de més de 70.000 migrants a Ceuta i en un context especialment delicat en les relacions amb Marroc.
El text, que va iniciar la seva marxa parlamentària amb el rebuig del PSOE, es debatrà al Ple de dijous després que socialistes i Sumar acordessin l'articulat i aconseguissin el suport dels seus habituals aliats a la Comissió de Justícia del passat 23 de juliol. Vox es va oposar qüestionant tot el procediment, mentre que PP i Junts van optar per l'abstenció.
La votació definitiva se celebra en un moment en què, després de la crisi migratòria de Ceuta, s'han deteriorat notablement els vincles amb Marroc, que reclama com a propi tot el territori del Sàhara Occidental. Pràcticament tots els grups, excepte el PSOE, consideren que el règim marroquí va permetre o va alentir l'allau migratori, especialment a raó de l'informe difós aquesta setmana pel Centre Nacional d'Immigració i Fronteres (CENIF) de la Policia Nacional.
En aquest escenari, un dels impulsors de la norma, el portaveu de Sumar a la Comissió de Justícia, Enrique Santiago, confia que el que ha succeït a Ceuta no alteri el sentit de vot de les formacions que ja s'han mostrat favorables, en al·lusió al PSOE, i ha manifestat la seva esperança que Vox rectifiqui i doni suport a la llei "per no situar-se en una posició que només beneficia a Marroc".
En declaracions als mitjans, el dirigent d'IU subratlla que Marroc ha mostrat el seu rebuig a la tramitació d'aquesta iniciativa i que representants de partits nacionalistes marroquins l'han qualificat d'"ofensa" al país veí. Santiago rebutja aquesta lectura i sosté que la proposta respon "a l'abandonament del poble saharaui per part d'Espanya".
Rabat considera el Sàhara Occidental part integral de Marroc i, per això, recela d'aquesta nacionalització. No obstant això, el seu pla d'autonomia per a l'antiga colònia espanyola compta des de 2022 amb el suport del president del Govern, Pedro Sánchez, i del PSOE, que van abandonar la seva postura històrica de promoure un referèndum d'autodeterminació.
Nacionalitat per carta de naturalesa
L'articulat que s'eleva al Ple declara que concorren les "circumstàncies excepcionals" necessàries per atorgar la nacionalitat espanyola per carta de naturalesa als sahrauís nascuts al Sàhara Occidental abans del 29 de setembre de 1977, encara que no tinguin residència legal a Espanya.
Per acreditar aquesta condició s'admetran, entre altres documents, un DNI espanyol encara que estigui caducat; el justificatiu d'inscripció al cens per al referèndum del Sàhara Occidental autenticat per Nacions Unides; un certificat de naixement degudament apostillat o legalitzat; o certificats de naixement, llibres de família i documents de l'antiga Administració espanyola que provi haver estat empleat públic a l'aleshores província.
Durant la tramitació a la Comissió de Justícia es va ampliar el llistat de documents vàlids per demostrar el vincle amb el territori. També es podran valorar de forma conjunta certificats d'escolarització, pensions de jubilació, permisos de conduir espanyols, justificants d'hospitalització i assistència sanitària i qualsevol altre document emès per una autoritat administrativa espanyola en què consti el naixement al Sàhara Occidental abans del 29 de setembre de 1977.
Els fills en primer grau de qui obtingui la nacionalitat per aquesta via disposaran d'un termini de cinc anys des de la inscripció de la nacionalitat de qualsevol dels seus progenitors al Registre Civil per exercir el dret d'opció a la nacionalitat espanyola.
Residència de dos anys i terminis
La llei introdueix a més una reforma del Codi Civil per incorporar els sahrauís entre els col·lectius que poden accedir a la nacionalitat espanyola després només de dos anys de residència legal al país, el mateix període que s'exigeix a nacionals d'origen d'Estats iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial o Portugal i als sefardites.
Les sol·licituds per carta de naturalesa no tindran cost i podran registrar-se durant els tres anys posteriors a l'entrada en vigor de la norma, amb la possibilitat de prorrogar aquest termini un any addicional. El Ministeri de Justícia haurà de resoldre cada expedient en un màxim d'un any, després de recollir els informes preceptius dels òrgans competents d'Interior i Justícia.
La llei començarà a aplicar-se quatre mesos després de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i obliga el Govern a habilitar, en un termini màxim de sis mesos des d'aquesta publicació, un procediment específic dins de l'aplicació informàtica ja existent per agilitzar la tramitació de les sol·licituds.
Posició de PP, Junts i Vox
Encara que el PP es va abstenir en la votació del dictamen a la Comissió de Justícia, els populars han decidit mantenir vives davant el Ple vuit de les seves esmenes, relatives a l'article primer sobre la concessió de la nacionalitat, al procediment regulat a l'article segon i a la reforma del Codi Civil, al considerar insuficients les garanties del procés de nacionalització.
Junts també es va decantar per l'abstenció, malgrat coincidir amb l'objectiu de la iniciativa, i va acusar el PSOE i el Govern d'"instrumentalització política" per reactivar "de pressa i corrents" al juliol una norma que havia romàs un any i mig a la 'nevera' del Congrés.
Vox, per la seva banda, va alertar de les possibles conseqüències de la llei, al temer que incentivi a "molts sahrauís a creuar l'Estret i entrar al nostre país". A més, va denunciar que aquesta reforma s'impulsa en un context en què, al seu parer, l'Executiu "està regalant nacionalitats espanyoles, passaports i dret al sufragi a palaades".