Marroc evita per ara una crisi diplomàtica per la visita dels Reis a Ceuta, a diferència de 2007

Fa 19 anys, Rabat va cridar a consultes el seu ambaixador a Madrid i Mohamed VI va condemnar públicament el viatge de Joan Carles I i la doña Sofía. La visita de Felip VI i la doña Letizia es produeix després de l'aproximació bilateral de 2022, tot i que amb noves tensions geopolítiques.

2 minuts

fotonoticia 20261009192330 1920

fotonoticia 20261009192330 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

2 minuts

Més llegides

La visita dels Reis, don Felipe i doña Letizia, a Ceuta aquest dimarts se celebra sense que Marroc hagi anunciat, per el moment, mesures diplomàtiques com les que va adoptar al novembre de 2007. Llavors, Rabat va cridar a consultes el seu ambaixador a Madrid i Mohamed VI va condemnar públicament el viatge de don Juan Carlos i doña Sofía a les dues ciutats autònomes.

La resposta oficial contrasta amb el rebuig expressat per col·lectius marroquins, que han convocat protestes contra el desplaçament. Marroc manté les seves reivindicacions sobre Ceuta i Melilla, però fins ara no consta que el seu Govern hagi presentat una protesta formal comparable a la de fa 19 anys.

Els Reis iniciaran la seva agenda institucional a l'Ajuntament de Ceuta, on seran rebuts pel president de la ciutat autònoma, Juan Jesús Vivas. Després visitaran el Col·legi Vicente Aleixandre i el cementiri musulmà de Sidi Embarek, on rendiran homenatge a les persones fallegudes durant els intents d'entrada des de Marroc el passat juliol. La jornada conclourà amb una trobada amb representants de la societat civil al Parador de Ceuta.

El 2007, Rabat va retirar el seu ambaixador abans de l'arribada dels Reis

El 2 de novembre de 2007, Marroc va cridar a consultes el seu ambaixador a Madrid, Omar Azziman, per temps indefinit. La decisió va arribar tres dies abans de la visita de don Juan Carlos i doña Sofía a Ceuta i Melilla i va ser anunciada pel Ministeri d'Exteriors marroquí, que va qualificar el viatge de "lamentable" i va sostenir que ambdues ciutats eren territoris ocupats.

El Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va mantenir el desplaçament, que es va celebrar els dies 5 i 6 de novembre. Marroc va respondre suspendent la convocatòria de properes reunions bilaterals d'alt nivell i, un cop acabada la visita, Mohamed VI va difondre una condemna pública en la qual va advertir de possibles conseqüències per a les relacions entre ambdós països.

El monarca marroquí va acusar llavors l'Executiu espanyol d'incomplir l'esperit del Tractat d'Amistat de 1991. Espanya va rebutjar les crítiques i va defensar la normalitat de la visita dels Reis a dues ciutats sota sobirania espanyola.

El Sàhara i les relacions amb Marroc des de 2022

La relació entre Espanya i Marroc va fer un gir al març de 2022, quan Pedro Sánchez va traslladar a Mohamed VI el seu suport al pla marroquí d'autonomia per al Sàhara Occidental com la proposta "més seriosa, creïble i realista" per resoldre el conflicte. La decisió va permetre superar l'enfrontament diplomàtic de l'any anterior i va obrir una etapa de major cooperació entre ambdós governs.

L'acostament va quedar plasmat en la declaració conjunta d'abril de 2022, que va incloure compromisos sobre cooperació migratòria, seguretat i relacions comercials. També va contemplar la normalització de la circulació de persones i mercaderies a les fronteres de Ceuta i Melilla, incloent l'obertura d'una duana comercial a Ceuta i la recuperació de l'activitat duanera a Melilla.

L'acord, tanmateix, no va modificar les posicions d'ambdós països sobre la sobirania de les ciutats autònomes. Espanya considera que Ceuta i Melilla formen part del seu territori nacional i que la seva sobirania no està subjecta a negociació. Marroc manté les seves reivindicacions territorials, encara que aquestes no van impedir que ambdós governs recuperessin els seus contactes i reforcessin la cooperació bilateral.