L’exexpresident socialista d’Extremadura Juan Carlos Rodríguez Ibarra sosté que el PSOE, avui dia, és «un partit sense substància, sense pes, escardalenc i encongit», i el contraposa al PSOE dels anys 80, que, segons el seu parer, era una organització «esponjada, oberta i on trobava aixopluc bona part de la societat».
Aquestes reflexions apareixen en el llibre que ha presentat aquesta setmana a Madrid, titulat 'Sacando Pecho' (editorial Almuzara), on recull les seves memòries polítiques i repassa la seva etapa al capdavant de la Junta d’Extremadura durant 24 anys, a més d’abordar la situació present d’Espanya i del seu partit, en el qual continua militant tot i les seves crítiques a la línia de l’actual president del Govern, Pedro Sánchez.
Després de les quatre últimes cites autonòmiques, Rodríguez Ibarra reitera la necessitat de «un debat» sobre el futur del PSOE. Tanmateix, subratlla que la seva proposta per «facilitar un nou renaixement» del partit «no és contra Sánchez, sinó contra la seva política».
«Hi ha dues maneres d’estar en política: entrenar-se per col·laborar o entrenar-se per enfrontar-se. Els actuals dirigents socialistes van triar la segona opció», afirma l’exmandatari extremeny.
El PSOE ha d’assumir errors i ajudar a «recuperar el país»
En aquest context, Ibarra defensa que el PSOE «tracti per tots els mitjans d’ajudar a recuperar el país», tot i que, segons indica, s’ha d’allunyar de la màxima «errònia» d’«encara que sigui a costa dels interessos del partit».
«Si el PSOE, aquí i ara, contribueix de manera real i eficaç a treure Espanya de l’embull en què està ficada, contribuirà, sense cap mena de dubte, a reforçar el seu paper i a pal·liar la mala imatge que té la democràcia representativa a Espanya», afegeix.
Considera també que l’actual direcció socialista hauria de «deixar a Sumar i Podemos el paper de la demagògia i el moviment de les vísceres». Per fer-ho, entén que el PSOE «té l’obligació» d’admetre que en etapes recents «va cometre alguns errors», entre els quals cita la Llei d’Amnistia, el finançament singular per a Catalunya o el suport a la llei del «només sí és sí», i deixar clar que «no està disposat a seguir cometent-los».
Bipartidisme, experiència professional i reforma constitucional
En un altre passatge de l’obra, Rodríguez Ibarra aclara que no és partidari de fixar límits temporals als mandats, però sí que proposa que ningú no pugui ser elegit per a un càrrec institucional sense haver demostrat abans una trajectòria laboral fora de la política.
"Si no s’ha cotitzat un mínim de cinc anys a la Seguretat Social, ningú no hauria d’aspirar a un càrrec institucional. Qui aspira a dedicar part de la seva vida a la política professional ha d’acreditar que ha sabut guanyar-se la vida al marge de la política", exposa.
Així mateix, defensa que el bipartidisme "ha resultat més beneficiós per als interessos dels espanyols i per al control democràtic que el multipartidisme imperant en aquests moments".
Per últim, reivindica la plena vigència de la Constitució de 1978, tot i que admet que "tot procés necessita revisions per substituir o canviar els materials vençuts per la fatiga". En aquest sentit, planteja dos canvis concrets: transformar el Senat en una "autèntica cambra de representació territorial" i incorporar un nou capítol dedicat a la societat virtual.