Sánchez assegura que hi va haver informes, però el CNI no va avisar de l'entrada "massiva" de migrants a Ceuta

A 31 d’agost de 2026, la reforma de les normes d’immigració i, en particular, del sistema d’acollida i repartiment de menors estrangers no acompanyats a Espanya gira al voltant d’un eix central ja a les Corts i a diversos desenvolupaments reglamentaris i avantprojectes encara pendents de tramitació parlamentària.

1. Nucli de la reforma: Reial Decret-llei 2/2025 i projecte de llei al Congrés

L’instrument clau és el Reial Decret-llei 2/2025, de 18 de març, pel qual s’aproven mesures urgents per a la garantia de l’interès superior de la infància i l’adolescència davant contingències migratòries extraordinàries. Aquest RDL:

• Modifica la Llei Orgànica 4/2000 d’Estrangeria, ampliant el seu article 35 i introduint nous preceptes (35 bis, 35 ter, 35 quater i 35 quinquies) per regular un sistema estatal de repartiment obligatori de menors migrants no acompanyats quan una comunitat o ciutat autònoma supera en tres vegades la seva capacitat ordinària d’acollida. Vegeu la nota oficial del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica: nota de 18‑03‑2025.
• Estableix un model de gestió de contingències i un pla de resposta solidària amb criteris objectius de derivació (població, renda per càpita, taxa d’atur, esforç previ d’acollida, dimensionament del sistema de places, insularitat, dispersió, condició de ciutat fronterera).
• Crea un fons específic de 100 milions d’euros el 2025 adscrit al Ministeri de Joventut i Infància per compensar les comunitats receptores.

El Ple del Congrés convalidà el decret-llei el 10 d’abril de 2025 i acordà tramitar-lo com a projecte de llei pel procediment d’urgència (iniciativa 121/000055, procedent del RDL 130/000016), segons recull l’anàlisi de Demòcrata i la fitxa d’iniciatives del Congrés: fitxa 121/000055.

A data 31‑08‑2026 el projecte de llei segueix en tramitació al Congrés: el termini d’esmenes ha estat ampliat successivament i està fixat fins al 2 de setembre de 2026. Encara no s’ha publicat dictamen de comissió ni s’ha enviat text al Senat, de manera que l’arquitectura definitiva del sistema de repartiment pot patir canvis en la fase d’esmenes.

2. Desenvolupament reglamentari i capacitat ordinària d’acollida

En paral·lel a la tramitació parlamentària, el Govern ha anat completant l’entramat reglamentari:

• Es va aprovar un reial decret de desenvolupament del RDL 2/2025 (tramitació administrativa urgent autoritzada al Consell de Ministres del 6‑05‑2025) per protocol·litzar, per via reglamentària, les actuacions de les comunitats d’origen i destí en els trasllats.
• El 2026 el Consell de Ministres aprovà un Reial Decret que fixa la capacitat ordinària del sistema de protecció i tutela de menors no acompanyats per comunitats, base tècnica sobre la qual es calcula quan un territori està saturat i quants menors hauria de reubicar cada comunitat. El BOE publicà aquest esquema, i Demòcrata el detalla a aquest anàlisi.
• La Conferència Sectorial d’Infància i Adolescència ha anat aplicant el nou marc per acordar repartiments de finançament (per exemple, 22 milions el 2025 per a Canàries, Ceuta, Melilla i Balears: nota de 30‑06‑2025), i per preparar l’assignació de menors des de Canàries i Ceuta a la resta del territori.

3. Intentos previs i altres iniciatives parlamentàries sobre MENAs

Abans del RDL 2/2025 hi hagué un intent fallit d’articular el repartiment obligatori per la via d’una proposició de llei de reforma de l’article 35 de la Llei d’Estrangeria, registrada per PSOE, Sumar i Coalició Canària. Aquesta proposició fou rebutjada en la presa en consideració en el “súperple” de 23‑07‑2024 després del vot en contra de PP, Vox i Junts, com recull Demòcrata: crònica del súperple.

A més, diversos grups han promogut proposicions no de llei i mocions (tant al Congrés com al Senat) sobre l’acollida corresponsable de menors migrants, el finançament de places i, en el cas de Vox i altres actors, per limitar o impedir el repartiment de MENAs entre comunitats. Aquestes iniciatives han servit per fixar posicions polítiques, però no tenen rang normatiu.

4. Altres reformes migratòries en curs

El debat sobre menors no acompanyats s’emmarca en una agenda migratòria més àmplia:

• El 2024 i 2025 el Govern impulsà una reforma del Reglament d’Estrangeria per agilitzar permisos i regularitzacions, especialment rellevant per a joves extutelats; aquesta reforma s’ha tramitat per reial decret, fora del cau parlamentari ordinari, tot i que ha estat àmpliament debatuda a les Corts (vegeu l’anàlisi de Demòcrata “tres reformes, tres fronts i a tres velocitats”).
• El 25‑08‑2026 el Consell de Ministres aprovà en primera volta un avantprojecte de llei orgànica de reforma de la Llei d’Estrangeria i un avantprojecte de nova Llei d’Asil per adaptar l’ordenament espanyol al Pacte Europeu de Migració i Asil (resum aquí). Ambdós textos estan encara en fase pre-parlamentària: han de recollir informes consultius, tornar al Consell de Ministres com a projecte de llei i només després entrar al Congrés i Senat.
• Persistixen a més altres línies de reforma (ILP de regularització extraordinària, esmenes sobre estrangeria en lleis penals, etc.) que afecten el marc migratori general, però no estan específicament centrades en MENAs.

En síntesi, avui l’element decisiu per a immigració i repartiment de menors no acompanyats és el projecte de llei derivat del Reial Decret-llei 2/2025, encara en tramitació al Congrés i cridat a fixar el marc legal estructural, mentre que la resta de reformes sobre estrangeria i asil es troben en fases prèvies o només han produït modificacions parcials del sistema.

Les competències del president del Govern en una crisi migratòria deriven de la seva posició com a director de l’acció de l’Executiu i del seu paper central en seguretat nacional i en l’activació d’instruments extraordinaris. No existeix una “llei de crisis migratòries” específica per al president, sinó un entramat de normes generals (Constitució, Llei del Govern, Llei d’Estrangeria, Llei de Seguretat Nacional, estats excepcionals i protecció civil) que s’apliquen a aquest tipus de crisis.

1. Marc constitucional i Llei del Govern

La Constitució Espanyola estableix que el Govern dirigeix la política interior i exterior i l’administració civil i militar, i que està sotmès al control de les Corts Generals (arts. 97 i 66.2 CE, segons es desprèn del text constitucional consultat al BOE). La CE no detalla competències migratòries del president, però fixa l’arquitectura en què s’insereixen:

• El Govern dirigeix la política interior, que inclou la política migratòria i la resposta a crisis a fronteres.
• Les Corts controlen aquesta acció, podent exigir compareixences i informació en situacions com la crisi de Ceuta (notícies del Senat i del Congrés a Demòcrata i PP).

La Llei 50/1997, del Govern, desenvolupa aquest marc. En el text legal (BOE-A-1997-25336) es recull que:

• El Govern, com a òrgan col·legiat, dirigeix la política interior i exterior i exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària.
• El president del Govern dirigeix l’acció del Govern i coordina les funcions dels altres membres (article que apareix en els fragments localitzats: “El President dirigeix l’acció del Govern i coordina les funcions dels altres membres…”).
• Entre les seves funcions: representar el Govern; establir el programa polític i les directrius de la política interior i exterior i vetllar pel seu compliment; dirigir la política de defensa; i convocar, presidir i fixar l’ordre del dia del Consell de Ministres.

Aplicat a una crisi migratòria, això significa que el president fixa la línia política, coordina Interior, Defensa, Inclusió/Migracions, Exteriors i altres ministeris, i utilitza el Consell de Ministres per aprovar reials decrets, reials decrets-llei i acords necessaris.

2. Política d’immigració i estrangeria

La Llei Orgànica 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya, en la redacció consolidada després de la reforma de 2009 (BOE-A-2000-544), atribueix al Govern la definició, planificació, regulació i desenvolupament de la política d’immigració (article afegit per la LO 2/2009, visible en els extractes consultats). A més:

• Estableix principis d’actuació (coordinació amb la UE, integració, lluita contra la immigració irregular, cooperació amb països d’origen i trànsit).
• Preveu la cooperació de l’Estat amb comunitats autònomes i ajuntaments, especialment en integració i acollida (plans estratègics i conferències sectorials d’immigració).

El president no assumeix competències tècniques d’estrangeria (permisos, expulsions, etc.), que corresponen als ministeris competents, però dirigeix la política global, fixa prioritats (per exemple, reforç de fronteres, regularitzacions extraordinàries, acords amb tercers països) i pot impulsar iniciatives legislatives o reglamentàries a través del Consell de Ministres.

3. Competències en Seguretat Nacional i “situació d’interès”

La Llei 36/2015, de Seguretat Nacional, atorga al president un paper especialment rellevant que està sent aplicat explícitament a la crisi migratòria de Ceuta, segons múltiples notícies de Demòcrata.

• L’article 15, segons recullen aquestes notícies, atribueix al president tres funcions clau: dirigir la política de Seguretat Nacional, dirigir el Sistema de Seguretat Nacional i declarar la “situació d’interès per a la Seguretat Nacional”.
• Els articles 23 i 24 regulen aquesta “situació d’interès”: es tracta d’una crisi la gravetat i dimensió de la qual exigeixen una coordinació reforçada de les autoritats competents, però utilitzant poders ordinaris (no suspèn drets fonamentals).
• La declaració correspon al president mitjançant reial decret; el decret ha de definir la crisi, el territori afectat, la durada i possibles pròrrogues, els recursos humans i materials i, si escau, el nomenament d’una “autoritat funcional” encarregada de dirigir i coordinar les actuacions (el que políticament es denomina “mando únic” a Ceuta).
• El Govern ha d’informar immediatament el Congrés de les mesures adoptades i de l’evolució de la situació, cosa que introdueix un control parlamentari específic.

En la pràctica, això permet al president, en una crisi migratòria massiva, centralitzar la direcció estratègica de la resposta, ordenar la mobilització coordinada de recursos estatals, autonòmics i locals, i designar un comandament operatiu, sense alterar la distribució formal de competències ni els drets fonamentals.

4. Estats excepcionals i protecció civil

La Llei Orgànica 4/1981 d’estats d’alarma, excepció i setge preveu que el Govern pugui declarar l’estat d’alarma per decret del Consell de Ministres quan es produeixin “alteracions greus de la normalitat” (articles inicials de la llei, BOE-A-1981-12774). Tot i que la norma no menciona expressament les crisis migratòries, un episodi extrem podria encaixar en aquestes categories, amb:

• Declaració de l’estat d’alarma pel Govern, impulsada políticament pel president.
• Limitacions de circulació o altres mesures excepcionals, sempre sota control del Congrés.

A més, la Llei 17/2015 del Sistema Nacional de Protecció Civil permet declarar zones “greument afectades per emergència de protecció civil” i articular ajudes i mesures extraordinàries mitjançant reials decrets o reials decrets-llei, que s’aproven al Consell de Ministres sota direcció política del president, tot i que es tracta més de la fase de reconstrucció i suport que de control migratori estricte.

5. Límits i controls

Fins i tot en crisis migratòries greus, les competències del president estan sotmeses a límits clars:

• No pot suspendre drets fonamentals excepte a través d’estats d’excepció o setge, que requereixen intervenció i autorització parlamentària, d’acord amb la Constitució i la LO 4/1981.
• La “situació d’interès per a la Seguretat Nacional” no permet suspendre drets; només reforça la coordinació i exigeix transparència davant el Congrés.
• La política migratòria material (control de fronteres, expedients d’estrangeria, asil) s’executa pels ministeris competents i dins dels marges fixats per la LO 4/2000 i el dret de la UE, que el president no pot ignorar.
• Comunitats autònomes i entitats locals conserven les seves competències en acollida, serveis socials i protecció civil, actuant sota principis de cooperació i solidaritat (LO 4/2000, Llei 17/2015 i Llei 36/2015).

En suma, la legislació espanyola configura el president com a director polític i coordinador màxim de la resposta de l’Estat davant una crisi migratòria, amb capacitat per declarar situacions d’interès per a la Seguretat Nacional i activar instruments extraordinaris, però sempre sota el control de les Corts i respectant la distribució competencial i els drets fonamentals.

A partir de les cerques realitzades en fonts oficials (BOE, pàgines de La Moncloa, Senat) i a l’arxiu del diari Demòcrata, no apareix cap document que reculli de forma explícita i detallada els resultats de les últimes eleccions a l’Assemblea de Ceuta ni el repartiment d’escons per partit en aquesta cambra. Per tant, no és possible oferir-te, amb garanties, el nombre d’escons que va obtenir cada força política ni la composició exacta i actualitzada de l’Assemblea.

Les fonts consultades confirmen, això sí, alguns elements de context institucional rellevants sobre Ceuta:

• Ceuta és una ciutat autònoma amb institucions pròpies, entre elles un president i un òrgan representatiu amb seu al Palau de l’Assemblea. A l’agenda del Govern central es recullen diverses reunions de ministres amb el president ceutí en aquesta seu, cosa que mostra el paper polític central de l’Assemblea (agenda de La Moncloa).
• La ciutat té també una representació específica a les Corts Generals. El Senat recull que Ceuta compta amb dos senadors elegits per aquesta circumscripció, encara que això es refereix a la representació estatal, no a l’Assemblea local (nota del Senat sobre Ceuta).
• En l’àmbit europeu, la Junta Electoral Central publica els resultats de les eleccions al Parlament Europeu desglossats per territoris, incloent Ceuta, però de nou es tracta de comicis europeus i no de les eleccions a l’Assemblea local (acord de la JEC al BOE).

Des del punt de vista institucional, l’Assemblea de Ceuta funciona com l’òrgan representatiu i legislatiu de la ciutat autònoma. És allà on s’aproven el pressupost de la ciutat, les ordenances i els principals acords de govern, i on el president rendeix comptes políticament. La documentació consultada mostra, per exemple, el president de Ceuta actuant en nom de la ciutat davant l’Estat en la signatura de convenis, cosa que enllaça directament amb la seva condició de màxim representant de la institució (conveni d’assistència jurídica amb la Ciutat de Ceuta).

Pel que fa a la teva pregunta específica —“quins han estat els resultats de les últimes eleccions autonòmiques a Ceuta i com està compost el seu parlament”— el raonable seria poder oferir:

• El percentatge de vot de cada partit o coalició.
• El nombre d’escons assignats a cada llista a l’Assemblea.
• La configuració dels grups parlamentaris i, si escau, l’existència de diputats no adscrits o del grup mixt.

Tanmateix, cap de les bases de dades i hemeroteques consultades aquesta vegada retorna un quadre concret de resultats per a les últimes eleccions a l’Assemblea de Ceuta ni un resum oficial de la composició vigent per partits. En aquestes condicions, qualsevol xifra concreta que et donés (escons per partit, percentatges, distribució detallada) seria una mera conjectura i no compliria el criteri de fiabilitat que hem de mantenir.

Per obtenir la dada amb precisió i caràcter oficial, et recomanaria acudir a tres tipus de fonts:

• El buscador de resultats electorals del Ministeri de l’Interior, que sol oferir les dades oficials d’eleccions locals i autonòmiques desglossades per circumscripció i mesa.
• El portal institucional de la Ciutat Autònoma de Ceuta, on habitualment es publica la relació de membres de l’Assemblea i, en ocasions, el resum del resultat electoral i la distribució d’escons per partit.
• El Butlletí Oficial de la Ciutat de Ceuta o, si no, les resolucions de la Junta Electoral de Zona, que proclamen els electes i poden consultar-se via butlletins oficials.

En resum: les fonts a les quals he accedit en aquesta investigació confirmen el paper de l’Assemblea de Ceuta com a òrgan central de la ciutat autònoma i l’existència d’una representació ceutí diferenciada a les institucions estatals i europees, però no proporcionen el repartiment d’escons ni els resultats detallats de les últimes eleccions a l’Assemblea. Per no incórrer en xifres inventades, és preferible remetre’t als registres electorals oficials i a la pròpia ciutat per a aquest punt concret.