Sánchez assegura que el CNI no va avisar de l'entrada massiva de migrants a Ceuta

En aquest moment, a les Corts Generals només apareix clarament una iniciativa legislativa d'abast estatal directament centrada en gestió de fronteres i fenòmens migratoris: el Projecte de Llei procedent del Reial Decret‑llei 2/2025 sobre menors estrangers no acompanyats. A més, hi ha altres iniciatives que toquen aspectes migratoris de forma més indirecta, com el projecte de llei de drets de les persones amb discapacitat, i diverses normes autonòmiques ja aprovades que incideixen en integració i retorn, però que ja no estan en fase parlamentària sinó publicades en els seus diaris oficials.

1. Projecte de Llei procedent del Reial Decret‑llei 2/2025 (menors migrants)

La iniciativa més clarament vinculada a la gestió de fluxos migratoris i fronteres en clau de protecció de la infància és el:

Projecte de Llei per la qual s'aproven mesures urgents per a la garantia de l'interès superior de la infància i adolescència davant situacions de contingències migratòries extraordinàries, procedent del Reial Decret‑llei 2/2025, de 18 de març.

• Cambra d'origen: Congrés dels Diputats.
• Identificador al Congrés: 121/000055 (projecte de llei).
• Identificador del decret‑llei convalidat: 130/000016.
• Situació general: el Congrés va convalidar el decret‑llei i va acordar tramitar-lo com a projecte de llei, remitent-lo a la Comissió de Joventut i Infància amb competència legislativa plena.
• Fase parlamentària concreta: el projecte està a comissió, en fase de presentació d'esmenes a l'articulat. El termini d'esmenes s'ha ampliat i segueix obert fins al 2 de setembre de 2026.
• Documentació oficial: fitxa i informació de tramitació al Congrés en aquest enllaç.

Això significa que encara no s'ha aprovat el text a comissió ni hi ha hagut enviament al Senat. Els grups parlamentaris estan utilitzant aquesta fase per introduir canvis sobre:

• La definició i declaració de situacions de contingència migratòria extraordinària.
• El model de gestió i repartiment territorial de menors estrangers no acompanyats entre comunitats i ciutats autònomes.
• La coordinació entre Administració General de l'Estat i sistemes autonòmics de protecció.
• La creació i funcionament del fons estatal per compensar els costos d'acollida en situacions de sobreocupació.

Des del punt de vista del cicle legislatiu, és una fase relativament primerenca: fins que no es tanqui el termini d'esmenes, no es nomenarà ponència, no s'elaborarà l'informe de ponència ni el dictamen de comissió que, si escau, s'elevaria al Ple (o s'aprovaria a la pròpia comissió, en tenir competència legislativa plena).

2. Projecte de llei sobre discapacitat amb referències a asil i protecció internacional

Hi ha un altre projecte de llei governamental que, encara que no és una norma migratòria en sentit estricte, inclou previsions rellevants per a persones sol·licitants d'asil, refugiades i beneficiàries de protecció temporal:

Projecte de Llei de modificació del text refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la Llei 39/2006, de dependència, per reforçar drets d'inclusió, autonomia i accessibilitat (identificadors 121/000064 al Congrés i 621/000022 al Senat).

• Fase al Congrés: el 22 de juliol de 2026 es va aprovar el dictamen i es va remetre el text al Senat després de la seva aprovació a comissió i Ple.
• Situació actual: el projecte està al Senat per a la seva tramitació final, després de publicar-se una correcció d'errors del text el 5 d'agost de 2026.
• Contingut migratori: adapta requisits de nacionalitat i residència perquè sol·licitants d'asil, persones refugiades, beneficiàries de protecció subsidiària i de protecció temporal puguin accedir en igualtat de condicions a determinades prestacions i serveis.

La seva rellevància per a migració resideix en què integra millor aquests col·lectius en el sistema de discapacitat i dependència, però no regula directament el control de fronteres ni els procediments d'estrangeria.

3. Normativa autonòmica recent vinculada a migració (ja aprovada)

En el pla autonòmic, per exemple a la Comunitat Valenciana, s'han aprovat recentment normes que inclouen mesures sobre immigració, integració i retorn:

• Llei 5/2026, de la Generalitat Valenciana, de mesures fiscals i de gestió administrativa, que incorpora referències al suport a les famílies de persones immigrants i a un programa de retorn voluntari. Es troba ja en fase de llei publicada al Diari Oficial, per la qual cosa no està en tramitació parlamentària.
• Altres disposicions autonòmiques de serveis socials i educació citen la Llei d'estrangeria i el seu reglament, o regulen serveis per a població migrant, però igualment es troben ja promulgades i en vigor.

En síntesi, a nivell estatal la peça clau estrictament lligada a gestió de fluxos migratoris en aquest moment és el projecte de llei sobre contingències migratòries i menors no acompanyats, encara a comissió i amb termini d'esmenes obert al Congrés. La resta d'iniciatives amb component migratori es troben en fases més avançades (tràmit al Senat) o ja han culminat en forma de lleis autonòmiques publicades.

La Constitució Espanyola no enumera una llista tancada de “competències en fronteres” específicament atribuïdes al president del Govern, però sí defineix un marc en què el president dirigeix el Govern en matèries clau com la seguretat pública, la defensa i la política d'immigració i estrangeria, de les quals se'n deriva el control de fronteres. Els seus poders en aquest àmbit són, sobretot, de direcció política i coordinació.

1. Direcció del Govern i de la política de seguretat

El nucli de les seves competències està a l'article 97 CE: el Govern “dirigeix la política interior i exterior, l'administració civil i militar i la defensa de l'Estat”. I el president és, al seu torn, qui dirigeix el Govern. D'aquí se'n deriven diverses conseqüències:

• El president fixa les grans orientacions de la política de seguretat (interior, exterior i de defensa), incloent la política de control de fronteres, immigració i lluita contra amenaces transfrontereres.
• Exercita la coordinació dels ministres competents, fonamentalment el titular d'Interior (forces i cossos de seguretat, control policial de fronteres) i el de Defensa (vigilància i defensa del territori, inclòs l'espai aeri i marítim).
• Presideix el Consell de Ministres, òrgan que adopta els reials decrets i acords mitjançant els quals es concreten moltes mesures en matèria de seguretat i control fronterer.

De forma indirecta, el president influeix en l'organització de la seguretat en proposar al Rei el nomenament dels ministres (art. 100 CE) i en poder remodelar el Govern, decidint quina cartera assumeix quines competències (per exemple, crear un Ministeri de Migracions o una Secretaria d'Estat específica).

2. Competències estatals sobre seguretat i fronteres

La Constitució atribueix a l'Estat, no a les comunitats autònomes, la competència exclusiva sobre diverses matèries directament lligades al control de fronteres (art. 149.1 CE):

• Nacionalitat, immigració, emigració, estrangeria i dret d'asil (art. 149.1.2ª).
• Defensa i Forces Armades (art. 149.1.4ª).
• Seguretat pública (art. 149.1.29ª).

Aquestes matèries s'exerceixen a través del Govern com a òrgan col·legiat, però, atès que el president dirigeix la seva acció, és el principal responsable polític de les decisions sobre:

• Política de visats, asil i estrangeria, en coordinació amb la Unió Europea.
• Dispositiu de control fronterer (policial, guàrdia civil, vigilància marítima i aèria).
• Enfocament general davant fluxos migratoris, crim organitzat o terrorisme transfronterer.

3. Estats d'alarma, excepció i setge

Un altre bloc rellevant es troba a l'article 116 CE, que regula els estats d'alarma, excepció i setge, situacions en què les mesures de seguretat i control de fronteres poden intensificar-se molt notablement.

• El Govern pot declarar l'estat d'alarma mitjançant decret, donant compte immediata al Congrés i sotmetent-se a la seva autorització per a les pròrrogues.
• Per als estats d'excepció i setge, el Govern ha de proposar la seva declaració al Congrés, que decideix per majoria.

En tots els casos, és el president qui impulsa i lidera políticament aquesta decisió col·legiada del Govern, la qual cosa li confereix una competència decisiva en l'adopció de mesures extraordinàries de seguretat, que poden incloure restriccions d'entrada o sortida del territori, controls reforçats o fins i tot la intervenció de les Forces Armades en suport de la seguretat interior.

4. Relació amb el Rei i les Corts Generals

El president també exerceix un paper clau en actes que, encara que formalment corresponen al Rei, es realitzen a proposta del Govern i amb refrend del president (art. 64 CE). Per exemple:

• La declaració de guerra i la pau (art. 63.3 CE) es fa pel Rei, però sempre prèvia autorització de les Corts i a proposta del Govern, dirigit pel president.
• El president pot sol·licitar la confiança del Congrés (art. 112 CE) o proposar la disolució de les Corts (art. 115 CE), cosa que, encara que no és una competència de seguretat en sentit estricte, condiciona el marc polític en què s'adopten decisions sobre seguretat i fronteres.

5. Abast i límits

En resum, la Constitució configura el president del Govern com el màxim responsable polític de la seguretat de l'Estat i, per derivació, del control de fronteres, a través de:

• La direcció de la política interior, exterior, de defensa i de seguretat pública.
• La coordinació dels ministres amb competències operatives (Interior, Defensa, Exteriors, etc.).
• La iniciativa en situacions d'emergència constitucional (art. 116 CE).

Tanmateix, el president no actua sol ni al marge de controls: el Govern és col·legiat, moltes decisions requereixen intervenció del Congrés, i tota actuació en matèria de seguretat i fronteres ha de respectar els drets fonamentals reconeguts a la Constitució (vida, integritat, llibertat, lliure circulació, tutela judicial, etc.).

El CETI de Ceuta no funciona com un recurs “a demanda” al qual la persona migrant demani plaça, sinó com un dispositiu de primera acollida provisional al qual s'arriba per derivació de les autoritats després d'un procediment d'identificació i triaje. Els seus criteris d'accés es dedueixen de la normativa general d'estrangeria i asil i de la regulació del sistema d'acollida, més que d'un reglament propi d’“admissió” del centre.

1. Marc jurídic bàsic

La situació de les persones que poden acabar al CETI està regulada, principalment, per:

• La Llei Orgànica 4/2000, d'estrangeria i la seva integració social, i les seves reformes, que fixen el règim d'entrada, devolució, expulsió, estada i residència de les persones estrangeres.
• El Reglament de la Llei d'Estrangeria (actualment aprovat per reial decret, que inclou un precepte específic sobre els Centres d'Estada Temporal d'Immigrants de Ceuta i Melilla, al qual remet el Reial Decret 220/2022 sobre el sistema d'acollida en matèria de protecció internacional).
• La Llei 12/2009 d'asil i el Reial Decret 220/2022, que regulen el sistema d'acollida de sol·licitants de protecció internacional i preveuen que les seves normes s'apliquin també a qui es trobi en l'àmbit del CETI.
• Normes de finançament i gestió del sistema d'acollida als CETI, com el Reial Decret 882/2021, que regula subvencions per a l'atenció sociosanitària en aquests centres.

Segons una nota oficial d'Inclusió sobre el CETI de Ceuta, el seu objecte és donar “primera acollida provisional a persones immigrants i sol·licitants d'asil que arriben tant a Ceuta com a Melilla” (nota de premsa de 4/4/2024).

2. Via d'entrada: identificació i triaje

No existeix un formulari per “sol·licitar ingrés” al CETI. L'accés ve precedit per:

• Intercepció o arribada a Ceuta (pel pas fronterer, nedant, en embarcacions, etc.). La persona és localitzada per la Policia Nacional o Guàrdia Civil i sotmesa a diligències d'identificació (empremtes, comprovació de nacionalitat, antecedents, etc.), conforme a la Llei d'Estrangeria.
• Un triaje en què es combinen:
  • Reconeixement mèdic (per Creu Roja o altres serveis sanitaris).
  • Avaluació de vulnerabilitat (menors, embarassades, persones grans, discapacitat, problemes de salut mental, possibles víctimes de tracta, etc.), segons les notes d'Interior sobre el dispositiu de triaje a Ceuta (Interior, 27/8/2026).
• Determinació de la via jurídica: devolució, expulsió, internament en CIE (si escau), tramitació d'asil, tutela de menors, o derivació a recursos d'acollida com el CETI.

3. Qui pot ser admès al CETI de Ceuta?

De la normativa i de les mateixes notes oficials es desprèn que, en la pràctica, s'admeten al CETI:

• Persones adultes estrangeres (no espanyoles ni de la UE) que han entrat o intentat entrar a Ceuta sense complir els requisits ordinaris d'entrada, i per a les quals:
  • No s'executa immediatament una devolució o retorn.
  • No s'ha acordat internament en un CIE, o aquest no és materialment possible.
• Sol·licitants de protecció internacional que presenten o formalitzen la seva sol·licitud a Ceuta. Mentre es decideix l'admissió a tràmit i s'organitza la seva derivació al sistema general d'acollida, poden romandre al CETI com a recurs de primera acollida.
• Persones migrants especialment vulnerables (per salut, edat, situació psicosocial, etc.), identificades en el triaje, per a les quals es considera necessari un espai d'acollida estructurat i amb serveis bàsics.
• Persones ja residents al CETI que, després d'una crisi d'arribades, són traslladades a la Península per alliberar places; aquests trasllats es decideixen administrativament (no són un dret automàtic) i es prioritza qui “compleix requisits per abandonar el centre” i perfils vulnerables, segons ha explicat la Delegació del Govern a Ceuta en diverses compareixences.

Els menors estrangers no acompanyats no s'admeten al CETI com a regla general: passen al sistema de protecció de menors de la ciutat autònoma i a recursos específics per a la infància.

4. Requisits i límits: què exigeix la llei

La normativa no estableix un llistat detallat de “requisits d'admissió” interns del CETI (tipus CIE), sinó condicions generals:

• La persona ha de ser estrangera en situació administrativa a determinar (irregular, sol·licitant d'asil, etc.), quedant subjecta als procediments d'estrangeria i asil previstos a la Llei Orgànica 4/2000 i a la Llei 12/2009.
• L'ingrés al CETI és una mesura d'acollida humanitària i gestió administrativa, no un reconeixement de dret de residència ni una anul·lació de l'eventual devolució, expulsió o retorn.
• Si la persona sol·licita asil, la devolució o expulsió es suspèn mentre s'examina la sol·licitud, i durant aquest temps pot mantenir-se al CETI o altres dispositius d'acollida.
• En tots els casos regeixen les garanties bàsiques: assistència lletrada, intèrpret, possibilitat de demanar asil, respecte al principi de no devolució i atenció específica a grups vulnerables, tal com subratllen tant la Llei d'Estrangeria com les notes d'Interior i d'Inclusió.
• El centre està sotmès a límits de capacitat física i a condicions sanitàries i de seguretat; en la pràctica, quan està saturat, les autoritats recorren a altres espais d'acollida temporals o a trasllats a la Península.

En síntesi, el requisit clau no és complir un formulari, sinó passar el procediment legal d'identificació, triaje i decisió individual. Si d'aquest anàlisi resulta que la persona ha de romandre a Espanya almenys temporalment —perquè no s'executa una devolució immediata, perquè demana asil, o per la seva especial vulnerabilitat—, el CETI de Ceuta s'utilitza com a recurs d'estada temporal mentre continua la tramitació del seu expedient.