El 2 de setembre de 2026 no serà un dia qualsevol a Ceuta. Es el Dia de la Ciutat, festiu oficial, però aquest any coincideix amb el moment de major mobilització nacional de suport a la ciutat autònoma des que va començar la crisi migratòria a finals de juliol.
La Federació Espanyola de Municipis i Províncies va convocar el 25 d'agost als ajuntaments espanyols a celebrar concentracions a les 20.00 hores davant dels seus consistoris. Al mateix temps, una mobilització ciutadana paral·lela ha anat estenent actes per centenars de localitats. A 29 d'agost, el mapa elaborat per la plataforma Ceuta ens uneix recull 317 concentracions confirmades en 46 províncies.
Això no significa que els 8.132 ajuntaments espanyols vagin a concentrar-se. La FEMP ha realitzat un crida general a tots ells, però no existeix encara un registre institucional que confirmi la participació de cada municipi. La xifra de més de 300 prové d'un recopilatori ciutadà que s'actualitza conforme rep i verifica noves convocatòries.
Què se celebra exactament el 2 de setembre a Ceuta
El 2 de setembre és oficialment el Dia de la Ciutat Autònoma de Ceuta.
La data va ser establerta per l'Assemblea de Ceuta mitjançant un acord plenari de l'1 d'octubre de 1997. La proposta va comptar amb la unanimitat dels grups presents i va començar a formar part del calendari de festes laborals el 1998.
Hi ha un matís històric important. El 2 de setembre no és l'aniversari de la conquesta portuguesa de Ceuta.
Joan I de Portugal va prendre la ciutat el 21 d'agost de 1415. El que va ocórrer el 2 de setembre va ser un altre episodi decisiu: el monarca va nomenar a Pedro de Meneses primer governador de la plaça després de decidir mantenir-la sota domini portuguès. D'aquesta etapa provenen elements que segueixen formant part de la identitat institucional de Ceuta, entre ells el seu escut, la seva bandera i la tradició de l'aleo o bastó de comandament.
El 2026, el Dia de Ceuta torna a figurar a més com a festa laboral de la ciutat. Tant el calendari oficial ceutí com el publicat al BOE recullen el dimecres 2 de setembre com a festiu a la Ciutat Autònoma, però no en la resta d'Espanya.
Per què aquest any hi haurà concentracions per tota Espanya
La data ha adquirit una dimensió extraordinària per la crisi iniciada els dies 30 i 31 de juliol.
L'entrada massiva des de Marroc va desbordar durant hores el dispositiu fronterer i va obrir una crisi que s'ha prolongat durant tot agost. Interior va arribar a estimar unes 72.000 entrades, mentre milers de persones continuaren posteriorment a la ciutat pendents d'identificació, sol·licituds de protecció, atenció a menors o procediments de retorn.
La pressió ha anat canviant de naturalesa. Primer va ser fronterera. Després va arribar el problema de l'acollida, l'assistència sanitària i els menors. En l'última setmana d'agost, el focus es va desplaçar cap a la convivència i l'ordre públic, amb successives manifestacions i episodis de violència.
Va ser en aquest escenari quan la presidenta de la FEMP, María José García-Pelayo, va viatjar a Ceuta el 25 d'agost i va anunciar la convocatòria a tots els governs locals.
La convocatòria institucional estableix una referència comuna: dimecres 2 de setembre, a les 20.00 hores, davant dels ajuntaments. La FEMP la presenta com una mostra de "solidaritat i suport a Ceuta" i ha reiterat després la seva petició als consistoris perquè s'hi sumin.
Més de 300 concentracions, però no totes són a les 20.00 hores
El mapa ciutadà disponible a 29 d'agost eleva a 317 les concentracions confirmades en 46 de les 52 províncies que comptabilitza el portal.
La gran majoria estan previstes a les 20.00 hores, tot i que hi ha excepcions. La pròpia Ceuta figura a les 19.00; Sevilla, a les 19.30; Pontevedra, a les 20.30; Ciudad Real, a les 19.30; i altres localitats han anunciat horaris diferents.
Per això no convé assumir automàticament que qualsevol concentració comença a les vuit de la tarda. L'hora, el lloc i el convocant s'han de comprovar a cada municipi abans de desplaçar-se.
Madrid, Barcelona, Saragossa, Las Palmas de Gran Canaria, A Coruña i nombroses capitals i municipis figuren ja al mapa. En províncies com Sevilla s'acumulen una dotzena de convocatòries i el llistat continua modificant-se a mesura que s'acosten les mobilitzacions.
No existeix una única organització darrere del 2 de setembre
Un altre element que pot generar confusió és qui convoca.
Per una banda està la FEMP, que ha cridat institucionalment els ajuntaments a organitzar concentracions.
Per altra banda, existeix una mobilització ciutadana que està recopilant i promovent convocatòries en localitats de tota Espanya sota el lema "A favor del poble de Ceuta i per la nostra Unitat". El seu propi portal es defineix com una convocatòria ciutadana.
I a Ceuta existe una tercera dinàmica. Les protestes sorgides a la ciutat durant l'última setmana d'agost s'han frenat temporalment per por d'alguns organitzadors a que fossin vinculades amb episodis violents o grups ultras. La Federació Provincial d'Associacions de Veïns i el Fòrum Ceuta Segle XXI han traslladat la seva pròxima gran mobilització precisament al 2 de setembre.
Les tres corrents coincideixen en la data, però no són la mateixa convocatòria ni tenen necessàriament els mateixos organitzadors o reivindicacions.
El 2 de setembre també ha obert una discussió política
El cridament de la FEMP no ha nascut amb unanimitat política.
El Grup Socialista i els grups d'Esquerra Unida-Compromís-Comuns-Podemos, ERC i Junts dins de la Federació han sostingut que la presidenta de la institució va prendre unilateralment la decisió de convocar les concentracions i altres mesures relacionades amb Ceuta. El PP recolza la iniciativa.
La discrepància és important perquè no equival automàticament a un rebuig de tots aquests partits a participar en actes de suport a Ceuta.
La situació canvia municipi a municipi. Hi ha corporacions que han anunciat la seva adhesió, altres que han expressat reserves sobre la forma en què es va produir la convocatòria i algunes que han decidit expressament desmarcar-se.
Per això el mapa del dia 2 seguirà movent-se fins pràcticament el començament dels actes.
Six províncies encara sense concentracions al mapa ciutadà
El darrer llistat de Ceuta ens uneix no registra, per ara, concentracions a Àlaba, Lugo, Ourense, Palència, Segòvia i Sòria.
Que una província no aparegui encara al mapa no significa que els seus ajuntaments hagin rebutjat la iniciativa de la FEMP. Pot significar simplement que no existeix una convocatòria comunicada al recopilatori o que encara no ha estat confirmada.