Sánchez reivindica el seu gir sobre l’amnistia i assegura que va actuar amb “coherència”

Sánchez defensa el seu gir sobre l’amnistia, el seu descans a Lanzarote després de la crisi de Ceuta i la seva gestió de la dana mortal a la Comunitat Valenciana.

fotonoticia 20261116224119 1920

fotonoticia 20261116224119 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

3 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 16 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,5 %
  • PSOE27,2 %
  • Vox18,9 %
  • Frente Amplio6,4 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El president del Govern i candidat del PSOE a la reelecció, Pedro Sánchez, ha tornat a justificar aquest dilluns el seu canvi de criteri respecte a l’amnistia als dirigents independentistes del procés a Catalunya, argumentant que va actuar amb «coherència».

En una entrevista a Informativos Telecinco, recollida per Europa Press, també ha defensat que tenia «tot el dret» de gaudir d’uns dies de descans a l’estiu amb la seva família, malgrat que poc abans s’havia produït la greu crisi migratòria a Ceuta, i insisteix que va continuar treballant durant tota la seva estada a Lanzarote.

Sánchez ha respost així quan se li ha preguntat on situa la línia entre un canvi d’opinió i mentir a l’electorat, després d’admetre que va modificar la seva postura sobre l’amnistia quan necessitava els vots de Junts per tirar endavant la seva investidura a l’inici de la legislatura recentment acabada.

POT CANVIAR DE POSICIÓ SI MANTÉ «L’HORITZÓ»

«Si la posició que un té és modificada, però l’horitzó cap al qual va és el mateix, hi ha una coherència en tot el que un pot practicar», ha assenyalat.

A continuació, el cap de l’Executiu ha defensat que aquesta llei ha servit per «recuperar la convivència» a Catalunya després del «trauma» del procés secessionista i de les condemnes imposades als dirigents d’ERC i Junts.

Preguntat per què abans de les eleccions generals de juliol de 2023 sostenia la postura contrària i només va acceptar tirar endavant l’amnistia quan necessitava el suport dels de Carles Puigdemont per seguir a La Moncloa, ha reiterat que va fer «de la necessitat virtut».

«Necessitàvem tirar endavant un Govern que continués amb la tasca de normalització, recuperació i reconstrucció de la convivència a Catalunya» i, a més, «evitar un govern del PP amb Vox», que seria «una autèntica involució».

LES CAUSES DE L’«AVALANXA» DE CEUTA, SENSE ACLARIR

En un altre moment de l’entrevista, en ser qüestionat per la seva marxa de vacances a la residència oficial de La Mareta (Lanzarote) poc després de la crisi de Ceuta, Sánchez ha subratllat que té «tot el dret» de passar uns dies a l’any amb la seva família. «I això no significa que no treballi al lloc on sóc», ha apuntat, lamentant que «dóna la sensació que estar a les Illes Canàries simplement és estar de vacances».

Sobre la crisi a la ciutat autònoma, sosté que la Policia «encara no ha aclarit les causes reals de l’avalanxa» d’unes 80.000 persones que van entrar des de Marroc de manera irregular els dies 30 i 31 de juliol, i reivindica que el seu Govern és el que més ha donat suport a Ceuta.

En aquesta línia, ha destacat que el seu Executiu ha aconseguit la connexió energètica de Ceuta amb la Península Ibèrica i que les dues ciutats autònomes, també Melilla, se senten per primera vegada al Comitè de les Regions, com a pas per «europeïtzar» aquests territoris.

NO VA AGAFAR EL TIMÓ DESPRÉS DE LA DANA PERQUÈ MAZÓN NO HO VOLIA

Pel que fa al paper assumit pel seu Govern en les diferents crisis gestionades, ha assegurat que sempre han estat al costat de les víctimes i han tractat d’actuar a l’altura d’una gran democràcia com Espanya, en el cas de Ceuta «respectant els drets dels migrants» que hi entren «encara que sigui de manera irregular».

En la mateixa línia, en referir-se a la dana d’octubre de 2024 que va deixar 229 morts a València, explica que el Govern central no va assumir el timó perquè l’aleshores president autonòmic, Carlos Mazón (PP), no el va voler cedir.

«Jo em vaig trobar amb aquest dilema, però el senyor Mazón em va dir que no volia una intervenció i que no volia cedir el timó», ha afirmat Sánchez, que considera que, si hagués assumit la gestió sense el suport de l’administració competent, «la resposta hauria estat molt pitjor».

Defensa que la decisió va ser que la Comunitat Valenciana coordinés la resposta mentre l’Executiu central es mantenia al seu costat «donant suport i posant recursos», i recalca que fins i tot van reconstruir nombroses carreteres i infraestructures que eren competència de l’administració autonòmica, de la Diputació provincial o dels ajuntaments. Per això, sosté que el seu Govern es va bolcar amb la Comunitat Valenciana, va reconstruir i va respondre davant d’aquella situació.