Alemanya, Dinamarca, Grècia, Països Baixos i Àustria han presentat aquest dilluns a Viena un pacte amb Ruanda per obrir el 2027 en aquest país africà un centre d’expulsió de migrants. A aquestes instal·lacions podran ser enviats ciutadans de tercers països sense permís de residència en aquests estats europeus, inclosos els qui hagin vist denegada la seva sol·licitud d’asil i hagin rebutjat el retorn voluntari al seu lloc d’origen, mentre es culmina el procediment per a la seva deportació definitiva.
La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, ha detallat en una compareixença conjunta amb el canceller austríac, Christian Stocker, que s’ha assolit un enteniment amb Kigali per posar en marxa un "nou mecanisme de retorn de migrants", que ha qualificat de "decisiu".
Segons ha explicat la dirigent socialdemòcrata, acompanyada pels ministres de l’Interior dels quatre socis europeus i pel titular ruandès d’Afers Exteriors, Vincent Biruta, l’esquema permetrà als cinc països enviar a Ruanda "estrangers que no disposen de residència legal" i, al mateix temps, "garantir que no arribi aquí més gent de la que nosaltres mateixos volem acollir".
D’aquesta manera, les persones sense estatus legal en aquests estats, entre elles les que hagin esgotat sense èxit la via d’asil, podran sol·licitar un permís de residència a Ruanda si no opten per tornar de forma voluntària als seus països d’origen.
Frederiksen ha defensat que "ara comencem, de veritat, a recuperar el control de les fronteres d’Europa. Iniciem una transformació fonamental de l’actual sistema d’asil, que és insostenible i inhumà. I emprendrem una lluita contra els cínics traficants de persones, que durant massa anys han posat vides humanes en perill i s’han aprofitat tant d’elles com de les nostres societats", i s’ha mostrat "extraordinàriament satisfeta" amb el resultat de la negociació.
Al seu parer, es tracta d’"un dia que marcarà una època per a Europa", perquè la mesura s’emmarca en una política migratòria "molt més acorde amb la voluntat de les poblacions europees". Tot i això, ha subratllat que "ningú fuig per diversió, i cal ajudar les persones que es veuen obligades a fugir. Per això hem de prestar més ajuda a les regions properes als seus països d’origen i tindrem millors oportunitats per fer-ho quan quedi clar que no es pot residir a la UE sense una base legal per a això".
El canceller austríac ha descrit el pacte com un "punt d'inflexió històric en la política migratòria" comunitària, mentre que Biruta ha justificat la cooperació al·legant que "la migració incontrolada no beneficia ni els països d'origen ni els de destinació".
El responsable ruandès ha recalcat que "Ruanda és un país amb ambició econòmica". "Volem crear una societat inclusiva. Volem oferir als sol·licitants d'asil les sol·licituds dels quals han estat rebutjades una oportunitat al nostre país", ha afirmat, alhora que ha precisat que el seu Govern podrà concedir permisos de residència a les persones traslladades des dels cinc Estats europeus.
De moment no s'ha concretat quants migrants seran enviats a Ruanda. Biruta ha remarcat que el país no rebrà "molts diners" per aquesta cooperació i que, en conseqüència, tampoc no espera que "milers" de persones siguin derivades al seu territori.
D'acord amb fonts citades pel portal ruandès IGIHE, els Estats europeus assumiran el finançament necessari per a l'acollida i l'atenció dels migrants. Es faran càrrec de les despeses d'allotjament, formació i suport per començar una nova vida, així com del transport fins a Ruanda. A més, els recursos es destinaran a impulsar el desenvolupament econòmic a les àrees on es construiran les instal·lacions d'acollida.
Aquest acord constitueix el primer conveni tancat per països de la Unió Europea amb un Estat tercer per externalitzar part de la gestió migratòria i dels retorns al seu territori. Fins a la recent reforma del marc comunitari d'asil i retorn, aprovada pels Vint-i-set per endurir les devolucions, el Dret de la UE no contemplava aquest tipus de dispositius. Espanya hi va votar en contra precisament per les dubtes jurídiques sobre la figura d'aquests centres de deportació.
Alemanya marca distàncies amb el model britànic
En l'àmbit nacional, el ministre de l'Interior alemany, Alexander Dobrindt, ha sostingut que els centres de retorn suposen un "enfocament positiu per a les persones sense dret a romandre i sense perspectives a Europa, els països d'origen de les quals no cooperen amb els esforços de repatriació".
"Necessitem aquesta opció per implementar una política migratòria que funcioni", ha argumentat, assegurant que els plans s'ajusten a la legislació alemanya, respecten les normes internacionals de drets humans i es desenvolupen en col·laboració amb organitzacions internacionals.
També ha subratllat que les iniciatives dels estats membres de la UE «no són ni de bon tros comparables» amb el fallit projecte d’asil del Regne Unit amb Ruanda.
En la mateixa línia, el canceller Christian Stocker ha defensat que «el nostre model s’estableix en plena harmonia amb el dret de la UE, el dret internacional i les disposicions internacionals sobre drets humans» i ha subratllat la cooperació amb la Comissió Europea, l’Organització Internacional per a les Migracions i l’ACNUR.
Stocker ha afegit que «el Pacte d’Asil de la UE és un component essencial per a una política migratòria dura, conseqüent, però també justa. El nou Reglament de Retorn de la UE ens permet ara fer retorns també a tercers països. Per tant, ho aprofitem».
Organitzacions de drets humans alerten de riscos
Diversos col·lectius de defensa dels drets humans han denunciat que el projecte posa en perill les garanties de les persones expulsades a Ruanda i que, a més, canalitzarà recursos cap a un Govern qüestionat pel seu historial.
La investigadora de Human Rights Watch, Clementine de Montjoye, ha recordat el «conegut historial de repressió de la dissidència, detencions arbitràries, maltractaments sota custòdia» i el suport a grups armats en el veí Regne Democràtic del Congo per part de l’executiu ruandès.
«Pagar a Kigali per acollir un programa de deportació no només causarà sofriment i dany als deportats, sinó que finançarà i donarà pes polític a un Govern responsable de greus abusos contra els drets humans al país i a l’estranger», ha advertit.
Amnistia Internacional també ha rebutjat l’acord, que al seu parer «reprodueix els errors del passat». «Enviar persones a un país en el qual no han estat mai és irresponsable i suposa un perill real que l’acord amb Ruanda es converteixi en un forat negre cruel per als drets humans», ha assenyalat l’experta de l’organització Aimée Stuflesser, que vaticina que el pla serà com els anteriors: «il·legal, inaplicable i car».
L’Agència de la UE per als Drets Fonamentals ha subratllat, per la seva part, que qualsevol pacte amb un tercer país ha de «respectar els drets fonamentals» i ha alertat del risc de persecució per a les persones traslladades. Així mateix, ha recordat que els menors no acompanyats no poden ser objecte de deportació.