El Centre d’Estudis, Formació i Anàlisi Social (CEU CEFAS) i l’Institut Juan de Mariana plantegen derogar, simplificar o reformar a fons 453 de les 598 normes amb rang de llei aprovades a Espanya entre 2004 i 2025, cosa que equival al 76% del total.
L’informe, presentat aquest dijous a la Universitat CEU San Pablo, examina la producció legislativa dels governs de José Luis Rodríguez Zapatero, Mariano Rajoy i Pedro Sánchez i conclou que tres de cada quatre disposicions analitzades haurien de ser objecte d’algun tipus de revisió.
El document, titulat "Desenredar España II", amplia l’auditoria normativa difosa al febrer, aleshores centrada en les lleis aprovades sota els mandats de Sánchez, incorporant ara els dos governs anteriors per oferir una visió global de l’evolució de l’ordenament jurídic espanyol en les últimes dues dècades.
En aquesta línia, el director de l’Institut Juan de Mariana, Manuel Llamas, ha remarcat que el fenomen de la hiperregulació no és "exclusiu" de cap força política concreta, sinó una "qüestió estructural i transversal".
"Això no va de partits, això no va de colors polítics", ha insistit, tot i que ha assenyalat que l’increment de normes ha estat especialment intens durant els governs de Zapatero i, sobretot, de Sánchez.
Segons la seva anàlisi, els tres executius han continuat un camí d’acumulació legislativa iniciat després dels governs de José María Aznar, als quals considera els últims a apostar de manera clara per la desregulació.
Per la seva banda, el coordinador de l’informe per part de l’Institut Juan de Mariana, Diego Sánchez de la Cruz, ha detallat que l’estudi és fruit d’una auditoria desenvolupada durant l’últim any i mig per localitzar les disposicions que suposen "obstacles" per a l’activitat econòmica i la llibertat de les persones, així com aquelles que han quedat "desfasades" o se solapen amb normes posteriors.
"Espanya té un problema molt greu de sobrerregulació i ens hem posat mans a l’obra per solucionar-ho", ha afirmat Sánchez de la Cruz, que ha subratllat que el projecte busca traduir en propostes concretes les peticions de simplificació normativa que també formulen organismes com el Banc d’Espanya i la Comissió Europea.
Tres governs sota la lupa
Per períodes, l’estudi revisa 208 normes aprovades durant l’etapa de Zapatero (2004-2011), de les quals proposa derogar-ne 41, revisar-ne 32 pels excessos introduïts en la transposició de la normativa europea i reformar en profunditat altres 64. Les 71 restants, el 35%, podrien mantenir-se sense canvis prioritaris.
En el cas de l’Executiu de Rajoy (2011-2018), s’han avaluat 147 disposicions: 34 haurien de derogar-se, 27 revisar-se per corregir excessos regulatoris i 51 reformar-se de manera profunda. Només 35, el 24%, quedarien fora d’una intervenció prioritària.
Respecte al període de Sánchez, la primera entrega del projecte, presentada al febrer i centrada en les 243 normes aprovades durant el seu mandat, va plantejar derogar-ne 57, negociar l’eliminació d’altres 31 vinculades a compromisos europeus, corregir els excessos regulatoris de 40 i reformar a fons altres 76. Només 39 no requeririen una actuació immediata.
Sumant les tres etapes, les recomanacions es concreten en 132 derogacions directes, altres 31 condicionades a la comunicació i la negociació amb la Comissió Europea per la seva vinculació al Pla de Recuperació, 99 revisions per suprimir càrregues afegides a les exigides per la normativa comunitària i 191 reformes profundes. Les 145 normes restants, el 24% del total, no precisarien canvis prioritaris a curt termini.
El fenomen del 'gold-plating'
Els autors han aclarit que l’informe no proposa una eliminació massiva i indiscriminada de lleis.
En aquest context, Sánchez de la Cruz ha indicat que una part rellevant de les modificacions suggerides respon als excessos que, segons el seu parer, Espanya introdueix en transposar directives europees. Com a exemple, ha apuntat que la normativa espanyola de protecció de dades pot arribar a ser quatre vegades més gravosa en termes de càrrega burocràtica que la d’altres Estats de la Unió Europea.
Aquest fenomen, conegut com a 'gold-plating', se suma a la necessitat de revisar disposicions que han quedat obsoletes o que se solapen amb altres regulacions ja vigents. "Una cosa és que hi hagi estàndards europeus que hem de complir perquè formem part de la Unió Europea i una altra és que estiguem aprofitant les transposicions per introduir una enorme capa de duplicitats i requisits que no són exigits pel legislador comunitari", ha explicat.
Entre les principals línies d’actuació de l’informe es destaca la revisió de la legislació educativa, la simplificació de les obligacions dels treballadors autònoms, la reforma de la normativa laboral i la reducció de les càrregues administratives que suporten les empreses i els emprenedors.
Impacte en la llibertat econòmica i personal
Davant d’aquest entramat normatiu, el coordinador de l’informe per part de CEU CEFAS, Emilio Esteban-Hanza, ha advertit que l’acumulació de lleis pot convertir-se en un "fre estructural" per a l’activitat econòmica i la llibertat dels ciutadans.
En aquest marc, Esteban-Hanza ha reiterat el seu suport al projecte i ha insistit que no persegueix suprimir la regulació sense criteri, sinó fer una auditoria amb paràmetres clars que permeti avançar cap a un entorn "molt més senzill, més estable, més previsible".
"Les lleis i les normes han de ser clares, poques i que es compleixin", ha rematat el director de CEU CEFAS, Elio A. Gallego García.
Intel·ligència artificial al servei de l’auditoria
Per gestionar el volum de disposicions, el projecte incorpora "Spain-Desreg", una eina desenvolupada per Foro Regulación Inteligente que processa 649.000 disposicions del Butlletí Oficial de l’Estat mitjançant tècniques d’aprenentatge automàtic, anàlisi de text i intel·ligència artificial.
El sistema contrasta les normes amb més de 5.000 documents d’institucions com el Banco de España, el Fondo Monetario Internacional, el Banco Central Europeo i la Comisión Europea, i les valora segons cinc criteris: càrrega regulatòria, complexitat, potencial de liberalització, grau d’intervencionisme i extensió.
A més, el projecte utilitza "Motosierra-desreg", que permet detectar duplicacions, distorsions de mercat, obsolescència normativa i càrregues addicionals introduïdes en la transposició de la legislació europea, així com generar esborranys de possibles reformes.
Sánchez de la Cruz ha recalcat que aquestes eines permeten abordar un volum de legislació que seria "inabastable" mitjançant una revisió manual.
Amb tot, els responsables del projecte insisteixen que la tecnologia no substitueix l’anàlisi expert, sinó que facilita l’estudi de les connexions entre disposicions per evitar que la derogació d’una norma provoqui contradiccions o buits legals. Els resultats han de ser validats per equips de juristes, economistes i especialistes en polítiques públiques.