Els sindicats registren la vaga general del 11N en plena pujada dels preus i el cost de l'habitatge

A 19 d'octubre de 2026, la vaga general de l'11 de novembre està anunciada per CCOO i UGT, però a les fonts consultades no consta que s'hagi completat la seva comunicació formal davant l'autoritat laboral. El registre estava previst per a aquesta setmana. Els següents passos són formalitzar el preavís, concretar els serveis mínims i atendre les eventuals controvèrsies judicials; no consta una resolució que hagi declarat il·legal o suspès la convocatòria.

Situació de la convocatòria

La vaga anunciada durarà 24 hores i tindrà abast estatal, amb l'excepció anunciada de Ceuta. Les seves reivindicacions inclouen millores salarials, recuperació del poder adquisitiu i accés a un habitatge assequible. Segons Demòcrata, el 13 d'octubre, encara havien de formalitzar-se la convocatòria i el calendari de manifestacions i concentracions.

Per tant, convé distingir entre l'anunci sindical, que ja s'ha produït, i el preavís formal, la presentació completa del qual no consta a les fonts consultades. Les informacions del 16 d'octubre situaven el registre davant la Direcció General de Treball a la setmana que comença avui.

Pròxims passos legals

• Comunicar formalment la vaga. L'article 3 del Reial Decret-llei 17/1977 exigeix comunicació escrita als empresaris afectats i a l'autoritat laboral. Ha de recollir els objectius, les gestions realitzades per resoldre les diferències, la data d'inici i la composició del comitè de vaga. Aquest document permetrà conèixer l'abast jurídic precís de la convocatòria.
• Respectar el termini de preavís. La regla general és de cinc dies naturals. Quan afecta empreses encarregades de serveis públics, l'article 4 eleva el mínim a deu dies naturals i exigeix publicitat suficient perquè els usuaris coneguin la vaga. En una convocatòria general que els inclogui, aquest termini ampliat resulta especialment rellevant: no n'hi ha prou que la data sigui coneguda públicament.
• Determinar els serveis mínims. Les autoritats competents hauran de concretar les prestacions necessàries per mantenir els serveis essencials, segons el sector i el territori. No es tracta de garantir l'activitat ordinària. A les fonts consultades no consten encara resolucions específiques per a l'11N ni percentatges aprovats per a transport, sanitat o altres àmbits.
• Organitzar-ne el compliment. Un cop fixats els mínims, les empreses podran designar el personal necessari per executar-los, però no establir unilateralment el percentatge de servei. Les persones designades hauran de prestar els serveis corresponents. Les resolucions podran impugnar-se davant la jurisdicció contenciós-administrativa si es consideren desproporcionades, segons les claus publicades per Cadena SER.

Possibles impugnacions

La CEOE ha anunciat que estudiarà accions legals quan conegui la convocatòria formal, els seus motius i el seu abast. La seva objecció se centra en el possible caràcter polític o electoral de la vaga, com recull Demòcrata. Això és una posició empresarial i una eventual impugnació, no una declaració judicial d'il·legalitat.

La valoració jurídica haurà de considerar el contingut definitiu i la relació de les reivindicacions amb els interessos professionals dels treballadors. Els sindicats inclouen expressament salaris i negociació col·lectiva, a més d'habitatge. El punt immediat que cal verificar és la presentació del preavís; després, les resolucions de serveis mínims i qualsevol decisió judicial que pogués afectar la celebració.

El Ministeri de Treball i Economia Social té competències per a preparar propostes normatives, intervenir administrativament en conflictes laborals i promoure la seva solució. Tanmateix, no pot regular per si sol tot el dret de vaga ni s'ha de confondre el seu paper com a autoritat laboral amb les competències d'altres administracions o dels tribunals.

1. Preparació de la regulació laboral

L'article 1 del Reial Decret 502/2024, de 21 de maig, atribueix al Ministeri la «proposta i execució de la política del Govern en matèria de treball i relacions laborals». Aquesta atribució comprèn les relacions col·lectives de treball, dins les quals es situa la vaga.

L'òrgan especialitzat és la Direcció General de Treball, dependent de la Secretaria d'Estat de Treball. El seu article 3 li encomana l'ordenació i desenvolupament de les relacions laborals individuals i col·lectives, l'elaboració de projectes normatius i l'emissió d'informes i consultes sobre la seva interpretació i aplicació.

Per tant, el Ministeri pot preparar una reforma de la normativa sobre vagues i impulsar-la dins el Govern. Aquesta competència d'iniciativa i preparació no equival a aprovar unilateralment una llei: una ordre ministerial o un reglament no poden modificar allò que estableix una norma amb rang de llei sense habilitació expressa.

2. Recepció de comunicacions de vaga

El Reial Decret-llei 17/1977, de 4 de març, sobre relacions de treball, contempla la comunicació de la convocatòria a l'empresari i a l'autoritat laboral. La seva aplicació ha de tenir en compte les declaracions d'inconstitucionalitat recollides en el propi text, especialment la Sentència del Tribunal Constitucional 11/1981.

• L'article 3 estableix, amb caràcter general, un preavís mínim de cinc dies naturals.
• L'article 4 eleva aquest termini a deu dies naturals quan la vaga afecta empreses encarregades de serveis públics.
• La comunicació ha d'expressar els objectius, les gestions realitzades per resoldre les diferències, la data d'inici i la composició del comitè de vaga.

Es tracta d'una comunicació, no d'una sol·licitud d'autorització. A més, la referència legal a l'autoritat laboral no significa que tota convocatòria hagi d'adreçar-se necessàriament al Ministeri: s'ha d'identificar l'administració competent segons l'àmbit del conflicte i la distribució territorial de funcions.

3. Mediació i seguiment de conflictes

L'article 3.1.j del Reial Decret 502/2024 atribueix expressament a la Direcció General de Treball les funcions del Departament en matèria de «conciliació, mediació i arbitratge en conflictes laborals», així com la prospecció, anàlisi i seguiment dels conflictes col·lectius.

Aquestes funcions permeten facilitar acostaments entre les parts i desenvolupar els mecanismes de solució que corresponguin. No constitueixen una facultat general per imposar qualsevol solució o substituir la negociació entre treballadors i empresaris.

La Subdirecció General de Relacions Laborals exerceix aquestes funcions operatives. Per la seva banda, la Subdirecció General d'Ordenació Normativa s'ocupa de les funcions normatives i interpretatives. Així mateix, la Fundació del Servei Interconfederal de Mediació i Arbitratge està adscrita al Ministeri a través de la Secretaria d'Estat de Treball.

4. Límits i competències compartides

El propi reial decret exigeix exercir les competències ministerials en coordinació i sense perjudici de les d'altres departaments. Per això, no es pot deduir una competència universal de Treball per fixar serveis mínims en qualsevol sector només per tractar-se d'una vaga.

En síntesi, Treball prepara normes i actua en la gestió i solució de conflictes dins les seves atribucions. Però rebre una convocatòria, mediar, legislar i adoptar mesures sobre serveis essencials són actuacions diferents, cadascuna amb el seu òrgan competent i els seus límits jurídics.

Unai Sordo ha desenvolupat una carrera fonamentalment sindical: va passar de les estructures juvenils i territorials de CCOO a Euskadi a dirigir la confederació estatal el 2017. La seva influència política prové de la negociació laboral i de la seva intervenció en el debat públic, no d'una trajectòria de càrrecs partidistes o electes. El juny de 2025 va ser reelegit per a un tercer i últim mandat, previst fins al 2029.

Orígens i formació

Unai Sordo Calvo va néixer a Barakaldo, Biscaia, el 2 d'octubre de 1972, en una família d'origen vallisoletà. Es va diplomar com a graduat social a la Universitat del País Basc i va treballar a la indústria de la fusta abans de dedicar-se plenament al sindicalisme. Aquesta experiència laboral va precedir la seva incorporació a les responsabilitats de direcció de CCOO, segons els perfils de Europa Press i l'entrevista publicada per CCOO.

Ascens dins del sindicat

• 2000-2004: va ser secretari de Joventut de CCOO d'Euskadi, responsabilitat que va compatibilitzar inicialment amb tasques organitzatives a Biscaia.
• 2004-2009: va assumir la direcció territorial de CCOO a Biscaia i es va incorporar a l'executiva basca.
• 2009-2017: va ocupar la Secretaria General de CCOO d'Euskadi, succeint Josu Onaindi. El 2013 va ser reelegit amb un suport proper al 96 %. Aquesta etapa va consolidar la seva posició abans del salt a la direcció estatal.

També va presidir el Consell Sindical Interregional dels Pirineus Atlàntics, espai de cooperació sindical entre Euskadi, Navarra, Aragó i Aquitània. El seu recorregut va ser, per tant, una promoció interna des de responsabilitats juvenils i territorials, recollida als perfils de la seva arribada a la direcció i de la seva trajectòria prèvia.

Direcció confederal des del 2017

Al XI Congrés Confederal de 2017 va succeir Ignacio Fernández Toxo, amb el 88,8 % dels vots vàlids. Va revalidar el càrrec el 2021 amb el 93,74 %. Al XIII Congrés, celebrat el juny de 2025, va obtenir el 96,11 %, segons la comunicació oficial del sindicat.

La seva etapa combina diàleg social i mobilització. Entre els principals fites figuren la participació de CCOO en la reforma laboral acordada el 2021, els acords de pujada del salari mínim i l'Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva de 2023. Són resultats de negociacions col·lectives amb altres actors, no actuacions personals de Sordo, com contextualitza el balanç de la seva reelecció.

Per a la seva última etapa ha plantejat estendre la presència sindical a sectors amb menor organització, incorporar la diversitat de la població treballadora i respondre a les transformacions digital, ecològica i demogràfica. La millora salarial, la reducció de jornada, els serveis públics i l'habitatge formen part de les seves prioritats, exposades a la presentació del congrés de 2025.

Trajectòria política: influència sense càrrecs partidistes

A les fonts consultades no consta afiliació partidista acreditada, ni que hagi estat diputat, senador, regidor o membre d'un govern. Convé distingir la seva interlocució amb partits i administracions d'una carrera orgànica o electoral: la seva responsabilitat pública principal continua sent representar CCOO.

El seu nom ha aparegut com a possible candidat per encapçalar una candidatura política, però el 2026 va descartar aquesta possibilitat i va reafirmar la seva intenció de completar el mandat sindical. Així ho recull Demòcrata. En síntesi, la seva trajectòria és la d'un dirigent sindical amb projecció política, però sense una carrera partidista o institucional electiva documentada.