Moreno acusa Sánchez d’haver deixat Andalusia sense inversions ferroviàries durant vuit anys

A 7 de novembre de 2026, la modernització ferroviària d'Andalusia es troba principalment en una fase d'impuls i control parlamentari, mitjançant mocions, proposicions no de llei i sol·licituds de compareixença. No s'ha localitzat una llei integral de modernització ferroviària andalusa en tramitació. Convé distingir aquestes iniciatives dels projectes tècnics i les obres: aprovar una petició parlamentària no equival a autoritzar ni finançar la seva execució.

Parlament d'Andalusia: iniciatives aprovades i obertes

• Corredors, Algeciras-Bobadilla i Almeria. La proposició no de llei 13-26/PNLP-000030, del Grup Popular, ja ha estat aprovada; la seva aprovació es va publicar el 6 de novembre. El text presentat reclamava un calendari anualitzat i pressupostat, culminar la modernització i electrificació Algeciras-Bobadilla, completar les connexions d'Almeria i millorar Rodalies i accessos portuaris. És una iniciativa d'impuls polític, no un projecte de llei (BOPA, text presentat).
• Infraestructures ferroviàries de Cadis. La PNL 13-26/PNLC-000030, de Vox, segueix en tramitació davant la Comissió de Foment i Mobilitat. Va ser admesa el 30 de setembre i el 21 d'octubre es van publicar esmenes a la totalitat. Sol·licita electrificació, renovació i apartadors per a mercaderies a Algeciras-Bobadilla, estudis d'altes prestacions i adaptació de Sevilla-Cadis. No consta la seva aprovació a les fonts consultades (BOPA, últimes actuacions).
• Compareixences sobre millores ferroviàries. S'han admès les sol·licituds del PP, 13-26/APP-000522, i del PSOE, 13-26/APP-000749, per informar davant el Ple, així com la de Vox, 13-26/APC-000429, davant comissió. Les admissions corresponen, respectivament, al 14 i 21 d'octubre i al 30 de setembre; no consta la seva celebració (sol·licitud del PP; sol·licitud del PSOE; sol·licitud de Vox).
• Control de serveis i planificació. La pregunta d'Ernesto Alba, de Per Andalusia, 13-26/PE-000113, sobre connexions Almeria-Madrid ja va ser contestada: la resposta es va publicar el 5 de novembre. Les preguntes socialistes sobre execució del PITMA 2030, 13-26/POP-000066 i 000185, van decaure el 25 de setembre i el 8 d'octubre (Almeria-Madrid; primera pregunta PITMA; segona pregunta PITMA).

Congrés i Senat: acords d'impuls ja adoptats

El Congrés va aprovar el 15 d'abril de 2026 vuit punts d'una moció del PP sobre les connexions amb el sud. Inclouen revitalitzar Rodalies i Mitja Distància, reforçar Cadis-Sevilla-Còrdova-Jaén, millorar l'oferta de Màlaga i Sevilla i accelerar els corredors Mediterrani i Atlàntic-central. És un acord ja adoptat, no una llei pendent d'aprovació (Congrés, 15 d'abril).

Al Senat, la Comissió de Transports va aprovar el 9 de juny de 2025 una moció socialista per accelerar l'alta velocitat Sevilla-Huelva, per 26 vots i dues abstencions. El 22 de setembre de 2026 va aprovar impulsar l'intercanviador Rodalies-línia 3 del metro de Sevilla a El Higuerón, per 27 vots i dues abstencions, i millorar les connexions de Granada, per 18 vots i onze abstencions (Senat, Sevilla-Huelva; Senat, setembre).

Què significa per als projectes

La conclusió pràctica és que existeixen acords parlamentaris, però no una aprovació legislativa conjunta de les obres. Sevilla-Huelva continua amb projectes en redacció; Antequera-Granada-Almeria combina estudis i actuacions diferenciades; i Rodalies de Sevilla compta amb estudis de capacitat. Els seus avanços depenen de planificació, avaluació ambiental, finançament i contractació, no de convertir cada actuació en una llei. La tramitació parlamentària oberta més concreta identificada es concentra a Cadis i a les compareixences autonòmiques citades.

El president de la Junta d'Andalusia exerceix funcions de direcció del Govern, coordinació administrativa i representació institucional. La seva regulació principal està a l'article 117 de l'Estatut d'Autonomia, aprovat per la Llei Orgànica 2/2007, de 19 de març, encara que altres articles afegeixen atribucions sobre lleis, relacions parlamentàries i eleccions.

1. Direcció del Govern i coordinació administrativa

L'article 117.1 estableix que el president «dirigeix i coordina l'activitat del Consell de Govern» i «coordina l'Administració de la Comunitat Autònoma». Això situa la Presidència al capdavant de l'acció governamental, però no converteix totes les competències de l'Executiu en facultats presidencials individuals.

• Designa i separa els consellers, conforme a l'article 117.1.
• Distribueix les funcions executives entre els membres del Consell de Govern un cop escollit i nomenat, segons l'article 118.4.
• Pot delegar temporalment funcions executives pròpies en un dels vicepresidents o consellers, d'acord amb l'article 117.2.

La distinció importa: l'article 119 atribueix al Consell de Govern, com a òrgan col·legiat, la direcció política de la Comunitat, la direcció de l'Administració i les funcions executives i administratives.

2. Representació d'Andalusia i de l'Estat

L'article 117.1 li atribueix una doble representació: ostenta la suprema representació de la Comunitat Autònoma i la representació ordinària de l'Estat a Andalusia. Són dues posicions institucionals diferents que l'Estatut reuneix en la mateixa persona, juntament amb les seves funcions de direcció i coordinació de l'Executiu.

3. Promulgació i publicació de les lleis

Segons l'article 116, promulga les lleis d'Andalusia en nom del Rei i ordena la seva publicació al Butlletí Oficial de la Junta d'Andalusia, dins dels quinze dies següents a la seva aprovació, així com al Butlletí Oficial de l'Estat. A efectes de la seva vigència, regeix la data de publicació al butlletí autonòmic.

Aquesta funció no s'ha de confondre amb aprovar les lleis: la potestat legislativa correspon al Parlament d'Andalusia.

4. Relacions amb el Parlament

• Qüestió de confiança: l'article 125 permet al president, prèvia deliberació del Consell de Govern, demanar al Parlament que confirmi el seu suport al seu programa o a una declaració de política general. S'obté per majoria simple; si es denega, ha de presentar la seva dimissió.
• Sessions extraordinàries: l'article 103.3 li permet sol·licitar-ne la celebració. La convocatòria correspon al president del Parlament, prèvia aprovació de la Diputació Permanent.

Aquestes facultats s'acompanyen de responsabilitat política davant el Parlament, expressament prevista a l'article 117.3. A més, si prospera una moció de censura, ha de dimitir conforme a l'article 126.

5. Dissolució parlamentària i eleccions

L'article 127 li permet decretar la dissolució del Parlament, prèvia deliberació del Consell de Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat. El decret ha de fixar la data electoral. No pot fer-ho mentre es tramiti una moció de censura ni, com a regla general, abans de transcórrer un any des de la dissolució anterior.

Existeix una excepció: si passen dos mesos des de la primera votació d'investidura sense que cap candidat obtingui la majoria exigida, el Parlament queda automàticament dissolt i el president en funcions convoca noves eleccions, segons l'article 118.3.

6. Consultes populars i conflictes de jurisdicció

L'article 117.4 li permet proposar consultes populars, per iniciativa pròpia o a sol·licitud ciutadana, sobre qüestions d'interès general en matèries autonòmiques o locals, respectant l'article 78 i la legislació estatal. A més, l'article 119.5 estableix que el Consell de Govern pot plantejar conflictes de jurisdicció a jutges i tribunals per conducte del seu president.

Font: Estatut d'Autonomia per a Andalusia.

La Junta d'Andalusia pot executar inversions en infraestructures estratègiques a Còrdova quan disposi de competència o habilitació jurídica, finançament pressupostari, terrenys disponibles i les aprovacions exigibles, i respecti les regles de contractació pública. Que una actuació sigui considerada estratègica no permet ometre aquests requisits. El determinant és el tipus d'infraestructura i la seva titularitat, no només la seva ubicació a la província.

1. Competència per actuar

Primer cal identificar quina Administració pot aprovar, finançar i executar l'obra. L'Estatut d'Autonomia regula les competències andaluses sobre obres públiques, transports, energia, aigües i ordenació territorial, dins del repartiment constitucional.

Si l'actuació correspon a l'Estat, la Junta no pot substituir-lo unilateralment. La seva participació s'haurà d'articular mitjançant l'instrument de cooperació o habilitació legal corresponent, delimitant responsabilitats i finançament. Finançar una infraestructura no equival a adquirir la competència per executar-la.

2. Crèdit i autorització de la despesa

L'inversió necessita crèdit adequat i suficient, destinat a la finalitat autoritzada, i aprovació de la despesa per l'òrgan competent. El Decret Legislatiu 1/2010, que aprova el text refós de la Llei General de la Hisenda Pública andalusa, exigeix classificar territorialment les despeses d'inversió i regula els compromisos plurianuals.

Si les obres abasten diversos exercicis, s'han de respectar els seus límits i autoritzacions: els compromisos queden subordinats al crèdit que autoritzi cada pressupost. També resulta aplicable la Llei Orgànica 2/2012, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. Un anunci polític o una previsió de finançament extern no substitueixen aquestes decisions administratives.

3. Projecte, ordenació territorial i terrenys

Cal justificar la necessitat pública, l'emplaçament, les alternatives i el cost, i aprovar el projecte tècnic quan correspongui. L'actuació ha de complir l'ordenació territorial i urbanística aplicable, utilitzant els procediments específics previstos per a les infraestructures públiques.

A més, cal acreditar la disponibilitat jurídica dels terrenys mitjançant adquisició, cessió, utilització de béns públics o expropiació. Aquesta última exigeix tramitar les garanties dels afectats i la indemnització conforme al procediment legal corresponent.

4. Avaluació ambiental i permisos sectorials

La Llei 21/2013 d'avaluació ambiental distingeix l'avaluació de plans i programes de l'avaluació de projectes. La seva exigència i modalitat depenen de les característiques i efectes de cada actuació; no tota inversió requereix idèntic procediment.

Quan siguin preceptives, s'han de completar abans de l'aprovació o autorització corresponent i incorporar les seves condicions. També poden necessitar permisos sobre aigües, patrimoni històric i arqueològic, muntanyes, vies pecuàries o espais protegits, a més d'informació pública i consultes a les administracions afectades.

5. Contractació i control

La Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic exigeix justificar la necessitat del contracte, preparar l'expedient i els plecs i aplicar el procediment d'adjudicació corresponent, amb publicitat, igualtat, transparència i concurrència. Durant l'execució s'han de controlar les modificacions, la qualitat de les obres i els pagaments. La col·laboració públic-privada no elimina aquestes garanties.

6. Què aporta la consideració estratègica

Convé distingir una infraestructura pública prioritària d'una inversió empresarial declarada d'interès estratègic. El Decret-llei 4/2019 regula aquesta segona figura: exigeix, com a regla general, inversió privada mínima de 25 milions d'euros i 50 llocs de treball directes, encara que contempla excepcions justificades. Aquests llindars no són requisits generals de tota obra pública.

Un exemple cordovès de cooperació és l'addenda sobre la Base Logística, publicada el 26 d'octubre de 2026: preveu fins a 100 milions d'euros d'aportació autonòmica mitjançant subvenció nominativa a l'Estat, concretada mitjançant conveni específic i subjecta a justificació.