L'Associació Espanyola de Medicaments Genèrics (AESEG) ha difós aquest dimarts un informe en què alerta que quatre medicaments essencials emprats en el tractament de la hipertensió i la diabetis tipus 2 mostren ja senyals objectives de fragilitat en el seu subministrament. Segons l'entitat, aquesta situació es deu a la persistent baixada de preus, a la reducció de l'oferta efectiva i a una major concentració de proveïdors.
L'associació no sosté que aquests quatre fàrmacs vagin a entrar necessàriament en desabastiment, però sí identifica indicis clars de vulnerabilitat, per la qual cosa insta a prendre mesures amb caràcter preventiu. "No estem dient que demà falti algun d'aquests medicaments, però sí que existeixen senyals objectives de vulnerabilitat. El desabastiment no comença quan el pacient no troba el medicament a la farmàcia, succeeix molt abans", ha assenyalat la secretària general d'AESEG, Elena Casaus.
El document es basa en una anàlisi interna d'AESEG elaborada a partir d'informació pública i verificable, procedent de CIMA, l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), el Nomenclàtor i els llistats oficials de baixades voluntàries del Ministeri de Sanitat, a més de diverses fonts de mercat.
Un dels casos estudiats és la furosemida 40 mg/30 comprimits, indicada, entre altres usos, per la insuficiència cardíaca i certes formes d'hipertensió arterial. AESEG detalla que el seu preu de venda de laboratori (PVL) s'ha reduït de 1,44 euros el 2021 a 0,36 euros el 2026, la qual cosa implica un descens proper al 75 per cent en cinc anys. Paral·lelament, el nombre de presentacions comercialitzades ha passat de 19 el 2021 a 11 el 2026.
"El problema no són els 36 cèntims, sinó la reducció del nombre de proveïdors i la concentració del subministrament, que fan que el sistema sigui molt més vulnerable davant qualsevol incidència que afecti a algun d'ells", ha apuntat la directora tècnica d'AESEG, María Álvarez.
Un altre dels medicaments analitzats és la metformina 850 mg, utilitzada per la diabetis tipus 2, la qual presentació de 60 comprimits ha sofert una rebaixa de 0,99 euros en PVL. Dels 36 registres revisats, únicament 10 es troben realment al mercat. Entre 2024 i 2026, les presentacions comercialitzades han descendit de 15 a 10 (-33,3%) mentre que les autoritzacions anul·lades han augmentat de 8 a 15 (+87,5%).
En el cas de la hidroxicloroquina 200 mg/30 comprimits, emprada en patologies autoimmunes com el lupus i l'artritis reumatoide, el PVL ha passat de 7,79 euros a 2,97 euros el 2026, la qual cosa suposa una reducció del 6,1 per cent. De les nou autoritzacions examinades, només cinc estan actualment comercialitzades.
Per últim, AESEG posa el focus en el deflazacort, un fàrmac amb propietats antiinflamatòries i immunosupressores, que acumula una erosió de preu propera al 72 per cent i ha vist com la seva oferta efectiva es contraïa un 57 per cent.
AESEG reclama actuar abans del desabastiment
La patronal de genèrics recorda que aquests medicaments han aportat durant dècades importants estalvis al Sistema Nacional de Salut i emfatitza que no qüestiona la competència en preus. El que planteja és que, quan una baixada voluntària sigui extraordinàriament intensa o afecti a un medicament essencial o crític, o a un mercat amb escassos proveïdors efectius, l'Administració avaluï de manera anticipada el possible impacte sobre la seguretat de subministrament.
"No estem en absolut en contra de la competència ni de la baixada de preus. Els medicaments genèrics existeixen precisament gràcies a la competència i han generat importants estalvis per al sistema sanitari. El problema sorgeix quan aquesta competència deixa de ser sostenible. A Espanya, hi ha medicaments madurs que, malgrat portar anys sotmesos a successives reduccions de preu, continuen encadenant noves baixades", ha sostingut Casaus.
Entre les mesures que suggereix AESEG es troben revisar de manera preventiva elements com el stock disponible, la capacitat addicional de fabricació, l'aprovisionament del principi actiu, els terminis de reposició i l'existència de plans de contingència. Recorda, a més, que l'obligació legal de subministrar no implica necessàriament disposar de capacitat industrial per multiplicar la producció de manera immediata.
Reforma del sistema de preus i protecció de mercats vulnerables
Per a AESEG, la solució no passa només per modificar el llindar mínim de preu. Considera imprescindible revisar els mecanismes que permeten encadenar noves reduccions en medicaments madurs el cost dels quals ja es situa en pocs cèntims, amb especial atenció al sistema actual de baixades voluntàries en les agrupacions homogènies.
L'associació proposa replantejar aquest esquema de baixades voluntàries i substituir-lo per un model de competència més ordenat, previsible i compatible amb la seguretat de subministrament. Junt amb això, planteja elevar de 1,60 a 2 euros de PVL per presentació el llindar mínim del Sistema de Preus de Referència, actualitzar-lo de manera periòdica i convertir-lo en una veritable xarxa de protecció, a més d'introduir salvaguardes i mecanismes extraordinaris de revisió per a medicaments essencials, crítics o mercats especialment exposats.
Crida al nou Govern per prioritzar el subministrament
Davant aquest escenari, AESEG ha demanat als partits polítics i al proper Govern que situïn la seguretat de subministrament de medicaments entre les prioritats de la política sanitària i industrial. "Fem una crida perquè incorporin la seguretat del subministrament de medicaments essencials com una prioritat de les polítiques sanitàries", ha recalcat Casaus.
En aquesta línia, l'associació reclama que en la propera legislatura s'abordi la reforma del Sistema de Preus de Referència i de les baixades voluntàries en les agrupacions homogènies, la protecció específica dels mercats vulnerables, l'avaluació preventiva de reduccions de preu extraordinàriament intenses i una major coherència entre la política farmacèutica, la política industrial i la contractació pública.