Retardar cinc anys o més la col·locació del segon implant coclear en nens amb sordesa en ambdós oïdes disminueix de manera notable el rendiment que ofereix aquest dispositiu quan s’avalua per separat. No obstant això, fins i tot quan han passat més de cinc anys entre les dues cirurgies, l’ús simultani de tots dos implants continua proporcionant una audició clarament superior a la que s’obté amb un sol dispositiu, segons un treball presentat al Congrés Nacional de la Sociedad Española de Otorrinolaringología y Cirugía de Cabeza y Cuello (SEORL-CCC).
La investigació, duta a terme a l’Hospital Infantil Universitari Niño Jesús de Madrid, revisa els resultats de 167 nens tractats durant 26 anys amb pèrdua auditiva bilateral que van rebre un implant coclear a cada oïda en moments diferents entre 1999 i 2025.
Els 167 pacients es van agrupar segons l’interval entre les dues cirurgies: menys d’un any, d’un a tres anys, de tres a cinc, de cinc a set i més de set anys. L’edat mitjana en el primer implant va ser de 2,9 anys i de 5,7 anys en el segon.
El temps mitjà entre les dues intervencions es va situar en 2,85 anys, tot i que la majoria dels menors va rebre el segon implant en un període relativament proper al primer. L’anàlisi va detectar una relació inversa entre l’interval transcorregut i el rendiment auditiu del segon dispositiu: com més separació hi havia entre les cirurgies, pitjor va ser el resultat quan s’avalua el segon implant de manera aïllada.
Des dels cinc anys de diferència entre un procediment i l’altre, el segon implant va mostrar resultats clarament pitjors que el primer. Els intervals més llargs es van observar sobretot en pacients intervinguts en etapes prèvies, quan la implantació primerenca en ambdós oïdes encara no s’aplicava de manera sistemàtica.
El fet que el segon implant rendeu menys quan es col·loca més tard no implica, tanmateix, que deixi de ser útil. En emprar els dos dispositius de manera conjunta, l’audició va ser millor que amb un sol implant, independentment del temps transcorregut entre les dues cirurgies.
La diferència s’aprecia, entre altres paràmetres, en la capacitat per comprendre paraules: la intel·ligibilitat mitjana va ser del "94%" amb el primer implant utilitzat per separat, del "89,7%" amb el segon i va arribar al "97,7%" en usar els dos conjuntament.
El temps d’ús diari també va augmentar després de la col·locació del segon dispositiu: va passar d’una mitjana de "10 hores" al dia amb un sol implant a "11,2 hores" amb tots dos, cosa que suposa un increment del "12%". Aquestes dades donen suport a la importància d’escurçar l’interval entre ambdós implants sempre que estigui indicada la implantació bilateral.
Al mateix temps, posen de manifest que superar aquest llindar temporal no anul·la el benefici potencial del segon implant: fins i tot en els nens amb intervals molt prolongats, l’audició amb dos dispositius va continuar sent superior a la obtinguda amb un de sol.