El projecte de cooperació transfronterera New Heart, el primer que uneix Espanya i Portugal específicament en el camp de les malalties cardiovasculars, “assenta les bases d’un model d’atenció integral, preventiu i personalitzat” orientat a millorar la salut del cor a Galícia i el Nord de Portugal.
La proposta pretén impulsar una cardiologia que combini la tasca assistencial, l’Atenció Primària, la incorporació de tecnologia innovadora i les estratègies de prevenció.
Els progressos de New Heart, desenvolupats al llarg dels dos últims anys, s’han donat a conèixer aquest dilluns a l’Institut d’Investigació Sanitària de Santiago (IDIS), en un acte en què van intervenir els seus coordinadors, els cardiòlegs José Ramón González Juanatey, per la part gallega, i Ricardo Fonte-Carvalho, en representació de Portugal.
Tal com van detallar, les malalties cardiovasculars representen un greu repte de salut pública. D’acord amb un informe del 2025 de la Societat Europea de Cardiologia, una de cada tres defuncions a la Unió Europea s’atribueix a aquestes malalties, una xifra equiparable a la observada a escala mundial.
A Galícia i al Nord de Portugal, el 2023 les patologies cardiovasculars van constituir la principal causa de mort en les dones, amb el 28% de les defuncions, mentre que en els homes es van situar en segon lloc, només darrere dels tumors, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Davant d’aquest panorama, New Heart aspira a renovar l’enfocament clàssic de la cardiologia mitjançant un model que reuneixi prevenció, atenció personalitzada i ús de tecnologies emergents.
La meta és configurar una experiència que pugui replicar-se en altres zones d’Europa amb problemàtiques similars, especialment pel que fa a l’envelliment de la població i a la dispersió geogràfica.
González Juanatey va subratllar que la iniciativa ha fet possible “assentar les bases d’un laboratori per a l’abordatge holístic de la salut del cor”, amb un esquema aplicable a altres territoris de la Unió Europea.
Protocols clínics i ús d’intel·ligència artificial
La col·laboració entre Galícia i el Nord de Portugal ha facilitat l’intercanvi de coneixements, la posada en comú d’experiències clíniques i la suma de capacitats investigadores d’ambdós sistemes sanitaris, amb la implicació d’especialistes en cardiologia, Atenció Primària, investigació, intel·ligència artificial, nutrició i gestió de serveis de salut.
Una de les principals línies d’actuació se centra a dissenyar un procés assistencial compartit per a la cardiopatia isquèmica, patologia que es produeix quan el cor no rep el reg sanguini suficient.
El projecte preveu la creació de protocols per perfeccionar la detecció de pacients amb més risc, la indicació de proves diagnòstiques, l’elecció de tractaments i el control evolutiu dels malalts. Amb això es persegueix una atenció més uniforme, coordinada i sustentada en l’evidència científica.
Una altra línia clau és la innovació tecnològica aplicada al diagnòstic cardiovascular, mitjançant l’anàlisi avançada d’imatges coronàries, models de simulació del flux sanguini i eines d’intel·ligència artificial.
Aquestes solucions tècniques permeten avançar cap a valoracions més exactes de la malaltia coronària i estudiar alternatives diagnòstiques menys invasives. També s’han dissenyat instruments de suport per a la presa de decisions clíniques, especialment pensats per facilitar la feina dels professionals d’Atenció Primària.
Prevenció, Dieta Atlàntica i gestió de dades
La prevenció constitueix un altre dels pilars de New Heart, que incorpora l’anàlisi dels estils de vida i la promoció de la Dieta Atlàntica com a via per disminuir el risc cardiovascular.
La iniciativa defensa que la innovació en sanitat no s’ha de limitar a generar noves tecnologies, sinó que ha d’incloure estratègies més eficaces per impulsar hàbits de vida saludables i afavorir que la ciutadania participi de manera activa en la cura de la seva pròpia salut.
El projecte també aborda la governança i l’intercanvi segur d’informació clínica mitjançant tres protocols específics. El primer s’orienta a organitzar les dades i facilitar la recerca clínica a partir d’indicadors assistencials; el segon regula el flux d’informació entre els sistemes sanitaris i els proveïdors de serveis de diagnòstic avançat quan és necessari un processament extern d’imatges en 3D o amb intel·ligència artificial; i el tercer se centra en l’intercanvi de dades entre Galícia i el Nord de Portugal.
A New Heart hi participen l’Institut d’Investigació Sanitària de Santiago (IDIS), la Universidade de Santiago de Compostela (USC), l’empresa derivada Flow Reserve, la plataforma Naevia Medical, la Fundación Dieta Atlántica, la Universidade do Porto, el Centro Hospitalar Universitário de São João i la Unidade Local de Saúde Gaia-Espinho del Servicio Nacional de Salud portuguès.
Un congrés sobre longevitat i salut a Galícia
Els resultats obtinguts i les properes línies de treball del projecte també es debatran al congrés «Millores per viure 100 anys», que se celebrarà el 19 de novembre a la Cidade da Cultura de Galicia.
La cita servirà per compartir els avenços de New Heart i obrir una nova fase orientada a traslladar les seves conclusions a la pràctica clínica. L’objectiu és progressar cap a un model d’atenció «cohesionat, integral i accessible», amb independència del lloc de residència dels pacients, i integrar la innovació tecnològica en l’enfocament preventiu de les malalties cardiovasculars.
Galícia i el nord de Portugal figuren entre les regions més longeves d’Europa, però el projecte situa el repte no només a incrementar l’esperança de vida, sinó a allargar els anys d’autonomia i de bona salut.
En aquest context, la Dieta Atlántica adquireix un paper rellevant com un dels elements vinculats a la longevitat d’ambdues àrees, tant per la seva qualitat nutricional i el consum de productes frescos com per l’estil de vida saludable que fomenta.
El congrés també atorgarà un protagonisme especial a l’Atenció Primària, el paper de la qual es considera clau per avançar cap a un sistema sanitari més preventiu i eficient, capaç de respondre a les necessitats de la població rural i als reptes futurs dels serveis de salut.