L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha assenyalat sis intervencions clau en matèria de clima i salut que, si s’implanten de manera generalitzada, tindrien el potencial de salvar 1,6 milions de vides cada any i de generar al voltant de 3,9 bilions de dòlars (uns 3.500 milions d’euros) en beneficis vinculats al benestar.
Aquestes conclusions provenen de l’informe «Beneficis i costos globals de les mesures prioritàries sobre el canvi climàtic i la salut», difós aquest dimecres per l’OMS amb motiu de l’imminent 31a Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP 31), que començarà el pròxim dilluns a Turquia.
Les accions avaluades abasten sistemes d’alerta primerenca davant dels riscos sanitaris associats a les onades de calor; infraestructures d’aigua potable adaptades al canvi climàtic; serveis bàsics de sanejament; equipaments d’higiene i rentat de mans; combustibles i tecnologies domèstiques més netes per cuinar i escalfar els habitatges; i marcs de fixació de preus dels combustibles fòssils més eficients.
«El canvi climàtic és clarament una de les amenaces de salut definides del segle XX. (...) Per evitar morts evitables, per evitar malalties i per assegurar-nos que no tinguem aquestes pèrdues econòmiques, els països han d’accelerar l’acció climàtica ara», ha afirmat el tècnic d’Economia de la Salut Climàtica de la Unitat de Canvi Climàtic, Qualitat de l’Aire, Energia i Salut de l’OMS Frank Pega.
La implementació massiva d’aquestes polítiques també permetria evitar l’emissió de 16.700 milions de tones de diòxid de carboni (CO2), cosa que representa el 31 per cent de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle, excloent l’ús del sòl, els canvis d’ús del sòl i la silvicultura.
En termes econòmics, els beneficis vinculats al benestar engloben el valor monetari de les vides salvades, la reducció de la despesa sanitària, l’increment de la productivitat i la prevenció de pèrdues climàtiques i ambientals. A això s’hi sumarien altres 5,4 bilions de dòlars (4.800 milions d’euros) anuals en retorns fiscals addicionals.
L’OMS subratlla que les dades de l’informe evidencien un triple dividend derivat de l’aplicació d’aquestes mesures: poblacions més sanes, menys emissions contaminants i economies més robustes.
Compromisos en la COP 31
El cap de la Unitat de Canvi Climàtic, Qualitat de l’Aire, Energia i Salut de l’OMS, Diarmid Campbell-Lendrum, ha reclamat als estats que participaran a la COP 31 que negociïn «com si la vida de les persones depengués d’això, perquè hi depèn», i que arribin a acords ambiciosos.
«Molts països han experimentat l’any més calorós de la seva història», ha destacat, recordant que el rècord de temperatures a Europa ha causat desenes de milers de morts, que una inundació sobtada al Nepal ha tingut conseqüències greus i que el fenomen El Niño tindrà impactes addicionals.
«No s’ha fet prou progrés en les últimes 30 COP. De vegades escoltem que això és perquè hi ha massa incertesa al voltant dels impactes o que les accions que necessitem prendre costaran massa. Avui, l’OMS està llançant un informe que demostra que això no és el cas. No és cap excusa per no actuar», ha afirmat.
El document calcula que, per a cinc de les sis mesures estudiades, cada dòlar invertit generaria 24 dòlars en beneficis, cosa que equival a destinar 0,80 euros i obtenir un retorn de 21,4 euros. Segons l’OMS, l’impacte positiu seria especialment elevat en els països de renda baixa i mitjana, ajudant a disminuir les desigualtats sanitàries i econòmiques.
Entre les actuacions més rendibles, l’informe destaca els sistemes d’alerta de salut per calor, amb un rendiment estimat de 835 dòlars (al voltant de 746 euros) per cada dòlar invertit, la qual cosa posa de manifest que es poden aprofitar infraestructures ja existents i prevenir patologies vinculades a la calor amb un cost relativament reduït.
Les polítiques eficaces de fixació de preus dels combustibles fòssils, que inclouen la supressió de subvencions ineficients i una fiscalitat adequada sobre aquests combustibles, serien les que aportarien majors beneficis. Es calcula que aquestes mesures evitarien 1,2 milions de morts i aportarien tres bilions de dòlars (uns 2.700 milions d’euros) en beneficis de benestar econòmic i 5,4 bilions de dòlars (uns 4.800 milions d’euros) en ingressos fiscals addicionals cada any.
Crida als governs
Frank Pega ha apel·lat als països perquè modifiquin el seu enfocament i perquè considerin les intervencions de salut climàtica com inversions estratègiques, i no com a simples despeses. En aquesta línia, ha reclamat als ministeris d’Hisenda que assignin finançament estable per desplegar aquestes mesures d’eficàcia demostrada.
Al mateix temps, ha sol·licitat la implicació i la supervisió dels ministeris de Sanitat. Finalment, ha instat els governs a reinvertir els beneficis econòmics i fiscals derivats d’aquestes polítiques en el reforç dels sistemes sanitaris, en la millora de la resiliència davant el clima i en el finançament del desenvolupament sostenible.
"Invertir en mesures de salut climàtica és una solució evident i constitueix una de les formes més eficaces de salvar vides, reduir els riscos climàtics, enfortir les economies i evitar costos futurs", ha finalitzat.