Padilla defensa les reformes pendents i les empara en la Llei General de Sanitat qüestionada fa 40 anys

Javier Padilla reivindica les reformes sanitàries frustrades per la dissolució de les Corts i les vincula al llegat de la Llei general de sanitat.

fotonoticia 20261116131900 1920

fotonoticia 20261116131900 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

2 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 16 de noviembre de 2026 · 16 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,1 %
  • Vox18,9 %
  • Frente Amplio6,4 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

ELECCIONES 29N

¿Cuál es tu pronóstico? 29N

Reparte los 350 escaños del Congreso como creas que quedarán el 29 de noviembre. Puedes cambiar tu pronóstico hasta que cierren los colegios.

0 de 350 escaños

PP
PSOE
Vox
Frente Amplio
ERC
Junts
EH Bildu
PNV
Más partidos
Podemos
BNG
SALF
CC
UPN
Adelante
Aliança
Otros

Protegido por reCAPTCHA de Google: privacidad y condiciones

Pronóstico de DemócrataParticipación abierta, no es una encuesta

El secretari d’Estat de Sanitat, Javier Padilla, ha sortit en defensa del paquet de reformes impulsat pel Ministeri durant l’última legislatura i que va quedar a l’aire per la dissolució de les Corts derivada de la convocatòria d’eleccions generals del 29 de novembre. Aquestes iniciatives, ha subratllat, s’emparen en la Llei general de sanitat, una norma que, com ha recordat, va ser contestada durament fa quatre dècades.

"En aquesta legislatura, en què s’ha obert la Llei del medicament, la Llei d’Autonomia del pacient, la Llei d’ordenació de les professions sanitàries (LOPS), l’Estatut marc, la Llei de cohesió, etcètera, etcètera, etcètera; crec que toca reivindicar justament aquest esperit reformista" que va tenir la norma impulsada per l’exministre de Sanitat, Ernest Lluch, ha indicat.

Padilla ha intervingut aquest dilluns al Congrés dels Diputats, a la jornada "40 anys de la Llei general de sanitat: llegat, present i futur", organitzada per la Fundació Gaspar Casal juntament amb la farmacèutica Ferrer, un acte que també ha servit com a nou reconeixement a la figura del dirigent socialista assassinat per ETA.

Reformes amb amplis consensos socials

En relació amb aquell "esperit reformista", ha assenyalat que "bàsicament, es basa en voler que passin coses, en voler que passin coses amb els majors consensos socials que hi ha hagut i que hi haurà". Al seu parer, resulta imprescindible "ser conscients que l’immobilisme no és una opció i que hi ha un fals dilema entre canviar-ho tot i que no canviï res".

Ha destacat que el text aprovat fa ja quaranta anys "ens recorda que les coses es poden fer bé i que les coses que es fan bé poden durar durant diverses dècades, tenint un impacte positiu en la vida de cadascun de nosaltres". No obstant això, ha matisat que, malgrat representar "un dels majors fites de la nostra democràcia i del nostre Estat social", en el seu moment es va topar amb una "llista llarga d’agents polítics, socials, empresarials, etcètera, etcètera, que, anteriorment, van estar en contra de l’aprovació".

Després d’assenyalar que molts d’aquests actors «ara la reivindiquen com si realment fos seva», ha convidat a «reflexionar sobre el que passa en els processos de reforma que es poden viure en l’actualitat». «En moltes ocasions, aquesta reinterpretació del passat que ens fa pensar que la Llei general en realitat va ser fruit del més gran dels consensos i de les treves socials —quan en realitat no va ser així— fa que ara, davant les necessitats de reformes, reivindiquem una mena de pactes d’Estat entre forces que tenen perspectives diferents en l’àmbit de la política sanitària», ha explicat.

Això no obstant, ha rebutjat la idea que els acords entre formacions polítiques siguin «la clau màgica» que permeti «les portes a una actualització del Sistema Nacional de Salut (SNS)», ja que, tal com ha remarcat, «els pactes d’Estat no se signen amb altres organitzacions polítiques, sinó que se signen amb la majoria social». En aquest sentit, ha insistit en la necessitat de preservar la solidaritat en el finançament, la universalitat i l’Atenció Primària, i ha expressat el seu desig que «segueixin essent anys en què abraçar un reformisme totalment revolucionari».