La coordinadora del Comitè de Salut Mental de l'Associació Espanyola de Pediatria (AEP), Paula Armero, planteja impulsar programes coordinats amb els centres educatius per reforçar la protecció de la salut mental de nens i adolescents i reduir els factors de risc.
"Si volem fer prevenció de debò, hem d'arribar també als llocs on són tots els nens i adolescents", ha defensat Armero, qui ha apuntat que "no es tracta de convertir les aules en consultes", sinó de normalitzar la presència de professionals amb els quals poden parlar al centre escolar.
Esta línia de treball s'integra en l'estratègia de l'AEP per enfortir el paper dels pediatres en l'abordatge de la salut mental. "La Pediatria ha treballat històricament molt bé la prevenció de la salut física, però hem de fer un pas més en salut mental", ha destacat Paula Armero.
Amb aquesta finalitat, el Comitè de Salut Mental de l'associació ha elaborat el 'Manual de Salut Mental per a Pediatres Ocupats 2026', que inclou eines pràctiques per incorporar en la consulta la promoció de la salut mental, la prevenció, la detecció precoç i l'abordatge inicial dels problemes emocionals.
Alta prevalença de problemes emocionals en l'adolescència
El document recull que al voltant del 40 per cent dels adolescents afirma haver tingut algun problema de salut mental en l'últim any. A més, entre el set i el 12 per cent dels menors presenta trastorns d'ansietat clínicament rellevants i la depressió passa d'una prevalença d'entre l'u i dos per cent en la infància a entre el tres i vuit per cent en l'adolescència.
Junt amb la prevenció, l'AEP identifica la detecció precoç com un altre repte central. Donat que el malestar emocional pot expressar-se mitjançant símptomes físics, dificultats de son, aïllament, absentisme escolar, baixada del rendiment acadèmic o canvis cridaners de conducta, els pediatres subratllen la necessitat d'indagar en el context emocional, familiar i escolar de cada menor.
"No tot malestar constitueix un trastorn mental", ha subratllat el pediatra de la Unitat de l'Adolescent de l'Hospital Universitari La Paz i membre del Comitè de Salut Mental de l'AEP Itz Oiz Urriza. En aquest sentit, ha instat a distingir la malaltia de les dificultats pròpies del desenvolupament i experiències vitals que poden provocar sofriment.
Deu senyals d'alerta per a les famílies
L'Associació Espanyola de Pediatria ha difós també el document '10 senyals per consultar al pediatra sobre la salut mental del teu fill o filla', pensat per orientar les famílies a l'hora de detectar canvis que convé comentar amb l'especialista.
Entre aquestes senyals s'inclouen les alteracions persistents de l'estat d'ànim, la pèrdua d'interès per activitats habituals, l'aïllament, els canvis en les rutines, les conductes regressives, els dolors i símptomes físics ja estudiats sense causa aparent, el rebuig a acudir a l'escola, l'ansietat que interfereix en la vida diària, les modificacions preocupants en l'ús de pantalles i les autolesions o expressions de desesperança.
Els pediatres recorden que la presència d'una o diverses d'aquestes manifestacions no suposa necessàriament un trastorn mental. Insisteixen que cal valorar la intensitat, la durada i l'impacte en la vida quotidiana, escoltar el menor sense jutjar i demanar ajuda professional quan es consideri oportú.
"No és necessari esperar a que existeixi un problema greu o un diagnòstic per consultar. Si alguna cosa preocupa a una família, el pediatra pot escoltar, valorar què està passant i orientar en els següents passos", ha assenyalat la doctora Armero.