Una investigació internacional en què ha intervingut l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) ha confirmat que en el brot de hantavirus Andes declarat el passat mes de maig a bord del creuer "MV Hondius" es va produir contagi directe entre persones.
El treball, difós aquest dijous en dos articles a la revista "Science" i dirigit des de l’Escola Icahn de Medicina Mount Sinai de Nova York (Estats Units), conclou que el virus responsable del brot pertany a un llinatge que fa anys que circula per diferents països de Sud-amèrica.
Gràcies a la combinació de dades epidemiològiques i tècniques avançades de seqüenciació genòmica s’ha pogut demostrar la transmissió interpersonal i reconstruir la trajectòria de la variant implicada. No obstant això, l’estudi no aconsegueix precisar el lloc ni la circumstància exacta en què es va originar la infecció inicial, que acabà afectant 13 persones i provocà tres morts.
La variant Andes, present de manera natural en àrees concretes de l’Argentina i Xile, té la particularitat de poder-se propagar entre humans en situacions determinades, a diferència de la majoria de hantavirus, el contagi dels quals a les persones es produeix principalment per contacte amb rosegadors infectats.
Per aquest motiu, des de l’inici del brot va sorgir el dubte de si els afectats havien estat exposats de manera independent al virus abans d’embarcar o si, al contrari, el contagi s’havia produït entre passatgers i tripulació durant el viatge que va començar l’1 d’abril a Ushuaia (Argentina).
L’examen dels contactes documentats entre els casos, la cronologia de l’aparició de símptomes i els resultats de la seqüenciació del genoma del virus, realitzats per laboratoris del Canadà, França, Països Baixos, Senegal, Sud-àfrica, Suïssa i Espanya, va permetre reconstruir les possibles cadenes de contagi i reforçar la hipòtesi de la transmissió de persona a persona al creuer.
A més, l’episodi d’un pacient que va començar amb símptomes el 31 de maig, uns 60 dies després de la sortida del vaixell de l’Argentina i després de mantenir un contacte estret i perllongat amb un altre infectat, va acabar d’enfortir aquesta via de propagació, en excedir el període d’incubació considerat per a infeccions prèvies a l’embarcard.
Vincle amb un llinatge de la Patagònia
L’estudi va obrir també la possibilitat de rastrejar l’origen genètic del virus responsable del brot. Per fer-ho, es van comparar les seqüències dels casos del creuer amb mostres antigues i dades de vigilància obtingudes a l’Argentina.
Els anàlisis van mostrar una forta proximitat genètica entre el virus del brot i soques de hantavirus Andes identificades amb anterioritat a les immediacions de Villa Meliquina, al nord de la Patagònia, on el 2018 dos germans van desenvolupar un síndrome pulmonar per hantavirus.
En la primera comparació, aquestes seqüències històriques se situaven com els parents genètics més pròxims coneguts del virus que va causar aquest brot. A partir d’aquí, la recerca va continuar per determinar des de quan circulava la variant.
L’estudi de casos previs, juntament amb dades epidemiològiques de la regió i noves seqüències virals de la província argentina de Neuquén, va permetre detectar variants emparentades en casos registrats entre 2018 i 2025, cosa que indica que el llinatge ja estava descrit i actiu a la zona.
Reconstrucció dels primers contagis
Amb l’objectiu d’aclarir com va poder arribar el virus al creuer, els investigadors van reconstruir el recorregut dels dos primers casos, una parella que havia viatjat per l’Argentina, l’Uruguai i Xile abans de pujar a bord. Com que tots dos van morir sense poder detallar on es podrien haver contagiat, es va recórrer als registres migratoris, a les visites a enclavaments d’observació d’aus, a la informació de les autoritats locals i a la distribució coneguda dels rosegadors portadors del virus Andes.
En un primer moment, l’itinerari de la parella semblava oferir una explicació plausible, ja que incloïa una estada en una zona vinculada al llinatge del nord de la Patagònia. No obstant això, es va comprovar que aquesta visita es va produir massa aviat com per encaixar amb els temps d’incubació del virus.
Posteriorment es va explorar si altres coincidències genètiques en diferents regions visitades per la parella podien ajudar a aclarir l’evolució del virus, però l’anàlisi no va aconseguir determinar el punt exacte en què es va produir la infecció inicial.
Les autores Maripaz Sánchez Seco i Anabel Negredo, que participen en el treball, subratllen la importància de la col·laboració internacional que ha fet possibles aquests resultats.
"Cap laboratori, tot sol, hauria pogut explicar aquesta història. Alguns equips coneixien la història del virus a Amèrica del Sud, mentre que altres aportaven la seva experiència en la recerca de brots, el diagnòstic o l’anàlisi genòmica. El que va marcar la diferència va ser la nostra capacitat per aplegar aquests coneixements, qüestionar els nostres propis descobriments i construir una imatge més sòlida del que va passar", ha destacat l’investigador principal a la Facultat de Medicina Icahn Mount Sinai de Nova York, Gustavo Palacios.