Un grup d'investigadors de la Universidad Rey Juan Carlos (URJC) de Madrid i de l'Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol ha dut a terme un estudi que conclou que la teràpia assistida amb gossos "s'associa amb millores en l'autoeficàcia d'adolescents ingressats" en unitats psiquiàtriques específiques per a aquest tram d'edat.
El treball, impulsat per l'Oficina de Intervenciones Asistidas con Animales (IAA) de la URJC i per la institució catalana, també ha detectat una millora de l'autoestima en aquests menors hospitalitzats. Per a això s'ha dissenyat un assaig clínic "amb dos grups seleccionats de centres hospitalaris nacionals de referència".
Els hospitals participants han estat l'Infantil Universitario Niño Jesús de Madrid, el de Mataró (Barcelona) i l'Universitari de Santa María de Lleida. "El primer grup va rebre teràpia habitual, mentre que el segon va participar, a més, en sessions amb un gos terapèutic", detallen els autors, entre ells el psicòleg i professor col·laborador de l'Oficina IAA de la URJC, Luis Lucio Lobato Rincón.
"Els objectius específics van ser avaluar els efectes de la teràpia assistida per animals en autoestima i autoeficàcia i valorar la percepció i satisfacció dels participants i professionals amb la intervenció", ha assenyalat Lobato Rincón. Per valorar els resultats, l'equip va mesurar l'autoeficàcia i l'ansietat "abans i després de les sessions mitjançant qüestionaris validats, com l''Escala de Autoeficacia' i l''Inventario de Ansiedad Estado-Rasgo'".
Resultats de l'estudi i opinió dels professionals
Les troballes, publicades a la revista 'BMC Complementary Medicine and Therapies', mostren, segons els autors, que la teràpia assistida amb gossos "va millorar l'autoeficàcia dels adolescents en comparació amb el grup de control". "La intervenció va ser valorada de forma molt positiva pels professionals, que van destacar un increment notable en la motivació, l'actitud i l'adherència terapèutica dels pacients", han subratllat.
"La teràpia assistida amb gossos es veu com una intervenció 'amigable', centrada en la motivació del pacient pediàtric i adolescent en tractaments psiquiàtrics, un àmbit que amb freqüència es veu acompanyat d'estigmes i de situacions familiars complexes", destaquen els investigadors. Davant d'aquests resultats, Lobato Rincón anima a "avançar en estudis d'aquest tipus que analitzin els efectes també a llarg termini".