Una especialista reclama desterrar la idea que l’obesitat depèn només de la força de voluntat

Els experts reclamen tractar l’obesitat com una malaltia crònica i alerten del seu enorme impacte econòmic, social i del pes de l’estigma en els pacients.

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

2 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 4 de noviembre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE26,3 %
  • Vox19,5 %
  • Frente Amplio6,5 %
  • ERC2,5 %
  • Podemos2,2 %
  • SALF2,2 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

La directora de ConCiencia en Obesidad, la doctora Irene Bretón, ha subratllat la importància d’abandonar la concepció de l’obesitat com a “una qüestió de força de voluntat” i d’impulsar un enfocament integral i coordinat entre diferents especialitats i nivells assistencials que “posi la persona al centre”.

Durant la iniciativa 'ConCiencia en Obesidad', promoguda per Boehringer Ingelheim i que ha aplegat especialistes clínics, periodistes, investigadors, pacients i representants institucionals, Bretón ha insistit que “l’obesitat és una malaltia crònica, complexa i amb múltiples comorbiditats, i l’hem de tractar com a tal”.

En aquesta trobada, l’economista de la salut, la doctora Núria Mas, ha recalcat que l’obesitat transcendeix l’àmbit purament sanitari: “També té un elevat impacte econòmic i social”. L’experta ha examinat com l’obesitat repercuteix en l’ús dels recursos sanitaris, en la productivitat i en l’equitat, a més de valorar el cost de no intervenir de manera precoç.

Mas ha incidit que les conseqüències de l’obesitat superen l’esfera individual, ja que condicionen la participació en el mercat laboral, redueixen la productivitat i afegeixen una càrrega notable al sistema sanitari i a l’economia en general.

En el cas d’Espanya, d’acord amb el model de l’OCDE per al període 2020-2050, el sobrepès i l’obesitat suposen prop del 10 per cent de la despesa sanitària, redueixen el PIB aproximadament un 3 per cent i originen una pèrdua de producció laboral equivalent a uns 479.000 llocs de treball a temps complet a l’any.

Les dades mostren, a més, que la inacció comporta un cost creixent. La Federación Mundial de Obesidad i RTI International calculen que el cost total del sobrepès i l’obesitat a Espanya va assolir els 26.030 milions d’euros el 2019 i podria elevar-se fins als 34.614 milions el 2030, en euros constants del 2019. Entorn de dos terços d’aquesta factura són costos indirectes associats a la mortalitat prematura, l’absentisme i la reducció de la productivitat laboral.

Segons els especialistes, conviure amb l’obesitat implica sovint suportar estigmes i desigualtats. La investigadora Sara Morais ha recalcat que "l’estigma associat al pes continua sent una de les grans barreres perquè les persones amb obesitat busquin ajuda i rebin una atenció adequada. Les desigualtats socials i l’entorn en què vivim condicionen la nostra salut, i no podem seguir culpabilitzant el pacient d’una malaltia en què influeixen tants factors".