La Policia identifica dos alts càrrecs marroquins que van donar ordres a la frontera durant l’entrada massiva de migrants a Ceuta

La investigació sobre l'entrada massiva de migrants a Ceuta dels dies 30 i 31 de juliol de 2026 continua oberta a l'Audiència Nacional, sota la direcció de la magistrada María Tardón. Està en fase d'instrucció: es reuneixen proves per aclarir què va passar i qui podria tenir responsabilitat penal. L'arxiu acordat pel Tribunal Suprem respecte de les denúncies contra membres del Govern no tanca aquesta investigació.

Estat actual de la causa

L'Audiència Nacional va assumir la investigació del fons dels fets al setembre, amb suport de la Fiscalia. Examina possibles delictes contra els drets dels ciutadans estrangers, homicidis i lesions imprudents, organització criminal i eventuals delictes contra la pau o la independència de l'Estat. Són hipòtesis que s'han de comprovar, no responsabilitats ja acreditades, segons la informació de Demócrata.

La investigació abasta tant la possible organització de l'entrada des del Marroc com les actuacions desenvolupades a Espanya. El Jutjat d'Instrucció número 6 de Ceuta va acordar remetre a l'Audiència Nacional les actuacions sobre el delegat del Govern, en apreciar connexió entre ambdues investigacions. Aquesta remissió permet examinar conjuntament fets, alertes i proves relacionades, com explica aquesta informació.

Quines proves s'estan examinant

• Identificació de possibles responsables. La informació publicada el 5 de novembre assenyala que la Policia ha identificat dos alts comandaments marroquins presents a la frontera. Aquesta identificació acredita la seva presència, però no demostra per si sola que organitzessin la mobilització. L'informe respon a l'encàrrec judicial de localitzar persones o estructures capaces de planificar-la, segons Demócrata.
• Informació d'intel·ligència. El CNI va remetre un informe que atribueix el desbordament a una actuació insuficient i passiva de les forces marroquines, malgrat conèixer prèviament el flux previst. És una valoració incorporada a les investigacions, no una conclusió judicial definitiva sobre l'organització dels fets, segons la informació del 16 d'octubre.
• Avisos i resposta administrativa. Després de declarar Juan Jesús Vivas com a testimoni el 30 de setembre, Tardón va requerir les trucades realitzades a Presidència entre el 27 i el 30 de juliol. Busca contrastar les versions sobre les advertències prèvies i la seva atenció. El registre pot acreditar dates i interlocutors, però no necessàriament el contingut de les converses, com detalla aquesta notícia.

Què significa l'arxiu del Suprem

El 4 de novembre es va conèixer l'arxiu d'una querella i tres denúncies contra Pedro Sánchez i diversos ministres per manca d'indicis suficients per obrir-los una causa penal. El Suprem exigeix individualitzar quina informació va rebre cada responsable, quines decisions va prendre i quins mitjans tenia disponibles. No és una absolució ni l'arxiu de tota la causa: l'esclariment continua a l'Audiència Nacional, segons Demócrata, 4 de novembre.

Pròxims passos processals

El següent treball consisteix a valorar conjuntament els informes policials i d'intel·ligència, les declaracions i la documentació sobre comunicacions i alertes. A partir d'aquest contrast podran acordar-se diligències addicionals per precisar conductes i responsabilitats; no consta a les informacions consultades una data de tancament de la instrucció ni de judici.

Si Tardón troba indicis individualitzats contra un membre de l'Executiu aforat davant el Suprem, haurà d'enviar una exposició raonada: un escrit que expliqui els fets i les proves que justificarien investigar-lo. Correspondrà aleshores al Suprem decidir si obre una causa. Aquest pas és eventual; no consta que s'hagi acordat ja.

María Tardón exerceix funcions d'instrucció penal a l'Audiència Nacional: investiga fets presumptament delictius, acorda diligències i adopta les decisions judicials necessàries per preparar, quan correspongui, un judici. No té una competència personal il·limitada: les seves atribucions depenen de l'òrgan que ocupa, de les matèries que estableix la legislació i de la distribució d'assumptes.

El seu lloc i l'abast de les seves atribucions

El Consell General del Poder Judicial va anunciar a l'octubre de 2018 la seva incorporació com a titular del Jutjat Central d'Instrucció número 3, segons aquesta comunicació oficial. Amb la reorganització judicial, la seva funció instructora s'emmarca a la Secció d'Instrucció del Tribunal Central d'Instància, corresponent a l'antic jutjat central.

La distinció fonamental és entre investigar i jutjar. Com a instructora, aclareix els fets i determina si existeixen indicis suficients per continuar el procediment. No li correspon, per aquesta mateixa funció, celebrar el judici i dictar sentència sobre la culpabilitat de les persones investigades.

Quins delictes pot investigar

La competència material deriva principalment de la Llei Orgànica del Poder Judicial, especialment de les matèries atribuïdes a la jurisdicció penal central en el seu article 65, juntament amb altres atribucions legals específiques. Comprèn, amb els requisits corresponents:

• Delictes contra la Corona, alts organismes de la nació i la forma de Govern.
• Determinats delictes de falsificació de moneda i delictes monetaris, dins de l'àmbit legalment atribuït a aquests òrgans.
• Defraudacions i alteracions de preus quan concurren les circumstàncies de gravetat i abast territorial exigides legalment.
• Tràfic de drogues i determinats fraus alimentaris o farmacèutics comesos per organitzacions o grups la actuació dels quals s'estén a diferents territoris.
• terrorisme i delictes vinculats la investigació dels quals correspongui a la jurisdicció central.
• Delictes comesos fora d'Espanya, únicament quan la legislació permeti que els tribunals espanyols els investiguin.

Per tant, no n'hi ha prou que una causa sigui important, tingui repercussió pública o presenti una dimensió internacional. Tampoc tota corrupció, blanqueig de capitals o criminalitat organitzada correspon automàticament a l'Audiència Nacional: ha d'existir una atribució legal de competència i una connexió suficient amb els fets investigats.

Quines decisions pot adoptar

La Llei d'Enjudiciament Criminal proporciona el marc de les seves actuacions. Dins d'una causa de la seva competència, les seves funcions inclouen:

• Dirigir la investigació: rebre declaracions d'investigats i testimonis, sol·licitar informes pericials i documentació, i ordenar diligències per aclarir els fets.
• Dirigir la policia judicial en les actuacions que li encomani. Aquesta dependència funcional es refereix a la investigació judicial, no al comandament administratiu general dels cossos policials.
• Resoldre sobre mesures que afecten drets fonamentals, com registres domiciliàries o intervencions de comunicacions, quan concurrin els requisits i garanties legals.
• Adoptar mesures cautelars, inclosa la presó provisional quan procedeixi. Aquestes mesures no equivalen a una declaració de culpabilitat.
• Decidir sobre la continuació o l'arxiu de les actuacions i adoptar les resolucions que corresponguin perquè la causa avanci cap al judici, segons el procediment aplicable.

Cooperació internacional i límits

També pot intervenir en procediments d'extradició passiva i ordres europees de detenció i lliurament, en els termes previstos legalment. Això no significa que concentri totes les decisions: determinades resolucions corresponen a la Sala de lo Penal.

La seva actuació està sotmesa a les regles de competència, als drets de defensa i als recursos legalment previstos. La Sala de lo Penal de l'Audiència Nacional revisa les seves resolucions quan procedeix l'apel·lació. En definitiva, la seva funció consisteix a investigar amb garanties, no a substituir el tribunal sentenciador ni a exercir competències generals de seguretat o direcció política.

Mohamed El Oualidi és un alt comandament de la Direcció General de Seguretat Nacional del Marroc (DGSN). La trajectòria publicada el situa al capdavant de comissaries a Salé, Jemisset i Rabat abans d'assumir, el 2019, la capçalera policial de la Prefectura de Tetuán. La informació disponible permet reconstruir aquests fets, però no ofereix una biografia oficial completa ni les dates de cada destí anterior.

Trajectòria i destins coneguts

L'historial recollit per El Correo, a partir d'informació de la Policia espanyola, descriu una carrera de responsabilitats directives dins de la DGSN. Els llocs identificats són els següents:

• Salé: va estar al capdavant de dependències policials d'aquesta ciutat. No consta a les fonts consultades la denominació exacta de la comissaria, la data del nomenament ni la durada del destí.
• Jemisset: també va exercir funcions de direcció policial. La informació publicada no precisa el seu rang administratiu en aquella etapa ni les dates d'incorporació i sortida.
• Rabat: figura entre les ciutats en què va dirigir comissaries abans del seu nomenament a Tetuán. Tampoc es detalla quina dependència va encapçalar.
• Tetuán, des del 2019: va ser nomenat màxim responsable policial de la prefectura, amb la denominació de wali de seguretat, traduïda a la premsa espanyola com a prefecte o cap de Policia.

Aquestes referències acrediten diversos destins de comandament, però no permeten establir l'ordre exacte de les seves etapes a Salé, Jemisset i Rabat. Per tant, s'han d'entendre com a destins anteriors coneguts, no com una cronologia completa d'ascensos i trasllats.

Càrrec a Tetuán i responsabilitats

Les notícies publicades el 5 de novembre de 2026 continuen identificant-lo com a responsable de la Prefectura de Policia de Tetuán. Demócrata assenyala que compta amb una àmplia trajectòria a la DGSN i que entre les seves funcions hi ha la coordinació dels dispositius de seguretat de la regió.

Les informacions de Información i El Faro de Ceuta vinculen la seva responsabilitat territorial amb la direcció i supervisió d'actuacions de la DGSN i la coordinació amb les Forces Auxiliars. Aquest àmbit inclou dispositius de seguretat i control fronterer a la zona propera a Ceuta.

Convé distingir càrrec i rang: la denominació de prefecte o wali de seguretat identifica la seva responsabilitat territorial. Les fonts consultades no precisen el seu grau formal dins de l'escala policial marroquina, per la qual cosa no correspon atribuir-li una equivalència concreta amb els rangs espanyols.

Per què el seu nom apareix a la informació recent

El seu perfil professional ha transcendit en el context d'una investigació de l'Audiència Nacional sobre l'entrada massiva de migrants a Ceuta els dies 30 i 31 de juliol de 2026. Segons Demócrata, la Policia Nacional el va identificar en fins a vint vídeos gravats a les immediacions del pas de Bab Sebta, a Fnideq, davant del Tarajal.

Es tracta d'informació sobre la seva presència i posició de comandament, no d'un nou nomenament. La mateixa notícia precisa que identificar-lo en aquelles imatges no permet concloure, per si sol, que organitzés la mobilització ni suposa atribuir-li responsabilitat penal.

Què falta per completar el seu historial

No consten a les fonts consultades la seva data d'ingrés a la DGSN, formació, primers destins, ascensos, condecoracions o dates de cessament en els llocs anteriors. En síntesi, la seva carrera coneguda combina direcció de comissaries i comandament territorial a Tetuán des del 2019; una reconstrucció més detallada exigiria documentació addicional sobre els seus nomenaments.