La crisi migratòria de Ceuta dóna un nou salt a l'escenari europeu. Iustitia Europa ha presentat aquest dimarts una denúncia formal davant la Comissió Europea, el Parlament Europeu, el Consell Europeu i el Consell de la Unió Europea per reclamar una investigació sobre l'entrada massiva d'immigrants des de Marroc i sobre la resposta que, al seu parer, han ofert les institucions comunitàries i diversos Estats membres després dels esdeveniments.
L'iniciativa arriba en un moment de màxima tensió política i diplomàtica, després que Itàlia decidís reforçar els controls sobre els viatgers procedents d'Espanya i que diversos governs europeus hagin reclamat explicacions a l'Executiu de Pedro Sánchez per la gestió de la crisi. En aquest context, Iustitia Europa considera que la Unió Europea està traslladant les conseqüències al país que, segons sosté, ha patit l'agressió, en lloc de centrar el focus sobre Marroc.
En l'escrit remès a les institucions comunitàries, la formació sosté que l'entrada de prop de 70.000 persones des de territori marroquí no pot interpretar-se com un fenomen migratori espontani, sinó com una actuació d'extraordinària gravetat que va afectar la sobirania nacional, la seguretat de l'Estat i una de les fronteres exteriors de la Unió Europea.
En contra de la posició d'Itàlia
La denúncia recorda a més que l'Audiència Nacional ja ha incoada diligències prèvies després de la denúncia presentada pel president d'Iustitia Europa, Luis María Pardo, per investigar si els fets van poder respondre a una actuació organitzada o dirigida per una organització criminal. A parer del partit, l'existència d'aquesta investigació judicial reforça la necessitat que les institucions europees analitzin també el succeït.
Un dels principals retrets de la formació es dirigeix contra la reacció d'alguns socis comunitaris. Iustitia Europa considera "incomprensible" que, mentre la Justícia espanyola investiga uns fets que considera d'especial gravetat, determinats Estats membres hagin optat per imposar restriccions o reforçar controls sobre Espanya, en lloc d'exigir responsabilitats al Regne de Marroc.
En aquest sentit, l'organització sosté que aquesta resposta resulta incompatible amb els principis de solidaritat, cooperació lleial i defensa de les fronteres exteriors que inspiren el projecte comunitari. A parer seu, si la frontera afectada és una frontera de la Unió Europea, la resposta també hauria de ser comuna i orientar-se a aclarir l'origen dels fets.
Què passa amb l'Estat agredit?
El president de Iustitia Europa, Luis María Pardo, afirma que "no acceptem que la Unió Europea guardi silenci davant l'agressor mentre assenyala l'Estat agredit". En la seva opinió, si l'Audiència Nacional considera que hi ha elements suficients per investigar el que ha ocorregut, "les institucions europees tenen l'obligació política i moral d'investigar també què va passar, qui ho va permetre i per què alguns governs van decidir castigar Espanya en lloc d'exigir responsabilitats a Marroc".
Pardo defensa a més, que la protecció de la sobirania nacional s'ha de situar per sobre de les diferències ideològiques i partidistes. "Defensem un patriotisme per sobre d'ideologies i de partits, transversal, que situï la defensa d'Espanya per sobre de qualsevol interès partidista o supranacional. Cap institució té sentit si no protegeix abans les nacions i els ciutadans que la sostenen", assenyala.
Investigar a Marroc
En la seva denúncia, Iustitia Europa sosté que Espanya no pot convertir-se en l'únic Estat que suporti les conseqüències d'una actuació executada des de territori estranger mentre, segons afirma, s'evita analitzar l'origen dels fets. Per això, sol·licita formalment a les institucions europees l'obertura d'una investigació que abraci tant l'actuació de Marroc com la resposta oferida pels Estats membres i pels propis òrgans de la Unió Europea.
La formació conclou que la crisi de Ceuta ha deixat de ser un assumpte exclusivament espanyol per convertir-se en un repte que afecta directament la seguretat de les fronteres exteriors de la Unió. En conseqüència, reclama que Brussel·les aclareixi el que ha succeït, depuri les responsabilitats que puguin derivar-se de la investigació i adopti les mesures necessàries per impedir que una situació similar torni a repetir-se en territori europeu.