El grup de hackers Jabaroot, que ha tornat a situar-se en el focus per la filtració d'informació relacionada amb els serveis de seguretat de Marroc i les seves acusacions sobre la crisi migratòria de Ceuta, ja havia protagonitzat mesos abans un altre atac contra una institució marroquina. L'Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE) va documentar a l'abril de 2025 una filtració atribuïda al grup contra la Tresoreria Nacional de la Seguretat Social de Marroc.
Segons va explicar INCIBE, Jabaroot va publicar l'8 d'abril de 2025 dades confidencials extretes de la CNSS marroquina. El conjunt d'informació filtrada incloïa més de 53.000 arxius amb registres de gairebé mig milió d'empreses i prop de dos milions d'empleats.
Els documents contenien, entre altres dades, informació sobre l'afiliació a empreses, números d'identificació de treballadors, salaris i dades de contacte. INCIBE va assenyalar a més que la majoria d'aquests dades semblaven haver quedat exposades en text clar en servidors compromesos.
INCIBE va recollir la motivació política atribuïda a l'atac
L'organisme espanyol va explicar que, segons les declaracions realitzades pel mateix actor de amenaces, la filtració de la Seguretat Social marroquina responia a una motivació política. Jabaroot va presentar l'atac com una represàlia per un altre incident anterior contra el compte a X del Servei de Premsa Argelí.
Aquell atac havia estat atribuït per Jabaroot a actors vinculats a Marroc i el compte va ser rebatejat com "Sahara Marocain", en referència a la disputa entre Marroc i Algèria pel Sàhara Occidental. Posteriorment, el compte va ser suspès.
Després d'anunciar la filtració de la CNSS, Jabaroot va difondre també contingut addicional a Telegram, incloent una captura de pantalla que suposadament mostrava un atac contra la pàgina web del Ministeri de Treball marroquí. El grup va assegurar que aquella acció formava part d'una campanya més àmplia com a resposta a altres incidents atribuïts a hackers marroquins contra institucions argelines.
La filtració actual torna a situar Jabaroot al centre del cas
La nova aparició del grup es produeix després que Jabaroot difongués dades de membres dels serveis de seguretat del Marroc i assegurés disposar d'una base de dades amb informació d'uns 70.000 registres. El grup vincula ara la seva activitat amb la crisi migratòria de Ceuta i acusa responsables de la cúpula de seguretat marroquina d'haver participat en la planificació de l'entrada massiva registrada el passat 30 de juliol.
Entre la informació cuya difusió s'ha atribuït a Jabaroot figuren noms i dades personals d'integrants de la Direcció General de Supervisió del Territori (DGST), el servei d'intel·ligència interior marroquí, i de la Direcció General de Seguretat Nacional (DGSN), la Policia del país.
La dimensió exacta d'aquesta nova filtració requereix cautela. Les informacions disponibles assenyalen que Jabaroot ha divulgat noms i dates de naixement d'alguns membres dels serveis marroquins i afirma disposar d'una altra base de dades amb al voltant de 70.000 registres. No existeix una confirmació oficial independent que tots aquests registres corresponen a agents d'intel·ligència o policies.
Les acusacions sobre l'entrada massiva a Ceuta
L'organització assenyala directament a Abdellatif Hammouchi, responsable de la DGST i de la DGSN, i a Fouad Ali el Himma, un dels principals consellers del rei Mohamed VI, pel seu suposat paper en els esdeveniments de Ceuta.
Segons els missatges atribuïts al grup, ambdós haurien participat en la planificació de l'operació que va desembocar en l'entrada massiva de migrants a la ciutat autònoma. Aquestes acusacions provenen del mateix grup responsable de la filtració i no han estat acreditades de manera independent.
Jabaroot assegura a més conservar documentació que encara no ha fet pública i ha anunciat que podria revelar els noms de qui, segons la seva versió, "orquestraven i coordinaven el pla de Ceuta". El grup també afirma disposar d'ordres dirigides a agents que es van desplaçar a Fnideq, la localitat marroquina de Castillejos situada al costat de la frontera ceutí, abans i durant els esdeveniments del 30 de juliol.