Loteria Nacional avui, dijous 5 de novembre: resultat, número premiat i premis

El control dels sortejos de la Loteria Nacional combina la supervisió del propi acte amb la fiscalització posterior de la gestió i del pagament de premis. SELAE organitza els sortejos; una taula de control supervisa la seva celebració i deixa constància documental; i els controls econòmic-financers examinen com s’administren els fons. Convé distingir aquestes funcions: garantir la regularitat d’una extracció no equival a auditar els comptes.

1. Marc normatiu i responsabilitats

Entre les referències procedimentals figuren la Instrucció general de Loteries de 23 de març de 1956 i el Reial Decret 773/1989, sobre aspectes formals dels sortejos. A elles s’hi afegeixen els programes específics, que concreten les condicions de cada sorteig, i la normativa de control econòmic-financer del sector públic.

SELAE assumeix la preparació tècnica, l’organització i la gestió comercial. La intervenció d’un fedatari no substitueix aquestes responsabilitats. Tampoc no s’ha de confondre la presència d’un interventor a la taula amb una auditoria completa de tota l’activitat de la societat.

2. Abans del sorteig: programa i comprovacions

La preparació comença amb la determinació de les condicions anunciades: data, emissió, sèries, bitllets, preu i distribució de premis. Les operacions han de correspondre’s amb el programa aplicable.

• Preparació material: es disposen els bombos, boles i altres elements necessaris segons el sistema utilitzat.
• Verificació tècnica: els serveis responsables comproven els mitjans humans i tècnics que s’empraran.
• Taula de control: es constitueix amb un president i, com a mínim, un interventor o fedatari públic, conforme al règim formal.
• Comprovació prèvia: es verifica la correspondència dels elements del sorteig amb les seves condicions i premis.

Els detalls operatius no són idèntics en tots els sortejos: s’han de seguir les regles del sistema concret, sense traslladar automàticament les particularitats del sorteig tradicional a qualsevol altra modalitat.

3. Durant el sorteig: publicitat, supervisió i acta

El sorteig té caràcter públic. El personal designat realitza les extraccions i les operacions de lectura i comprovació, mentre la taula supervisa la seva regularitat i el compliment del programa.

L’interventor o fedatari públic compleix una funció de garantia formal: constata les operacions, sense triar els números ni decidir el resultat. La taula aixeca un acta sobre el desenvolupament de l’acte i la seva adequació a les normes. Les incidències s’han de documentar i tractar conforme a les regles aplicables; una alteració de les condicions anunciades no es pot resoldre informalment.

4. Després: resultats i pagament de premis

SELAE comprova els resultats i publica les llistes oficials. El control continua en pagar: s’ha de verificar el títol premiat, documentar l’abonament i identificar el perceptors quan correspongui. També es contrasten vendes, premis, pagaments i documentació justificativa.

Aquesta fase inclou la prevenció del blanqueig de capitals: detectar operacions sospitoses i comunicar-les al Sepblac, l’organisme encarregat de rebre i analitzar aquestes comunicacions.

5. Fiscalització externa i millores exigides

El Tribunal de Comptes fiscalitza la gestió econòmic-financera. Una resolució parlamentària de maig de 2025, publicada el 15 de juliol, va assumir les conclusions del seu informe sobre la gestió de premis de SELAE el 2022 i va instar a:

• Millorar la detecció informàtica del frau i reforçar la independència i els mitjans de prevenció del blanqueig.
• Agilitzar les comunicacions al Sepblac i millorar la formació.
• Ordenar els procediments de pagament i exigir als bancs la documentació identificativa i justificativa.

Són exigències de millora, no prova de la seva execució. En definitiva, el control abasta tant l’extracció pública com la destinació i la traçabilitat dels diners.

El president de la Societat Estatal Loteries i Apostes de l’Estat (SELAE) té una funció de direcció executiva i coordinació sobre l’organització dels jocs i sortejos de la societat. Això no significa que hagi de presidir personalment cada sorteig ni realitzar-ne les comprovacions materials: aquestes tasques corresponen als responsables operatius i als òrgans de control previstos per a cada joc.

Funcions que afecten l’organització dels sortejos

L’estructura organitzativa de SELAE i la seva informació corporativa de 2025 permeten concretar les seves responsabilitats:

• Impulsar i coordinar l’activitat. Dirigeix l’actuació empresarial de SELAE, que comprèn la gestió, explotació i comercialització dels seus jocs i l’organització dels sortejos corresponents.
• Fixar directrius generals. Orienta la feina de les diferents direccions de la societat. En relació amb els sortejos, el seu paper és de direcció del conjunt de l’organització, no d’execució personal de cada operació.
• Executar els acords de govern. Compleix i fa complir les decisions adoptades pels òrgans de la societat i exerceix les facultats executives que li hagi conferit el Consell d’Administració.
• Impulsar la innovació. Dissenya i implanta projectes d’innovació dels jocs destinats al desenvolupament de SELAE, respectant les regles i autoritzacions que corresponguin.
• Presidir el Consell d’Administració. Convoca ordinàriament les seves reunions, fixa l’ordre del dia i dirigeix els debats. Aquesta presidència corporativa no s’ha de confondre amb la presidència de la taula d’un sorteig, com reflecteix la documentació de govern corporatiu.

Què correspon a l’organització operativa

L’organització concreta depèn de les normes de cada modalitat. En jocs com Bonoloto o la Loteria Primitiva, aquestes regulen la celebració pública del sorteig i la intervenció d’una Taula de Control. Per tant, no existeix una regla general segons la qual el president de SELAE hagi de dirigir personalment tots els sortejos.

Segons les normes de Bonoloto, la supervisió immediata correspon a una taula la presidència de la qual recau normalment en el director d’Operacions de Joc o en qui aquest delegui, amb intervenció d’un interventor o fedatari públic. La taula comprova que les operacions s’ajusten a les regles i al programa del sorteig i deixa constància mitjançant acta.

A més, la resolució publicada el 2019 contempla l’assistència de funcionaris de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat a actes preparatoris i executius dels sortejos i al pesatge de les boles. La direcció de SELAE ha de fer possible aquests controls, però no els substitueix.

Límits i distinció respecte del règim històric

El president no pot modificar lliurement les regles, premis o condicions dels sortejos al marge de la normativa, les autoritzacions aplicables i les competències del Consell o de la Junta General. Tampoc no és, per ocupar aquest càrrec, l’autoritat reguladora general del mercat del joc.

Convé distingir aquest règim de l’antiga entitat pública empresarial. L’Estatut aprovat el 1999 atribuïa expressament al seu president funcions com aprovar plans generals, vigilar l’activitat i dirigir la gestió comercial dels jocs. Aquestes atribucions històriques no s’han de traslladar automàticament a l’actual societat mercantil estatal. En síntesi: el president dirigeix i coordina; els òrgans operatius celebren i supervisen cada sorteig conforme a les seves normes.

Per cobrar un premi de la Loteria Nacional a Espanya, has d’acreditar el dret al premi, presentar-lo dins del termini establert i utilitzar el canal de pagament corresponent al seu import. També hauràs d’identificar-te quan correspongui i suportar la retenció fiscal si el premi supera el mínim exempt. No és necessari tenir nacionalitat espanyola ni residir a Espanya.

1. Presentar el dècim o acreditar la participació

Si vas comprar en un establiment, has de presentar el dècim o resguard original premiat. Una fotografia pot servir per documentar que el comparties, però no substitueix l’original per reclamar el premi. Si vas comprar mitjançant el canal oficial electrònic, la participació queda vinculada al teu compte d’usuari.

Si el dècim està deteriorat, no el manipulis: entrega’l en una administració perquè es remeti a SELAE i es comprovi la seva validesa. La Junta d’Andalusia explica aquest procediment i distingeix les participacions privades: aquestes es cobren a la persona o entitat que les va emetre.

2. Cobrar abans que caduqui

El dret al cobrament caduca als tres mesos, comptats des del dia següent al sorteig. No convé confondre aquest termini amb tres mesos des que descobreixes que has guanyat. Transcorregut el termini, es perd el dret a reclamar ordinàriament el premi, com recorda Demócrata.

3. Acudir al lloc adequat i identificar-se

• Premis inferiors a 2.000 euros: es poden cobrar als punts de venda autoritzats de Loteries i Apostes de l’Estat.
• Premis iguals o superiors a 2.000 euros: s’han de gestionar mitjançant les entitats financeres col·laboradores. El banc no pot cobrar una comissió per pagar el premi.

En el cobrament bancari has d’aportar la identificació exigida: DNI, NIE, passaport o un altre document admès, segons correspongui. L’entitat pot sol·licitar documentació addicional per les obligacions de prevenció del blanqueig de capitals. El llindar de 2.000 euros determina el canal de cobrament; no és el llindar a partir del qual es paguen impostos.

4. Acreditar la representació i els titulars

Si cobra una altra persona en nom teu, ha d’acreditar la seva representació. Quan intervinguin representants legals d’un menor, hauran de documentar tant la identitat del menor com la seva i la pàtria potestat o tutela. No s’ha de confondre aquesta representació amb una autorització general perquè els menors participin en jocs d’atzar.

Si el dècim és compartit, cal identificar tots els beneficiaris i el seu percentatge. Convé conservar proves prèvies de la distribució. Cobrar com a gestor i distribuir allò que ja pertanyia a cada participant no equival a regalar diners; lliurar després part d’un premi exclusivament propi pot constituir una donació, segons explica Demócrata.

5. Aplicar la fiscalitat corresponent

Els primers 40.000 euros per dècim estan exempts del gravamen especial. Sobre l’excés es reté el 20 %, segons l’Agència Tributària. Per exemple, d’un premi de 100.000 euros se’n retenen 12.000 i se’n cobren 88.000.

En premis compartits, l’exempció es reparteix proporcionalment: no corresponen 40.000 euros a cada persona. Practicada la retenció, el premi no torna a integrar-se en l’IRPF ordinari; sí que poden tributar els rendiments posteriors. Els no residents també estan subjectes al règim fiscal corresponent.