El Tribunal Suprem ha deixat sense efecte la condemna per delicte contra la integritat moral imposada a un home per diversos comentaris publicats a la xarxa social X després de la caiguda al pou de Julen, el nen de dos anys que va morir a Totalán (Màlaga) al gener de 2019. La Sala de lo Penal conclou que es tracta d'expressions mancats d'empatia, però no constitutives d'il·lícit penal.
En una sentència recollida per Europa Press, el tribunal superior estima el recurs de cassació de l'acusat i revoca la sentència dictada per un Jutjat de lo Penal de Madrid, posteriorment ratificada per l'Audiència Provincial, que li havia imposat 18 mesos de presó i el pagament de 6.000 euros d'indemnització als pares del menor.
Els magistrats, recolzant-se en la doctrina del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans, emmarquen aquests missatges dins de la llibertat d'expressió i conclouen que no encaixen en el tipus penal de delicte contra la integritat moral, malgrat la "falta de sensibilitat" que suposaven per als progenitors del nen.
"Indubtablement, les expressions proferides adoleixen d'una falta de sensibilitat cap al dolor d'uns pares per la pèrdua del menor i que, angoixats, constaten els denostats esforços per salvar la vida del seu fill que accidentalment havia caigut al pou", assenyalen els jutges, alhora que mostren "solidaritat cap a la família pel sofriment que la situació exposada en el fet provat refereix".
Segons recull la resolució, l'acusat va sostenir que les seves publicacions eren epigrames de caràcter satíric o crític, no dirigits a insultar els pares ni al menor, sinó a qüestionar la cobertura mediàtica de l'esdeveniment i el sistema de difusió contínua de notícies des del lloc dels fets, que al seu judici no aportava informació rellevant.
El Suprem subratlla que "el rellevant per a l'autor" era ridiculitzar l'atenció informativa i "la cobertura del fet, no pretenia agredir al menor i la seva família, a la qual no coneixia ni va arribar a representar-se la lesió produïda a aquestes persones".
"Eren tangencials a la publicació dels seus epigrames. Si no hi ha destinatari de l'afronta publicada, no hi ha atac a la integritat moral del subjecte passiu i la conducta s'emmarca en la llibertat d'expressió", raona el tribunal.
La Sala recorda que "la tipicitat del delicte contra la integritat moral exige una acció dirigida a infringir un menyscapte greu a la integritat moral", per la qual cosa, per evitar "una desmesura en la seva aplicació", la conducta degradant ha de ser greu, normalment reiterada, i produir-se en un context de relació entre autor i víctima en què l'acció es dirigeixi de forma directa a lesionar un dret personalíssim d'aquesta.
Referència al cas del 'tour de la Manada'
"Perquè la integritat moral forma part de la dignitat d'una persona i és precís que l'acció ataci al subjecte passiu, de la mateixa forma que en l'article 510 del Codi Penal l'acció va dirigida contra col·lectius vulnerables i el seu contingut ha de ser de tal gravetat que comprometi les normes de convivència social", afegeix la sentència.
En aquesta línia, els magistrats porten a col·lació una resolució del Tribunal Constitucional que el 2025 va concedir l'ampara a un condemnat per organitzar un denominat 'Tour de la Manada', de suposat caràcter sarcàstic, que proposava un itinerari per les carrers i llocs vinculats a la violació d'una dona a Pamplona el 2016.
El TC va subratllar llavors, recorda ara el Suprem, que malgrat la "gravetat" dels fets i la "poca empatia" mostrada amb la víctima, no s'havia analitzat el cas des de la perspectiva objectiva de la seva relació amb la llibertat d'expressió i de creació.
Igualment, la sentència del TS menciona que el TEDH ha fixat diversos criteris per valorar aquest tipus de supòsits: el context en què s'emeten les expressions, les capacitats personals de l'autor, la naturalesa i el to del llenguatge utilitzat, la possible reiteració del contingut ofensiu, el mitjà emprat per a la seva difusió i les condicions concretes d'aquesta difusió.
No obstant això, el Suprem puntualitza que "l'antijuricitat que, sens dubte, envolta el fet declarat provat pot ser objecte de compensació per la via de la responsabilitat civil a la qual es refereix la llei de protecció a l'honor i a la pròpia imatge", deixant oberta la possibilitat de reclamar per aquesta via sense acudir a l'àmbit penal.