La Justícia ha deixat sense efecte una reclamació de 9.290,52 euros de l'Ingés Mínim Vital (IMV) després que l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) considerés indegudament cobrades diverses mensualitats després d'incorporar-se una nova familiar al domicili de la beneficiària. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat la sentència de primera instància i ha rebutjat el recurs presentat per la Seguretat Social, que pretenia recuperar les quantitats abonades entre febrer i novembre de 2024.
El cas gira al voltant d'una qüestió especialment rellevant per a qui rep aquesta prestació: què passa quan canvia la composició de la unitat de convivència. La Llei de l'IMV obliga a comunicar les circumstàncies familiars, personals o econòmiques que puguin afectar l'ajuda i estableix, amb caràcter general, que la unitat de convivència ha de portar constituïda almenys sis mesos abans de la sol·licitud. No obstant això, el tribunal entén que aquestes normes no justificaven en aquest supòsit concret extingir la prestació i exigir la devolució de gairebé 9.300 euros.
L'IMV es va sol·licitar per a una llar formada per quatre adults
La beneficiària va presentar la seva sol·licitud inicial el 29 de setembre de 2022, declarant una unitat de convivència composta per quatre persones adultes. La mare del seu cònjuge va quedar empadronada posteriorment al mateix domicili, el 29 de gener de 2024, i el 22 de juliol d'aquell any la titular va demanar formalment a l'INSS que incorporés a aquesta familiar a l'expedient. Dos dies més tard, l'organisme va reconèixer finalment el dret a l'Ingés Mínim Vital amb efectes econòmics des d'octubre de 2022.
El problema va aparèixer mesos després, quan la Seguretat Social va revisar l'expedient. L'INSS va considerar que l'entrada d'una cinquena persona havia modificat la unitat de convivència i que la beneficiària no havia comunicat el canvi dins del termini legal de 30 dies naturals. A més, va entendre que la nova composició de la llar no podia complir el requisit dels sis mesos d'antiguitat exigits per la llei. Amb aquests arguments va extingir la prestació mitjançant una resolució de gener de 2025 i va reclamar 9.290,52 euros corresponents al període comprès entre l'1 de febrer i el 30 de novembre de 2024.
La Llei 19/2021 estableix efectivament que els beneficiaris han de comunicar en un màxim de 30 dies les circumstàncies que puguin afectar al manteniment de la prestació. També fixa, com a regla general, que una unitat de convivència ha d'haver estat constituïda de manera continuada durant almenys sis mesos abans de sol·licitar l'IMV.
El tribunal assenyala que l'INSS ja coneixia el canvi
L'argument decisiu per als jutges està en la cronologia. Quan l'INSS va aprovar definitivament la prestació, el 24 de juliol de 2024, la beneficiària ja havia sol·licitat dos dies abans que s'incorporés la mare de la seva parella. Per tant, l'Administració disposava d'aquesta informació quan va decidir reconèixer el dret a l'IMV.
El TSJ català comparteix així el criteri adoptat prèviament pel jutjat de primera instància: no resultava coherent reconèixer la prestació coneixent ja la nova composició familiar i posteriorment utilitzar aquesta mateixa circumstància per considerar indeguts els pagaments. La Sala afegeix un altre element essencial: la incorporació de la familiar no va suposar un augment de les rendes de la llar ni va modificar la situació de vulnerabilitat econòmica que justificava l'accés a l'IMV.
Això és especialment rellevant perquè l'Ingress Mínim Vital està dissenyat precisament per garantir un nivell mínim de renda a llars en situació de vulnerabilitat. La llei calcula aquesta situació tenint en compte els recursos econòmics del conjunt dels membres de la unitat de convivència i ajusta la renda garantida en funció del nombre de persones que la integren.
També haurà de recuperar 242 euros que li havien embargat
La resolució de primera instància, dictada el 25 de febrer de 2026, va anul·lar la decisió administrativa i va deixar sense efecte la reclamació dels 9.290,52 euros. A més, va ordenar a l'INSS retornar a la beneficiària 242,09 euros que li havien estat embargats el 29 d'octubre de 2025 dins del procediment de reintegrament.
La Seguretat Social va recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però la Sala de lo Social ha tornat a donar la raó a la perceptora en la seva sentència 4515/2026, de 28 de juliol. El tribunal desestima el recurs de l'INSS i manté íntegrament el fallo anterior, sense imposar costes. La resolució encara pot ser objecte, si es compleixen els requisits processals, d'un recurs de cassació per a la unificació de doctrina davant el Tribunal Suprem.
La sentència no elimina l'obligació de comunicar els canvis
El fallo no significa que qui rep el IMV pugui incorporar persones a la seva vivenda sense informar a la Seguretat Social. La normativa segueix obligant a comunicar qualsevol canvi familiar, personal, econòmic o de domicili que pugui afectar a la prestació, i el propi portal del IMV manté un procediment específic per comunicar aquestes variacions.
Tampoc significa que la incorporació d'un familiar mai pugui reduir o extingir l'IMV. Si aquesta persona aporta nous ingressos o patrimoni, pot canviar el càlcul econòmic de la llar. De la mateixa manera, la composició de la unitat de convivència influeix tant en els requisits d'accés com en la quantitat que correspon percebre.
El que estableix aquesta sentència és més concret: en aquest cas no procedia exigir 9.290 euros únicament per la incorporació d'una familiar quan l'Administració coneixia ja aquesta circumstància en reconèixer el dret i el canvi no havia eliminat la vulnerabilitat econòmica de la llar. Aquesta combinació de fets és la que ha portat a la Justícia a invalidar la reclamació.
Què fer si canvia la composició de la llar
Per als perceptors de l'IMV, el cas deixa una recomanació pràctica especialment important: comunicar com més aviat millor qualsevol canvi en les persones que viuen al domicili i conservar un justificant d'haver-ho fet. La Seguretat Social permet informar per via electrònica sobre modificacions familiars, personals, econòmiques, de domicili o de compte bancària.
Si posteriorment l'INSS revisa la prestació i reclama quantitats que considera cobrades indegudament, la persona afectada pot presentar una reclamació prèvia i, si aquesta és rebutjada, acudir a la jurisdicció social. La resolució catalana demostra que una reclamació de devolució de l'IMV no és necessàriament definitiva pel mer fet d'haver-la emesa la Seguretat Social: els tribunals poden revisar si l'extinció de l'ajuda i el càlcul de les quantitats exigides s'ajusten realment a les circumstàncies de la llar i a la pròpia actuació prèvia de l'Administració.