La secció quarta de l’Audiència Provincial de València ha decidit no reobrir el procediment penal per l’incendi ocorregut el 22 de febrer de 2024 en un immoble del barri de Campanar, a València, sinistre en què van morir deu persones. Els magistrats conclouen que no han aparegut fets nous ni proves sobrevingudes que justifiquin reprendre la investigació.
Així es recull en la resolució, a la qual ha tingut accés Europa Press, en què el tribunal desestima en la seva totalitat el recurs d’apel·lació plantejat per les representacions legals de diversos familiars de víctimes mortals i de la Comunitat de Propietaris de l’edifici afectat.
L’Audiència ratifica l’auto de 8 de maig de 2026 —dictat per la Secció d’instrucció del Tribunal de Primera Instància de València, plaça número 9— que ja va rebutjar reobrir la causa, així com la resolució de 16 de juny que va inadmetre el recurs de reforma. Amb aquest pronunciament, l’única opció que queda per a les famílies és acudir al Tribunal Constitucional (TC).
Els pròxims de diverses de les persones traspassades van recórrer davant l’Audiència l’arxivament inicial, al·legant l’existència d’un element novedós de rellevància: un informe pericial que, segons sostenien, introduïa aspectes tècnics no examinats durant la fase d’instrucció.
Defenien que aquest dictamen incorporava indicis nous, com la possible invalidesa o caducitat dels certificats de reacció al foc utilitzats per acreditar l’adequació del revestiment de la façana, o la diferència entre l’espessor del material analitzat per la Policia Científica (4,5 mm) i el que consta en la documentació aportada per ALUCOIL (4 mm).
Després d’analitzar aquest informe, el tribunal ha optat per no reobrir les diligències. Al seu entendre, «no constitueix pressupòsit habilitant per a la reobertura una mera discrepància amb la valoració jurídica o probatòria ja efectuada per l’òrgan instructor ni l’aportació de noves opinions, anàlisis o interpretacions sobre fets que ja van ser exhaustivament investigats i sotmesos a contradicció durant la instrucció».
L’Audiència sosté que l’exigència de novetat per justificar la reobertura «no es pot identificar amb la mera incorporació d’un nou informe pericial quan aquest recau sobre fets, documents i circumstàncies plenament coneguts durant la instrucció i ja valorats pels òrgans judicials».
En la mateixa línia, considera que l’informe presentat «no introdueix fets descoberts amb posterioritat a l’arxivament, ni prova documental fins aleshores desconeguda, ni resultats obtinguts mitjançant tècniques d’investigació que no s’haguessin pogut emprar durant la instrucció». «El que fa —afegeix— és una reinterpretació de la normativa aplicable, de la documentació existent en la causa i dels informes incorporats prèviament a les actuacions, oferint conclusions diferents de les assolides durant la investigació judicial».
Per això, l’Audiència remarca que el dictamen no pot qualificar-se com un element nou en sentit processal, sinó com una valoració tècnica alternativa de materials ja existents en el procediment, «insuficient per si sola per deixar sense efecte la fermesa derivada de l’arxivament provisional acordat», recalca.
NORMATIVA APLICABLE AL PROJECTE
El tribunal tampoc no estima l’al·legació de les famílies relativa al fet que la instrucció hauria passat per alt l’anàlisi de l’impacte del Reial decret 312/2005, en entendre que aquesta norma s’havia d’aplicar a l’edifici i que la seva correcta consideració alteraria les conclusions assolides en la causa.
En aquest punt, la resolució precisa que la qüestió sobre la normativa aplicable al projecte constructiu de l’immoble va ser un dels assumptes abordats expressament durant la instrucció, «rebent-se declaració de tècnics municipals i analitzant-se la legalitat urbanística i tècnica de les llicències concedides».
Igualment, afirma que el debat sobre si resultava d’aplicació la NBE-CPI/96, el Codi Tècnic de l’Edificació o el Reial decret 312/2005 no constitueix un fet nou, sinó una controvèrsia estrictament jurídica que es va poder discutir durant la instrucció i en els diferents recursos interposats contra els autos d’arxiu.
«L’aparició d’una nova interpretació normativa no equival a l’aparició d’un nou element probatori i, per això, manca de virtualitat per justificar per si mateixa la reobertura d’unes diligències ja arxivades», assenyala l’Audiència.
La mateixa resposta desestimatoria ofereix el tribunal als arguments relacionats amb la presumpta caducitat dels certificats, les divergències en el gruix detectades en determinades mostres o els dubtes plantejats sobre la traçabilitat del material utilitzat a la façana.
i conclou: "La instrucció va ser particularment extensa, es va practicar una activitat investigadora abundant i les diverses pretensions formulades per les acusacions van ser objecte d’examen exprés tant per l’òrgan instructor com per la secció quarta de l’Audiència".